El TS anul·la l’indult al kamikaze de València

Per Anna Jiménez
Barcelona

El 7 de desembre de 2012 es va dictar el Reial Decret de 1668/2012 pel qual es concedia l’indult al kamikaze de València, un home que al 2003 va conduir diversos quilòmetres contra direcció a l’autopista AP-7 fins que va col·lidir frontalment amb un vehicle, causant la mort ipso facto del conductor que conduïa en el sentit correcte de la via. El kamikaze va ser condemnat l’any 2011 a 13 anys de pena privativa de llibertat al ser considerat autor d’un delicte de conducció amb greu menyspreu cap a la vida dels altres (art 384.1 CP) en concurs ideal (art 77 CP) amb un delicte d’homicidi (art 138 CP), un de lesions (art 147.1 y 148.1 CP), una falta de lesions (art 617.1 CP) i una falta de danys (art 625 CP). Posteriorment, a l’any 2012, se li va concedir l’indult i gràcies al mateix li va ser possible commutar la pena de presó a què havia estat condemnat per l’Audiència Provincial de València a una pena de multa de 4380 euros. La família del difunt va recórrer tal mesura de gràcia concedida per l’executiu i ara, 11 mesos després, la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem ha anul·lat l’indult en qüestió per mitjà de la sentència de 20 de novembre de 2013. 

El motiu? L’article 11 de la Llei provisional de 18 de juny de 1870, de Regles per l’exercici de la Gràcia de l’Indult, modificada per la Llei 1/1988, de 14 de gener contempla que “El indulto total se otorgará a los penados tan sólo en el caso de existir a su favor razones de justicia, equidad o utilidad pública, a juicio del Tribunal sentenciador” i en el cas que ara ens ocupa es considera que no s’han acreditat la concurrència de tals raons de justícia, equitat o utilitat pública. En concret, al fonament de dret novè es llegeix que “el Real Decreto impugnado lo único que señala es lo siguiente: <Visto el expediente de indulto […] en el que se han considerado los informes del Tribunal sentenciador y del Ministerio Fiscal, a propuesta del Ministro de Justicia y previa deliberación del Consejo de Ministros […], vengo a conmutar [la pena de prisión por una de multa]>”. En conseqüència, l’Alt Tribunal considera que la única fonamentació que es fa en l’indult, la referida als informes, no es pot situar dins del pla de la lògica jurídica i per això s’acaba dictaminant que no s’acrediten degudament les raons de justícia, equitat o utilitat pública de menester per a la concessió de l’indult.

En aquesta sentència el Tribunal Suprem recorda que l’indult és un acte discrecional del Govern i que per tant, el control jurisdiccional no pot entrar a valorar el nucli essencial de la decisió d’indultar o no però sí que pot anul·lar l’indult si considera que aquest és arbitrari, i per a analitzar aquesta arbitrarietat s’ha d’estar a l’anàlisi de les raons de justícia, equitat o utilitat pública abans esmentades. Per arribar a aquesta conclusió cita diverses sentències, entre elles, les de 20 de febrer i 9 de maig de 2013 del mateix Tribunal Suprem, on es llegeix que “los indultos son susceptibles de control jurisdiccional en cuanto a los límites y requisitos que deriven directamente de la Constitución o de la Ley, pese a que se trate de actos del Gobierno incluidos entre los denominados tradicionalmente actos políticos, sin que ello signifique que la fiscalización sea in integrum y sin límite de ningún género, pues esta posición resultaría contraria también a la Constitución”.

Amb tot, el Tribunal Suprem anul·la l’indult al què ens venim referint i torna l’expedient “al órgano de procedencia, para que, en su caso y si a bien lo tiene, su decisión de indultar -que no podemos revisar- sea adoptada en los términos expresados en el texto de la presente sentencia” (FFDD 9º).

A la sentència, que podeu llegir aquí, es contenen diversos vots particulars.

kamikaze

Notícia relacionada: https://www.eljurista.cat/2013/01/21/s’indulta-a-un-kamikaze-condemnat-a-13-anys-de-preso/

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *