Un sacerdot no declara fent ús del secret de confessió

Per Anna Jiménez
Barcelona
 
 

El Jutjat del Social de Xerès número 3 resol el cas que enfronta a un professor contra el col·legi religiós Calasancio Hijas de la Divina Pastora, demandat pel primer per no haver renovat el seu contracte laboral arrel de conèixer de la seva homosexualitat. Al procés estava cridat com a testimoni un sacerdot que col·labora en les tasques pastorals de l’escola. Estava cridat al procés en qualitat de testimoni perquè el docent va confessar-li el motiu del seu acomiadament i tal conversa està gravada i aportada a la causa com a prova. Tanmateix, no ha comparegut. El motiu? Considera, a diferència del professor, que la conversa es va mantenir dins del sacrament i que per tant no pot parlar de la mateixa perquè està emparada pel secret de confessió. El Codi de Dret Canònic, cànon 983,1 diu que “El sigilo sacramental es inviolable; por lo cual está terminantemente prohibido al confesor descubrir al penitente, de palabra o de cualquier otro modo, y por ningún motivo”; altrament estaria cometent un delicte de revelació de secrets.

El judici s’ha suspès per la incompareixença del sacerdot i s’ha ordenat tornar-lo a citar amb “apercibimiento de delito de desobediencia“. Però sí és cert que les nostres lleis processals, civils i penals, preveuen la possibilitat de que els ministres religiosos no hagin de declarar. En el cas en concret, al tractar-se d’un acomiadament, la normativa d’aplicació seria la Llei d’Enjudiciament Civil. L’article 371 de dita llei parla dels testimonis que tenen el deure de guardar secret i diu“1. Cuando, por su estado o profesión, el testigo tenga el deber de guardar secreto respecto de hechos por los que se le interrogue, lo manifestará razonadamente y el tribunal, considerando el fundamento de la negativa a declarar, resolverá, mediante providencia, lo que proceda en Derecho. Si el testigo quedare liberado de responder, se hará constar así en el acta. 2. Si se alegare por el testigo que los hechos por los que se le pregunta pertenecen a materia legalmente declarada o clasificada como de carácter reservado o secreto, el tribunal, en los casos en que lo considere necesario para la satisfacción de los intereses de la administración de justicia, pedirá de oficio, mediante providencia, al órgano competente el documento oficial que acredite dicho carácter. El tribunal, comprobado el fundamento de la alegación del carácter reservado o secreto, mandará unir el documento a los autos, dejando constancia de las preguntas afectadas por el secreto oficial”. Per tant, sembla que al final serà el tribunal qui hagi de decidir si la conversa mantinguda entre el demandant i el sacerdot era una confessió i si ho és, sembla que per aplicació de l’article presentat el segon no haurà de perquè declarar.

I en seu penal? Si es considerés que la conversa és una confessió sembla que arribaríem a la mateixa solució perquè l’article 417.1 de la Llei d’Enjudiciament Criminal diu que “ No podrán ser obligados a declarar como testigos: 1.º Los eclesiásticos y ministros de los cultos disidentes sobre los hechos que les fueren revelados en el ejercicio de las funciones de su ministerio”.

Font: biblioteca.ucm.es
Font: biblioteca.ucm.es

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.