Com és sabut, algunes de les mesures cautelars que s’imposen als imputats computen a l’hora d’executar la pena imposada pel Jutge o Tribunal en sentència ferma. Per exemple, la presó provisional complerta abans de la sentència es descompta de la pena de presó a complir. I recentment, un acord del Ple no jurisdiccional de la Sala Segona del Tribunal Suprem de 19 de desembre del 2013 va establir que l’obligació de compareixença periòdica davant l’òrgan judicial pot ser compensada conforme a l’article 59 del Codi Penal, sobretot tenint en compte que el seu efectiu i acreditat compliment, obligat mentre s’estigui en llibertat provisional, pot haver comportat un cert grau de perjudici.
Així mateix, el Tribunal Suprem ha dictat sentència nº1045/2013, el 7 de gener de 2014, en la mateixa línia que aquest acord, que porta causa d’un expedient d’execució penal, en el qual el penat demanava la compensació de la mesura cautelar de l’obligació de comparèixer en Jutjat 2 vegades al mes durant 18 mesos, a raó d’un dia d’abonament per cada 10 compareixences, la qual cosa donava un abonament casi simbòlic de quatre dies.
Com diu la sentència, tota restricció anticipada de drets soferta amb caràcter cautelar ha de ser compensada, sempre tenint com a principi bàsic de l’ordenament jurídic la llibertat (article 1 CE), suposant també una millora en l’execució i vigilància de l’aplicació d’aquesta mesura i una facilitació de l’efecte pedagògic d’aquesta mesura.
No obstant això, aquesta decisió s’ha pres en una votació de 3 contra 2, i aquests dissidents han emès un vot particular, que argumenta que l’obligació de compareixença no és tant una mesura cautelar sinó una càrrega processal, una obligació apud acta inherent a la situació de llibertat provisional de l’imputat que sí és una mesura cautelar.
