L’1 de gener de l’any que tot just iniciem ha entrat en vigor la Llei 14/2013, de 27 de setembre, de recolzament als emprenedors, que posa en marxa l’IVA de caixa doble – possibilitat continguda en l’article 167 bis de la Directiva 2006/112/CE, del Consell, de 28 de novembre de 2006, relativa al sistema comú de l’impost sobre el valor afegit, precepte que resulta d’aplicació des de l’1 de gener de 2013-, que permetrà a PIMES i autònoms pagar l’IVA un cop hagin cobrat efectivament la factura emesa als clients. En conseqüència, el que permet el règim especial del criteri de caixa és “retrasa[r] el devengo y con ello la declaración e ingreso del IVA repercutido hasta el momento del cobro a los clientes del sujeto pasivo aunque se retardará, igualmente, la deducción del IVA soportado en sus adquisiciones hasta el momento en que efectúe el pago a sus proveedores (criterio de caja doble); todo ello con la fecha límite del 31 de diciembre del año inmediato posterior a aquel en que las operaciones se hayan efectuado” (Agència Tributària i article 163 ter. de la Llei 14/2013). Aquest fet beneficiarà, segons la Confederació Espanyola de la petita i mitjana empresa espanyola (CEPIME), al 20 ó 25% de les empreses espanyoles.
I doncs, quina és la diferència existent entre el règim especial del criteri de caixa que enguany entra en vigor i el tradicional criteri de meritament? La clau està justament en el moment del meritament ja que mentre que en el règim general aquest es produeix en el moment de l’entrega del bé o prestació del servei -al marge del moment en què es paga el preu (excepte en el cas de bestretes)-, en el règim especial del criteri de caixa el meritament té lloc quan es cobra o el 31 de desembre de l’any immediat posterior a aquell en què s’hagi realitzat l’operació si el cobrament no s’ha materialitzat. Dit en paraules planeres, l’empresa que ara s’aculli a tal règim especial abonarà l’IVA quan cobri la factura i no quan l’emeti, com passava anteriorment.
Per gaudir d’aquest règim especial del criteri de caixa és de menester exercitar l’opció en el moment de presentar la declaració a l’inici de l’activitat o bé en la declaració censal durant el mes de desembre anterior a l’inici de l’any en què hagi de sorgir efecte, amb el benentès que l’opció del règim especial del criteri de caixa es prorrogarà els anys successius pel subjecte passiu que s’hagi adherit a ell, excepte pel cas de què aquest hi renunciï expressament; i de fer-ho, dita renuncia tindrà una validesa mínima de 3 anys (article 163 undecies de la Llei 14/2013).
Podran adherir-se al règim especial del criteri de caixa els subjectes passius que tinguin un volum de facturació inferior als 2.000.000 euros durant l’any natural anterior, si bé s’exclouen tots aquells subjectes que cobrin en efectiu una quantitat superior a 100.000 euros i respecte a un mateix destinatari dins de l’any natural anterior (article 58 nonies de la Llei 14/2013).
I arribats a aquest punt ens sorgeix la pregunta de com es calcula aquest volum d’operacions a efectes de determinar si resulta d’aplicabilitat el règim especial del criteri de caixa. Doncs bé, cal tenir en compte el import total de vendes excloent l’IVA sense prendre el consideració les entregues ocasionals de béns immobles, les entregues de béns d’inversió i les operacions financeres i operacions exemptes relatives a l’or d’inversió no habituals.
Podeu trobar més informació a la pàgina web de l’Agència Tributària: Preguntas frecuentes sobre el régimen especial del criterio de caja introducido por la Ley 14/2013, de 27 de septiembre, de apoyo a los emprendedores