A mans de qui anirà l’herència d’Asunta?

Per Anna Jiménez
Barcelona

Encara està en plena actualitat el cas d’Asunta Basterra Porto i sembla que així continuarà sent perquè molts extrems són encara un interrogant. Un d’ells és el mòbil del crim. Val a dir que pel dret aquest no és quelcom rellevant doncs l’important és saber qui va cometre el crim, amb independència de la motivació que hi hagi al darrera. Tanmateix, de vegades sol ser útil saber per què es pren la resolució criminal, doncs permet resoldre el cas amb més facilitat.

Des del principi s’ha pensat que darrera de la mort d’Asunta hi ha una finalitat econòmica, doncs la noia era la pubilla de la suculenta herència dels avis materns. Val a dir que Galicia és una de les regions de l’Estat que en matèria de successions té el seu propi Codi Civil i en concret estableix que la legítima és del 25%, pel què, per imperatiu legal, la mare d’Asunta seria l’hereva del 25% sí o sí. El 75% restant anirà a parar a mans del beneficiari que els testadors hagin reflectit al testament que, en el cas que ens ocupa, és la néta.

Tot i així, al ser la principal beneficiària una menor, l’herència passa a ser administrada per aquells que exerceixen la seva pàtria potestat, en el nostre cas, ambdós pares d’Asunta, excepte en l’hipotètic cas on el testament dels avis ja s’hagués previst que en cas d’heretar Asunta sense haver complert la majoria d’edat hauria d’administrar l’herència una persona determinada diferent als progenitors. Ara bé, qui administra no disposa dels béns, perquè per vendre’ls, per exemple, necessita d’autorització judicial.

Per tant, fins ara sembla que la situació a la mort dels avis era la següent: com a mínim, la mare heretava 25% de l’herència en concepte de legítima, i el 75% aniria a mans de la néta.

La mort d’aquesta última, però, canvia les coses doncs faria que l’herència que Asunta hauria de rebre dels avis passés als pares de la noia. No obstant això, el Codi Civil, en la regulació relativa a les herències estipula que són incapaces de succeir per causa d’indignitat les persones que haguessin estat condemnades en judici per atemptar contra la vida del testador, del seu cònjuge, descendents o ascendents (art 756.2 CC). Per tant, si finalment es considerés que els pares de la noia la van matar, no heretarien res d’ella, i en el seu cas, els seus béns anirien a passar a mans de l’Administració gallega.

Font: noticias.terra.es
Font: noticias.terra.es

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.