Algunes qüestions penals del procés del cas Gürtel/Bárcenas (II)

 Per Álvaro Comajuan.
Barcelona.
 

El mes d’agost no només ens va deixar pel nou curs polític el culebrot dels ordinadors de Bàrcenas i llurs discs durs, sinó que també va servir per a què tres persones de gran importància en la història i en l’actualitat del Partit Popular fossin qüestionats per les parts i pel jutge Ruz, que instrueix el cas Gürtel, en qualitat de testimonis per diverses qüestions que, després d’analitzar altres proves, no quedaven clares.

Maria Dolores de Cospedal, actual secretària general del PP, Francisco Álvarez Cascos (ara fora del partit) i Javier Arenas van desfilar per l’Audiència Nacional, i tant per les filtracions dels advocats com per les transcripcions que s’han fet arribar als mitjans de comunicació, s’ha arribat a saber tot allò que van dir en seu judicial.

I les seves declaracions no han deixat precisament les coses clares, per haver incorregut en contradiccions tant amb la versió de l’imputat i empresonat Luis Bárcenas com entre elles mateixes. Per exemple, no va quedar gens clar si Bárcenas va deixar d’exercir definitivament com a tresorer al 2009, com s’ha fet oficial, o al 2010, o si a la reunió on es va pactar la seva sortida definitiva del partit es va parlar de qüestions econòmiques.

Deixant de costat la tècnica del “no m’en recordo”, algunes parts i alguns partits han posat sobre la taula la possibilitat de què alguna d’aquestes persones hagin mentit d’una forma clara davant del jutge, la qual cosa suposaria que haurien incorregut en fals testimoni. Però què és exactament aquest delicte?

Es tracta d’un il·lícit que suposa un atac clar contra la recerca judicial i processal de la veritat material, suposant un mal al servei públic de l’Administració de Justícia. Concretament, es dóna davant d’una declaració falsa, és a dir, contrària als fets que el subjecte testimoni coneix o desconeix, mantenint l’aparença de veracitat necessària per un procés.

Hi han dos aspectes d’importància capital en aquest  tema: en primer lloc, quan s’esmenta la mentida en una causa judicial, la doctrina recorda que la prova (també la testifical) es practica al judici oral, i per tant, exceptuant la prova preconstituïda, no es podrà considerar delicte la declaració falsa d’un testimoni fóra d’aquesta fase (SSAP A Coruña (3ª) 8-3-1999).

I, en segon lloc, la falta de correspondència amb la realitat ha d’ésser essencial i referir-se a fets com la identitat dels subjectes, circumstàncies de la infracció, entre d’altres, i per tant les inexactituds o mentides sobre fets perifèrics o irrellevants per la causa son atípics (SAP BCN (2ª) 12-3-1997).

Aquestes pinzellades doctrinals i jurisprudencials sobre aquest tipus penal semblen suficients per millorar la informació sobre tota aquesta polèmica i la possibilitat de què algun testimoni de la causa sigui acusat de fals testimoni.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *