La darrera missió de la LSP: afeblir els col•legis i desprotegir els professionals i els ciutadans

Oriol RuscaPer J. Oriol Rusca

El passat 20 de desembre el Consell de Ministres va presentar al Consell d’Estat un nou text d’Avantprojecte de Llei de Serveis i Col·legis Professionals, diferent en diversos aspectes al que va aprovar inicialment al mes d’agost passat. Tot i així, no podem dir que el balanç dels canvis operats sigui positiu, perquè es mantenen les línies bàsiques previstes des del principi del procés d’elaboració de la norma i, en algun cas, s’empitjoren.

Particularment, en el cas de l’Advocacia es manté la pretensió de trencar la unitat de la col·legiació obligatòria dels advocats. Així, l’advocat s’hauria de col·legiar si actua en processos judicials i extrajudicials en què sigui obligatòria o facultativa la seva intervenció i també per prestar assistència lletrada o assessorament en Dret en representació d’un tercer, però s’exceptuaria –pel que fa a l’assessorament— el cas de l’advocat que hagi establert una relació laboral amb el seu client, creant la figura del “assessor jurídic assalariat”.

No s’entén el perquè d’aquesta distinció que, en cas d’aprovar-la definitivament, generarà inseguretat jurídica, perjudicarà la qualitat del servei atempta contra la independència i, en conseqüència, perjudicarà als ciutadans que hagin de rebre aquest assessorament. En aquest sentit, resulta particularment significatiu el recent Informe del Consell General del Poder Judicial (del passat dia 31 de gener) que també critica aquesta divisió entre advocats, en funció de les activitats que despleguen i la relació que puguin mantenir amb el seu principal; textualment diu que “no té cap justificació”.

L’avantprojecte, per altra banda, sembla suggerir dubtes sobre el funcionament democràtic de les corporacions col·legials mitjançant el mecanisme d’establir una disposició programàtica sobre el bon govern que res veritablement nou aporta que no estigui ja regulat en altres disposicions, però fa dubtar de la realitat col·legial actual. Així, les corporacions col·legials resten sotmeses a la Llei (Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència,  accés a la informació pública i bon govern) no perquè ho hagi de dir la futura llei de serveis i col·legis professionals, sinó perquè ja ho diu aquesta Llei de transparència. Per altra banda, l’establiment d’incompatibilitats als càrrecs directius de les corporacions col·legials per a ocupar càrrecs públics o electes s’ha de preveure (com ja es fa) en les lleis d’incompatibilitats corresponents, de manera que incorporar previsions d’aquest tipus res no aporta que no sigui confusió i consegüent inseguretat jurídica.

Aquesta regulació del bon govern corporatiu també conté previsions inversemblants, com ara l’absurda incompatibilitat per a desenvolupar càrrecs en entitats asseguradores que tinguin o puguin tenir relació amb la corporació col·legial, perquè resulta contrària al principi d’igualtat de drets establert en la legislació del mutualisme social.

Ara bé, on el darrer Avantprojecte ha anat més enllà que l’anterior és en un tema molt important, com és el de les quotes col·legials, tant les d’inscripció com les de sosteniment col·legial.

S’ha d’assenyalar que –segons el text de l’Avantprojecte– els col·legis no podran exigir cap quota d’inscripció o equivalent i que les quotes de sosteniment col·legial derivades de la prestació de funcions públiques i de serveis obligatoris no podran superar els 250 euros per any.

Aquesta regulació no atén les particularitats dels Col·legis, els serveis que presten, el nombre de col·legiats adscrits, i afectarà molt greument la viabilitat de molts col·legis que no podran modificar els seus ingressos ordinaris anuals (llevat de majoria molt qualificada) i que, malgrat això, hauran d’atendre les funcions obligatòries que prestin als seus col·legiats, a més de fer front als increments de despesa derivats de les contribucions als respectius consells que, segons l’avantprojecte, no tindrien cap limitació.

Sembla que la pretensió de l’avantprojecte es ferir de mort molts col·legis, sense tenir present els serveis que realitzen ni la qualitat que garanteixen als ciutadans dels serveis que presten els seus col·legiats. Sembla que el Govern vol un sector professional desprotegit, amb col·legis febles i petits. Regular només per deixar els professionals desemparats sota cap aixopluc, quan més el necessiten per sortir de la crisi i generar expectatives de desenvolupament professional. Regular sense pensar en les garanties professionals que necessiten els ciutadans

Per tot això, els diferents col·legis que agrupen les molts diverses professions d’aquest país continuen mobilitzats en defensa dels interessos dels seus col·legiats i de les seves respectives professions. En aquesta línia d’actuació es troba l’ICAB,  que defensa i continuarà defensant els advocats i el seu futur professional.

Sinó tenim un Col·legi fort, no podrem tenir una advocacia forta, lliure i independent. Lluitem per aconseguir-ho.

J. Oriol Rusca

Degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona

1 comment

  1. Estic molt d’acord amb vostè Sr. Rusca. I també estic molt orgullós de tenir-lo com a Degà del nostre col·legi.

Respon a Josep Carreres Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà.