Els crèdits financers a la reforma de la Llei Concursal

Per Imma Domènech
Sabadell
 
 

El Reial Decret Llei 4-2014 està estructurat en base a un article únic de modificació de la Llei  Concursal 22/2003 i la seva finalitat no es altre que trobar una sortida més enllà de la liquidació per a les empreses que realment són viables i que per  raó de la conjuntura politico-econòmica actual s’han tornat inviables des del punt de vista financer. Consisteix en entrar en un procés de sanejament financer, procurant que el deute romanent sigui suportable i permetent així que l’empresa pugui seguir atenent els seus compromisos en el camp econòmic, generant riquesa i creant llocs de treball. Però això sense oblidar els interessos dels creditors, els quals han de participar activament i amb les màximes garanties en el procés d’alleugerir la càrrega financera, doncs es podrà substituir una perspectiva incerta de cobrament del total dels seus crèdits per una quantitat inferior i/o de restitució demorada en el temps.

La legislació concursal i sobretot la preconcursal és molt rígida, el que dificulta els acords entre el deutor i el creditor financer. Això es demostra amb el fet que el procediment concursal espanyol es tanca, en un alt nombre de casos, amb la liquidació de la societat concursada. Així doncs, la reforma es centra en la millora del marc legal preconcursal dels acords de refinançament, per tal d’eliminar incerteses legals que ja es varen introduir a Espanya el setembre de 2.013, els acords col·lectius de refinançament, així com la seva homologació judicial.

Aquesta reforma està estructurada de forma que en la seves disposicions finals hi ha disposicions que afecten a les següents lleis: LEC, Impost sobre Societats, ITP i AJD, Finançament de les CCAA, Modificació de Societats Mercantils, Mesura contra la morositat en operacions comercials, i els RDLL de Reducció de capital o dissolució de pèrdues i Sobre Ofertes públiques d’adquisició de valors.

Una de les principals novetats la trobem en l’article 5-bis, el qual introdueix un apartat 4) on es garanteix que per evitar que l’execució de garanties acceleri la situació d’insolvència, es faculta al deutor a la presentació de la comunicació d’inici de negociacions per arribar a un acord de refinançament. I fins que es formalitzi l’acord previst en l’article 71.1 bis o es dicti proveïment admetent a tràmit la sol·licitud d’homologació judicial de l’acord de refinançament, o s’adopti acord extrajudicial   davant de Notari o Registrador Mercantil, no podran iniciar-se execucions judicials de béns que resultin necessaris per la continuïtat de l’activitat professional o empresarial del deutor. Així mateix tampoc podran iniciar-se o en el seu cas quedaran suspeses les execucions singulars promogudes pels creditors de passius financers, sempre que es justifiqui que un percentatge no inferior al 51% de passius financers ha donat suport a l’inici de negociacions, amb el compromís de no iniciar o continuar execucions individuals. Durant la negociació tindran la consideració de creditors passius financers els titulars de qualsevol endeutament financer amb independència de que estiguin sotmesos o no a supervisió financera. Queden exclosos de la suspensió els procediments que tinguin el seu origen en crèdits de dret públic. Tot i això no serà impediment que els creditors amb garantia real exercitin l’acció sobre els béns i drets sobre els que recaigui la seva garantia, sens perjudici que un cop iniciat el procediment, el mateix quedi paralitzat fins que no hagin transcorregut els terminis fixats en l’apartat 5è.

Pel que fa a la paralització de les execucions, veiem com l’article 56 en el seu apartat 1) indica que no podrà iniciar-se l’execució o realització forçosa sobre béns que resultin necessaris per la continuïtat de l’activitat professional o empresarial, enlloc de l’antiga redacció de “béns afectes a la seva activitat professional o empresarial o a una unitat productiva de la seva titularitat”. En el segon apartat del mateix article exposa que les actuacions ja iniciades es suspendran des de la fermesa de la declaració de concurs i encara que estiguin publicats els anuncis de subhasta, únicament s’aixecarà la suspensió i s’ordenarà la continuació del procés quan el jutge del concurs declari que els béns del concursat no són necessaris per la continuïtat de l’activitat professional o empresarial del deutor, en lloc de “béns o drets que no estiguin afectes”.

Font: impuestosrenta.com
Font: impuestosrenta.com

També és important fer referència a la modificació de l’article 568 de la LEC de suspensió de situacions concursals, ja que ara s’afegeix la situació preconcursal,  de manera que si fins a la reforma s’indicava que no es dictaria resolució quan el demandat estigués en situació de concurs, ara s’inclou també com a motiu el que constin efectuades les notificacions de l’article 5 bis LC. Per tant, quan l’execució afecti a una garantia real es tindrà per iniciada l’execució als efectes de l’article 57.3. I pel cas que finalment esdevingui el concurs, es podria dir que el fet de l’inici d’un procés de refinançament, tindria una doble vessant perquè d’una banda no es dictaria resolució d’execució i per una altra el creditor no quedaria desemparat, ja que si finalment el deutor esdevé concursat, l’execució es tindria per inciada.

Finalment apuntar que la disposició addicional segona suspèn l’aplicació de l’article 84, referent a crèdits concursals i crèdits contra la massa, com a mesura per incentivar la concessió de nou finançament. A més a més, s’atribueix amb caràcter temporal la qualificació de crèdit contra la massa a la totalitat dels que originin nous ingressos de tresoreria, tant els que provinguin del refinançament com els realitzats pel propi creditor, amb exclusió de les operacions d’augment de capital. Aquesta és una mesura que s’adopta amb caràcter extraordinari i temporal per tots els nous ingressos, en el termini de dos anys. Una vegada transcorregut aquest termini, es consideraran crèdits contra la massa en els termes del referit article.

Analitzant la normativa podem veure que els articles modificats són alguns més, però el comentari ha estat sobre els que incideixen en l’inici del procés de refinançament d’una empresa amb problemes i com aquesta podria continuar la seva activitat i alhora permetre que el creditor recuperés, encara que fos a posteriori, part del seu deute.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.