Avui a la seu del Tribunal Arbitral de Barcelona (TAB) situada al Carrer València s’ha donat a conèixer el nou reglament del procediment abreujat per a PIMES, batejat com Fast-Track o camí ràpid, aquesta mesura acosta a la petita i mitjana empresa la figura de l’arbitratge, desmarcant-se amb una reducció de costes d’un 30 % sobre el cost anterior i abreujant el temps total de durada del procés, que en cap cas excedirà els 60 dies, ampliables per la institució a 30 dies més.
El President de la Junta de Govern del TAB, Jesús M. de Alfonso, advocat i àrbitre amb dilatada experiència, va encertar en començar la presentació anunciant aquesta “càrrega” que pretén “alleugerir” dels jutjats mercantils amb la figura de l’arbitratge.
Per a aquelles empreses l’objecte de disputa sigui inferior a 30.000 €, s’ha dissenyat el Fast-Track, un procediment monofàsic abreujat en el qual s’introdueixen novetats com l’arbitratge d’emergència, que consisteix en que el tribunal arbitral designi un àrbitre que mentre no es constitueixi el definitiu per acord de les parts, pot dictar mesures cautelars, per exemple, per frenar una construcció i evitar que el procés arbitral perdi efecte.
Així, es presenta l’arbitratge com una solució d’una sola instància (one shot solution), que compta amb una seguretat tant o igual que una sentència judicial (el laude arbitral es considerarà a efectes de cosa jutjada), i amb un estalvi de despesa i durada que fan replantejar-se a les empreses l’acudir a la jurisdicció ordinària. No en va, l’arbitratge és una mesura extrajudicial que compta amb gran tradició als països anglosaxons com Anglaterra o els EUA, on les grans multinacionals troben en ella el màxim exponent en termes de privacitat, seguretat i rapidesa.
S’ha repassat el perfil de l’àrbitre com un professional que ha d’estar especialitzat, però sobretot ha de comptar amb vocació i cert bagatge professional (15 anys). En relació al perfil dels casos treballats, destaquen sobretot els relacionats amb contractes financers, seguits per conflictes societaris i matèria immobiliària (no en matèria concursal, sinó en defectes constructius). Finalment, s’han repassat les xifres dels últims anys del Tribunal d’Arbitratge de Barcelona, coincidint amb el 25è aniversari de la seva constitució, en un primer moment podem apreciar un enorme creixement de qüestions a resoldre en el 1992 que arriba al seu punt àlgid en el 2004 amb una xifra de 121 casos. Curiosa és també la disminució de casos el 2007 (62) i el seu posterior augment a 85 el 2008, l’inici de la crisi.
Una dada útil: segons Jesús M. de Alfonso, President de la Junta de Govern del TAB, al voltant del 60% dels casos dels Jutjats Mercantils podrien ser resolts pels tribunals arbitrals.
