L’article 59.5 de la Constitució Espanyola diu el següent:
Les abdicacions i les renúncies i qualsevol dubte de fet o de dret que s’esdevingui en l’ordre de successió a la Corona es resoldran amb una llei orgànica.
Les paraules llei i Corona no semblen massa amigues, doncs després de 35 anys d’haver escrit aquest article cap Govern ha tan sols iniciat les tasques d’elaboració d’aquest text.
I no només en aquest aspecte, doncs altres qüestions referents a la Corona, com són les atribucions del Príncep d’Astúries o les eventuals baixes del Rei, s’han deixat al lliure arbitri de la Casa Reial i s’han anat resolent al llarg del temps, davant la poca concreció del text constitucional i de la passivitat del legislador, que només contempla la situació, esperant no arribar a una situació extrema on s’hagi de prendre un camí incert.
La vuitena operació del Rei Joan Carles I en tres anys ha servit d’excusa per tornar a preguntar-se si cal una regulació legal dels assumptes monàrquics. El president del Govern, Mariano Rajoy, ha estat preguntat per aquest extrem a l’Assemblea General de la ONU, i ha expressat la nul·la intenció del Govern de regular la figura del Príncep. Potser per la falta d’ordres o instruccions, aquestes paraules no han estat en sintonia amb les del Ministre d’Afers Exteriors, García-Margallo, que va considerar-ho una bona iniciativa que omple un buit que s’havia d’haver omplert abans.
Davant la discrepància, Moncloa assegura que és evident que aquest buit existeix, però que no és hora d’omplir-lo. Sembla que plantejar aquest tema és una mostra de posicionament cap a l’abdicació de Joan Carles pel seu fill, però tampoc és adient endarrerir aquesta necessària reforma fins a un punt límit on el Príncep es vegi sense les atribucions i prerrogatives del Rei però el país necessiti d’un cap d’Estat operatiu.
