L’AN no anul·larà l’ordre de detenció a l’expresident xinès

Per Héctor Anaya
València

La petició de la Fiscalia d’anul·lar les ordres internacionals de detenció contra cinc exlíders comunistes xinesos, entre ells l’expresident Jiang Zemin i l’ex primer ministre Peng, pel genocidi al el Tibet, ha estat rebutjada per l’Audiència Nacional. Aquest és un dels procediments de justícia internacional més polèmics de quants ha emprès l’Audiència Nacional i ha suscitat la reacció de la diplomàcia xinesa, qui amaga amb prendre mesures econòmiques contra Espanya.

A la resolució, avançada aquest dimecres per EFE, la Secció quarta de la Sala penal de l’Audiència rebutja l’incident de nul·litat presentat el passat 20 de gener pel fiscal de l’Audiència Nacional Pedro Martínez Torrijos.

En virtut del principi de justícia universal, que tracta d’evitar la impunitat dels crims comesos contra la humanitat com els genocidis, l’Audiència Nacional va posar el passat 18 de febrer en recerca i captura a l’expresident del gegant asiàtic Jiang Zemin, de 87 anys, i a l’ex primer ministre Li Peng, de 86, entre altres membres de la cúpula del Partit Comunista Xinès (PCCh), pel genocidi al Tibet. Aquesta recerca espanyola del genocidi tibetà iniciat el 1950, quan les tropes de Mao Zedong van atacar al petit exèrcit del Tibet a Chamdo al Kham, va començar a l’agost de 2008 després que al març d’aquest mateix any uns 500 monjos del monestir de Daprung s’unissin a una manifestació pacífica per reclamar llibertat religiosa, amb el qual es va originar una repressió que va causar 203 morts, més d’1.000 lesionats greus i 5.972 detinguts il·legalment i desapareguts.

Per a Santiago Pedraz, jutge de l’Audiència Nacional que va obrir la causa contra els exlíders comunistes xinesos, aquests fets suposarien «un crim contra la humanitat», i en concret, un delicte de lesa humanitat previst i penat a l’article 607 bis del Codi Penal. A l’efecte d’aquest article, el jutge té en compte que la població tibetana es constituiria com un grup o col·lectiu perseguit per les autoritats xineses «per motius polítics, racials, nacionals, ètnics, culturals, religiosos o de gènere».

A part de Jiang, president de Xina entre 1993 i 2003, la sala va ordenar la detenció de Li Peng, primer ministre xinès a final dels anys 80 i principis dels 90; Qiao Shi, excap de la seguretat xinesa i responsable de la policia armada; Chen Kuiyuan, secretari del Partit Comunista de Xina al Tibet entre 1992 i 2001, i Peng Peiyun, ministra de Planificació Familiar als anys 80.

La decisió de la Secció quarta de l’Audiència no revesteix transcendència pràctica, ja que dimarts que ve el Congrés debatrà -i presumiblement aprovarà- una proposició de llei per restringir les condicions en les quals un jutge espanyol pugui investigar delictes comesos fora del territori nacional. Aquesta proposició de llei presentada pel PP establirà que els jutges espanyols solament podran investigar delictes de genocidi i lesa humanitat, com en el cas del Tibet, quan “el procediment es dirigeixi contra un espanyol o un ciutadà estranger que resideixi habitualment a Espanya o es trobés a Espanya i l’extradició del qual hagués estat denegada per les autoritats espanyoles”. A més, exclouria l’obertura d’aquest tipus de causes a iniciativa única de l’acusació popular.

El PP justifica aquesta proposta de llei en què l’extensió de la jurisdicció espanyola fora dels seus límits territorials ha de venir “legitimada i justificada per l’existència d’un tractat internacional que ho prevegi o autoritzi” i que a més hauria d’ajustar-se als compromisos derivats de la ratificació per part del nostre país de l’Estatut de la Cort Penal Internacional. D’aprovar-se aquesta llei, a més d’afectar a la causa oberta pel genocidi tibetà, ho faria a una querella contra 20 militars i exmilitars salvadorencs presumptament implicats en l’assassinat al 1989 de cinc jesuïtes espanyols a la Universitat Centreamericana (UCA) de San Salvador, i a la recerca de diversos ex alts càrrecs guatemalencs per delictes de genocidi i tortures comesos contra la població maia.

1081689_273898402765057_2138183663_n

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.