Un any de presó i set d’inhabilitació per tuitejar. Aquest podria ser el titular després del final del procés contra Alba González Camacho, una noia de Jaén de 21 anys que ha estat portada davant l’Audiència Nacional per escriure tuits a favor de la tornada dels GRAPO. Tals missatges, segons la Fiscalia, eren de contingut ideològic d’elevat caràcter radical i violent. Durant mesos va tenir l’anagrama de l’organització terrorista com a imatge de pantalla, i suggeria en nombroses ocasions assassinats de polítics.
Aquesta no és la primera resolució judicial que condemna a algú per enaltir actes terroristes, doncs ja al gener de 2012 un jove va ser condemnat a un any de presó per missatges d’aquest tipus a la xarxa social Tuenti, però després d’aquesta nova sentència torna a quedar patent que el delicte d’enaltiment del terrorisme està passant de cometre’s en actes públics o declaracions oficials per part de persones de l’entorn d’ETA, a les xarxes socials.
Molts comptes són els que envien a la resta del món missatges com aquests o d’un contingut molt més violent i denigrant envers les víctimes. Ara bé, és un argument comú defensar-se d’aquestes acusacions usant la llibertat d’expressió com a escut. Aquesta llibertat té com a contingut essencial la possibilitat de manifestar, sense subjecció o impediment algun, les opinions que es professen, o d’expressar les pròpies idees, sentiments o creences (STS 656/2007).
Aquest dret, encara que ha de ser interpretat extensivament, té límits com tots els altres, entre els quals estan el cometre a través del seu exercici fets punibles, com la legitimació d’accions terroristes. Així mateix, es requereix que el comportament sigui proposat com a model de comportament aprobable, exaltant el delicte i sent suficient amb que el mitjà tingui capacitat de difusió i abast públic, com és una xarxa social oberta com Twitter.
