Miquel Ricart va ser condemnat a 170 anys de presó el 5 de setembre de l’any 1997 per haver estat reputat autor de tres delictes d’assassinat i de quatre delictes de violació continuats en concurs ideal amb un delicte de segrest, amb apreciació de dos agreujants, un per despoblament i l’altre per acarnissament en relació als delictes d’assassinat i violació. Per auto de 28 d’octubre de 1999 es va fixar en 30 anys el límit màxim de pena de presó “transcurrido el cual, se entenderán cumplidas y extinguidas las penas de prisión impuestas en las correspondientes sentencias condentaorias y ejecutorias”, i per auto de 21 de febrer de 2000 es va fixar finalment que la condemna finalitzaria el 19 de gener de 2023.
Avui, 16 anys després de la imposició de la condemna, i 10 abans del previst, la Sala Segona de l’Audiència Provincial de València dóna per complerta la pena, doncs sobre els 30 anys de condemna s’han descomptat els beneficis penitenciaris dels què Miquel Ricart s’hauria de beneficiar.
De voltes, la doctrina Parot. En efecte, el 14 de juny de 2006, el Director del Centre Penitenciari de Zaragoza va sol·licitar a la Sala que es pronunciés sobre si era d’aplicabilitat o no la determinació de la liquidació dels beneficis penitenciaris establerts a la STS 197/2006, de 28 de febrer, més coneguda com la sentència Parot, que estipulava que els beneficis penitenciaris consistents en redempcions de penes havien de deduir-se no del màxim de pena, en el nostre cas, de 30 anys, a complir pel penat, sinó que s’havien d’anar computant sobre cada una de les penes acumulades considerades individualment. La Sala va respondre el 20 de juliol de 2006 que no hi havia lloc a la aplicació de la interpretació referida “por el principio de invariabilidad de las resoluciones” que únicament són variables “cuando se modifica la ley y ésta es más favorable al reo” però el 21 d’abril de 2010 es va desdir i va acabar aplicant la Doctrina esmentada.
Però la recent sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans de 21 d’octubre de 2013, que recull la causa Del Río Prada contra Espanya, ha suposat un gir copernicà perquè tomba la Doctrina Parot. “[Se] considera [que la Doctrina Parot es] contraria a los arts 5 y 7 del Convenio Europeo de Derechos Humanos la interpretación dada por la Sala 2ª del Tribunal Supremo a partir de su STS de 28 de febrero de 2006 – Doctrina Parot- a los arts. 70 y 100 del Código Penal de 1973, conforme a la que los beneficios penitenciarios previstos en el art. 100 de dicho Código deberían deducirse, conforme se fueran produciendo, de cada pena considerada en toda su extensión y no de la pena màxima que, conforme a lo establecido en el art 70 de dicho Código, era susceptible de cumplimiento”. En conseqüència, i descartant l’aplicabilitat de la Doctrina Parot al cas, el penat hauria d’haver sortit del Centre Penitenciari el 22 de maig de 2011. Fa 2 anys. Per això ara l’auto de 29 de novembre de 2013 acorda la immediata posada en llibertat de Miquel Ricart.
Contra aquesta sentència hi cap la interposició de recurs de cassació. Haurem d’estar al cas del què fan les acusacions.
Podeu llegir l’auto aquí.
