Les primàries del PSOE

La celebració d’eleccions primàries dins del PSOE per escollir el candidat a la Presidència del Govern fins ara ha tingut èxit, fins arribar a convertir-se en un bon actiu publicitari per part dels seus actors. Les primàries s’han entès com un bon mecanisme per seguir avançant envers la democratització de la vida pública i fer que així sigui més transparent la presa de decisions polítiques, allò que sempre comporta tantes queixes per part de la ciutadania. El que es busca és trencar amb la imposició interna dels futurs líders polítics, perquè com bé comenten les enquestes, dues terceres parts dels electors exposen que els polítics no s’interessen pels temes que realment preocupen a la societat espanyola; i una democratització en el procés d’elecció dels futurs candidats a la Presidència del Govern, que podria enfortir la identificació dels electors amb les institucions polítiques.

Així doncs el procés a seguir en les primàries es basarà en una exposició per part dels diversos candidats de les seves idees i punts de vista, seguit d’uns debats per tal que els electors es vagin forjant una opinió de cada un d’ells, i finalitzarà amb la votació. Segurament, si les primàries es generalitzessin a nivell dels partits polítics espanyols canviaria la manera d’entendre la política. Un clar paradigma són els Estats Units, però Espanya, que està immers en un sistema amb llistes tancades i en què l’executiu sempre busca una clara estabilitat política, està lluny d’aquest model electoral. Evidentment comportaria un canvi en l’actual llei electoral, això que ha suposat un tema de discussió tantes vegades.

Si ens centrem plenament en el propi PSOE podem apreciar com Rubalcaba en el comitè federal del partit va explicar als representants de les diverses federacions que el procés de primàries obertes es farà a cada territori en funció de l’ordre natural de cada repte electoral. És a dir, primerament les municipals i autonòmiques, i tot seguit les generals. Segons aquest, les primàries obertes del partit seran una “decisió transcendental” que canviarà la política espanyola, creant un punt d’inflexió.

El cap dels socialistes va aprofitar també per fer balanç d’aquests últims dos anys en què el país ha estat governat pel PP, afirmant que ha estat un període vertiginós, en que el partit governant “ha perdut la majoria social perquè el seu deteriorament ha evolucionat paral·lelament a les seves mentides”. Així mateix va afirmar, com ja ho havien fet amb la llei Wert, que si el PP perdia la majoria canviarien totes les lleis que suposessin una involució de drets. Davant d’aquesta situació reconeix que “queda un llarg camí per recórrer i una gran confiança per recuperar”. Per això, Rubalcaba ha assenyalat que allò que es decideixi en el propi partit servirà per poder avançar i així conseqüentment recuperar la confiança de l’electorat.

Així doncs, el discurs de Rubalcaba va anar dirigit al camí a seguir per part dels socialistes, però sense entrar en cap moment en la crisi interna del PSC ni al cas dels diputats que previsiblement seran expulsats per la direcció de Pere Navarro. Però sí que va evidenciar el seu suport a l’actual direcció dels socialistes catalans i al rumb que han pres de la mà dels socialistes espanyols des de la cimera de Granada.

En aquest marc ha confirmat que els socialistes plantejaran a la societat espanyola les seves alternatives a Barcelona i Madrid perquè el projecte que defensen el PSC i el PSOE de manera conjunta és l’únic que pot permetre “superar aquesta greu crisis territorial i si no l’abordem l’únic que farà és anar a pitjor”.