L’Amnistia Fiscal no assoleix els seus objectius

Per Neus Teixidor.
Madrid.

Segons les informacions proporcionades pel Cos de Tècnics del Ministeri d’Hisenda (GESTHA), menys del 3% dels actius que es calcula que no es van declarar a Espanya entre els anys 2008 i 2010 han estat recuperats amb la denominada”regularització fiscal” (coneguda popularment com “amnistia fiscal”). Per tant, el 97% dels actius evadits continuen estan ocults. En aquest sentit, els Tècnics del Ministeri d’Hisenda calculen que l’economia submergida espanyola es xifra aproximadament en un 23’3% del Producte Interior Brut (PIB).

Cal destacar que parlo d’actius i no de diners, ja que les quantitats defraudades poden ser en forma de diners en metàl·lic dipositats en comptes corrents, però també en forma d’accions d’empreses, participacions en fons d’inversió (com per exemple les denominades SICAV), immobles situats a l’estranger o en metalls preciosos (com ara or).

L’amnistia fiscal va consistir en una mesura extraordinària aprovada pel Govern Espanyol amb la finalitat de recuperar les quantitats de diners que constituïen patrimonis ocults i, per tant, no havien tributat a Espanya o ho havien fet incorrectament. Aquesta regularització va ser establerta pel Reial Decret-Llei 12/2012, de 30 de març, que va introduir diverses mesures tributaries i administratives dirigides a la reducció del dèficit públic. Va consistir en una regularització fiscal voluntària, mitjançant la qual els obligats tributaris podien declarar correctament els seus impostos sobre la renta (Impost sobre la Renta de les Persones Físiques, Impost sobre Societats o Impost Sobre la Renta dels no Residents) no prescrits, pagant només el 10% de les quantitats de defraudades.

La citada mesura d’amnistia fiscal va recaptar gairebé 1.195’6 milions d’euros. Aquesta és una xifra molt inferior a la inicialment pressupostada pel Ministeri d’Hisenda, que calculava recaptar al voltant de 2.482 milions d’euros. Sembla que l’adhesió dels obligats tributaris espanyols a aquesta mesura va ser poc representativa, ja que la majoria van optar per seguir confiant en mantenir els seus actius en paradisos fiscals. Una altre aspecte que podria haver desincentivat l’acolliment a aquesta mesura de regularització és la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional per part del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE).

Font: www.puntoinversiones.com

Segons GESTHA, la necessitat de presentar declaracions complementàries del Impost sobre el Valor Afegit (IVA) i del Impost sobre el Patrimoni (IP) tampoc no van ajudar a acollir-se a la citada mesura. De fet, aquestes declaracions complementaries no estaven subjectes a les previsions de l’amnistia fiscal ni gaudien de cap mena de benefici, sinó que es realitzaven amb les condicions habituals. El cos de tècnics va més enllà i considera que l’aprovació de la regularització fiscal va suposar un desincentiu pel compliment voluntari de les obligacions. Es calcula que amb declaracions complementàries derivades de l’amnistia fiscal es van recaptar uns 350 milions d’euros. No obstant, en total durant l’any 2012 es van recollir 1.076 milions d’euros mitjançant declaracions complementàries, el que suposa un 7’5% més que en l’any anterior. Segons GESTHA, si no es tenen en compte les quantitats derivades de l’amnistia fiscal, les declaracions complementàries van recaptar 726 milions d’euros, és a dir, un 27’5 menys que l’any anterior. Per tant, s’hauria produït un desincentiu a les regularitzacions voluntàries mitjançant aquest tipus de declaracions.

Per Comunitats Autònomes, la Comunitat de Madrid és la que ha recaptat més diners. Concretament, s’han aconseguit 463’7 milions d’euros, el que suposa un 38’8% del total recaptat. En segona posició, trobem Catalunya amb 303’8 milions d’euros (és a dir, el 25’4% del total). La resta de Comunitats Autònomes han tingut una recaptació notablement inferior. D’aquesta manera, la Comunitat Valencia ocupa la tercera posició amb la xifra de 124’2 milions d’euros o un 10’4% del total. Seguidament, trobem Andalusia amb 65’2 milions d’euros (el 5’5% del total), Galicia amb 44’6 milions d’euros (un 3’7% del total) i les Illes Balears amb 36’3 milions d’euros (el 3% del total). En aquest cas, hem de tenir en compte que el País Basc i Navarra no es trobaven subjectes a la citada mesura, ja que gaudeixen del denominat Concert Econòmic i, per tant, són les pròpies Comunitats Autònomes les que aproven les seves normes tributàries. En aquest cas, els Governs Autonòmics no van aprovar cap mesura de regularització fiscal.

La majoria de les quantitats recaptades provenen de grans fortunes, ja que s’estima que a Espanya un 71’8% de l’evasió fiscal prové de grans patrimonis de particulars i de corporacions empresarials. Concretament, es calcula que cada any uns 42.000 milions d’euros que haurien de tributar-se a Espanya, no es declaren. Finalment, hem de recordar la relació entre el frau fiscal d’aquestes gran fortunes i les elevades quantitats de bitllets de 200 i de 500 euros que circulen a Espanya. En concret, el Banc d’Espanya calcula que els citats bitllets constitueixen un 75% de l’efectiu total en circulació a Espanya. La major o menor circulació d’aquesta tipologia de bitllets respon a la demanda efectuada per les entitats financeres, que lògicament respon a les peticions dels seus clients. La utilització d’aquest tipus de bitllets a Espanya respon a la preferència per part d’algunes persones a utilitzar aquests bitllets enlloc de qualsevol altre actiu financer, però també a l’existència de pagaments en metàl·lic sense tributar i, per tant, sense control per part de l’Agència Tributària (aquest fenomen és conegut popularment com “diner negre”). Durant el mes de juliol de 2013, la xifra de bitllets de 500 euros en circulació a Espanya s’ha situat al nivell més baix des d’agost de l’any 2005. Aquest fet podria associar-se a una disminució dels pagaments en “diner negre”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.