Aprovada la nova Llei de seguretat privada

Per Héctor Anaya
València
 

El Congrés ha aprovat, aquest passat dijous 21 de març, la nova Llei de Seguretat Privada, que amplia les competències dels vigilants i els capacita per a exercir noves funcions com “el control del perímetre exterior de les presons i centres d’internament d’estrangers” o la “participació en la prestació de serveis encomanats a la seguretat pública  complementant l’acció policial”.

El redactat ha vist el vistiplau definitiu amb les esmenes introduïdes durant el seu pas pel Senat, que han comptat amb el suport de PP, CiU i, parcialment, PNB. La resta de grups parlamentaris rebutgen la nova legislació en considerar que “privatitza la seguretat en detriment de les Forces de Seguretat de l’Estat”.

Entre els punts més polèmics d’aquesta nova Llei de Seguretat Privada trobem els referits a noves competències a les que habilita els agents de seguretat privada en el seu article 41. Després dels acords aconseguits per PP i CiU al Senat, finalment els vigilants no poden patrullar per les zones comercials.

Tanmateix, sí que es mantenen la resta de funcions que figuraven en el text original, de manera que els agents de seguretat privada podran fer-se càrrec del control del perímetre exterior de les presons i els centres d’estrangers.

Així mateix, amb prèvia autorització, els guàrdies jurat podran vigilar polígons industrials i urbanitzacions (incloses les seves vies o espais d’ús comú) , complexos o parcs comercials i d’oci que es troben delimitats així com esdeveniments culturals, esportius o qualsevol altre esdeveniment de rellevància social que es desenvolupi en vies o espais públics o d’ús comú .

De tots els punts de la llei el que més debat ha originat durant la seva tramitació parlamentària és el referent a la potestat dels vigilants per detenir ciutadans que hagin comès un delicte. Tant el Ministeri de l’Interior com el PP han defensat que les competències dels vigilants de seguretat privada per aturar són les mateixes amb què compta qualsevol altre ciutadà des de la Llei d’Enjudiciament Criminal de 1882, segons la qual, qualsevol ciutadà pot detenir a un altre si el descobreix cometent un delicte, si s’ha fugat de la presó o si es troba fugit de la Justícia.

El text final aprovat aquest dijous pel Congrés manté la potestat dels agents de seguretat privada per practicar detencions en l’exercici de la seva tasca, així com anotar dades personals dels delinqüents per traslladar després a les autoritats. No obstant això, no els permet esbrinar o comprovar aquestes dades, com figurava en el text inicial i que va ser modificat durant la seva tramitació al Senat.

El PSOE, per la seva banda, titlla de ‘oportunitat de negoci’ la recentment aprovada Llei de seguretat privada, en considerar que la llei pretén consolidar la seguretat privada en detriment de la pública i obrir nous negocis a aquest sector en un assumpte, la seguretat, que ha de correspondre únicament a les Forces de Seguretat de l’Estat.

El portaveu de l’Esquerra Plural, Ricardo Sixto, ha estat molt crític amb la nova llei i assenyala que la suposada modificació del polèmic article 41 ha estat simplement un “exercici de trilerisme gramatical” que no ha suposat que els “camps de negoci siguin retallats ni limitats”, malgrat el que es vol fer veure des del PP .

Davant les crítiques, el diputat del PP Conrado Escobar ha defensat que la norma no només era necessària, sinó que a més  regula el sector de forma més específica i sempre sota els principis de “complementarietat” i “subsidiarietat” a la seguretat pública.

10009563_288345357987028_1354671738_n

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *