1296 dies sense matar. I 682 dies des de que la banda terrorista ETA va anunciar que abandonava la violència, que cessava de forma definitiva l’activitat armada. I excepte algunes vàcues declaracions i la legalització de partits de l’esquerra abertzale, poc o res s’ha avançat en l’apuntalament de la pau a Euskadi.
El dia 27 de setembre ETA emetia un comunicat amb un llenguatge que gairebé no canviava respecte al que ja s’havia vist anteriorment. I com una mena de resposta equitativa per part de l’Estat, la Guàrdia Civil, per ordre del jutge Eloi Velasco, donava un cop a l’estructura interna d’Herrira, col·lectiu creat després del final de la violència en favor dels drets dels presos etarres.
Les detencions, els registres i les intervencions a les seves seus es justifiquen per constituir aquesta associació un tentacle d’ETA. Encara que les actuacions contra ETA i el seu entorn solen tenir el suport majoritari de l’arc polític, el Govern Basc, actualment ocupat pel PNB, ha qualificat l’operació com una mala notícia i un pas enrere, i ha aprofitat per recordar al Govern que cal que desenvolupi una nova política d’Estat per la pau, que inclou una modificació de la legislació penitenciària.
Però el partit més bel·ligerant amb l’operació ha estat Bildu: Martin Garitano, diputat general de Gipuzkoa, l’ha qualificat d’escàndol antidemocràtic, i una manera de les forces més reaccionàries de l’Estat espanyol per tornar a un passat més obscur. A més, el problema s’ha complicat amb el pas de les hores, doncs una senadora d’Amaiur, Amalur Mendizabal, va rebre 8 punts de sutura durant uns incidents produïts durant les protestes populars per les detencions.
La conflictivitat continuarà i pel dissabte ja està planificada una nova manifestació, convocada per EH Bildu, ELA i LAB, per exigir l’alliberament dels detinguts la setmana passada.
