El mes d’agost en el Jutjat encarregat d’instruir el cas Gürtel no ha estat precisament de vacances. El requeriment per part del jutge Ruz dels ordinadors que va usar Bárcenas durant la seva estança a Génova 13 i les declaracions de Cascos, Cospedal i Arenas han suposat els grans esdeveniments del mes, els quals han donat més pistes cap a on es dirigirà el cas. En aquest article doble, es realitzarà un estudi des de l’àmbit del dret penal no dels delictes que s’estan investigant sinó dels que, presumptament, es podrien haver comès per part de persones vinculades al Partit Popular per una sèrie d’accions relacionades amb les esmentades abans.
Els ordinadors de Bárcenas van ser objecte de debat ja fa bastant de temps. La denúncia per robatori d’aquest contra el partit els va treure a la llum, i encara que aquesta va ser arxivada (i per tant la titularitat d’aquests va ser definitivament atribuïda al PP), van donar lloc a una sèrie de preguntes, com per exemple què contenien aquests ordinadors i si aquest contingut podia afectar al procés, perjudicant a dirigents del partit o ajudant a la defensa de l’ex-gerent i ex-tresorer.
Ruz va demanar aquests ordinadors, i el temor de molts es va convertir en realitat: cap dels dos requerits tenien el disc dur intacte, doncs un havia desaparegut i l’altre havia estat alterat. Les acusacions particulars i populars van declarar-se indignades per les pràctiques del Partit Popular i han avisat d’ampliacions de les seves querelles contra els responsables d’aquesta actuació.
Aquesta ampliació s’ha produït cap a dues bandes. En primer lloc, s’ha parlat del delicte de danys informàtics individuals (article 264.1 CP), un article que penalitza l’esborrament, dany, deteriorament, alteració, supressió o fer inaccessible dades o programes informàtics o documents electrònics, sempre que els danys siguin greus, amb pena de presó de 6 mesos a 3 anys.
Més enllà de determinar si els danys en aquest cas són greus (la doctrina parla de fixar una quantia econòmica de 8.000€), el tipus requereix un segon element: que el subjecte passiu sigui un tercer. En aquest cas, ha quedat clar que els ordinadors no eren propietat del senyor Bárcenas sinó del Partit Popular, i que aquest només els utilitzava com el podia haver usat qualsevol altre treballador, i per tant no es pot apreciar aquest delicte.
La segona via que s’ha plantejat és la del encobriment, delicte penat també amb presó de 6 mesos a 3 anys (451 CP) i que, en el seu apartat segon, castiga a la persona que oculti, alteri o inutilitzi el cos, els efectes o els instruments d’un delicte, per impedir el seu descobriment.
Diverses sentències (STS 475/2002 i STS 67/2006) han delimitat els requisits per considerar la seva existència: coneixement de la transgressió jurídica comesa, actuació posterior de l’encobridor respecte el delicte principal i conducta de l’encobridor encaminada a sostreure a l’autor del delicte principal de la seva captura.
Per tant, s’està exigint la comissió prèvia d’un delicte (en aquest cas, alguns dels comesos per Luis Bárcenas, i essent l’encobriment una conducta tributària d’una altra principal, si no s’aprecia el delicte principal, aquest desapareixerà), que no es consideri a l’encobridor partícip o autor del delicte principal i el coneixement de la comissió del delicte encobert.
La jurisprudència no reflecteix casos com el que s’ha mostrat abans, però sí és extensa en l’àmbit del tràfic de drogues, en concret referit a l’apartat segon abans desgranat, i que condemna per encobriment i no pel delicte principal de tràfic a persones que es van encarregar només d’amagar o desfer-se de la substància prohibida (STS 871/2003 i STS 851/2004).
Sens dubte, la desaparició dels discs durs ha suposat un important esdeveniment dins del propi cas, i ha posat l’atenció d’una forma major sobre aquelles persones que gestionen i han gestionat el PP, les quals, més enllà de les possibles responsabilitats que se’ls pugui exigir en virtut de la legislació de protecció de dades, potser es poden veure obligades a respondre davant la justícia per aquests fets. A l’article de la setmana següent s’abordarà la figura del fals testimoni, a propòsit de la declaració de Cospedal i les seves contradiccions amb informacions que han sorgit a posteriori.