El Rei Joan Carles I abdica: quins efectes jurídics té aquesta decisió?

Per Tito Rodríguez
Barcelona,
 
 

Aquest dilluns el president del govern Mariano Rajoy ha fet pública la voluntat de S. M. Joan Carles I d’abdicar a la corona espanyola en favor del seu fill, el Príncep d’Astúries, Felip VI.

Com ha afirmat el propi Rei la decisió ha estat meditada i es va prendre al gener, no ha estat per motius de salut, ni conjunturals, sinó una decisió política. Amb aquesta declaració queda obert el procés successori el següent pas del qual serà demà a les 12 del migdia quan se celebrarà una sessió extraordinària del Congrés de Ministres per aprovar la realització de la Llei Orgànica reguladora del procés successori i culminarà amb l’aprovació i publicació d’aquesta per les Corts Generals conjuntes i el jurament de l’actual Príncep d’Astúries acceptant el càrrec del seu pare.

 juanca

Procés successori

El procés successori no té precedents previs a la Transició Espanyola, per tant, no es troben regulats terminis per als passos a seguir, no obstant això, sí es troba regulat el procés en el Títol II de la Constitució Espanyola sobre la Corona, on es preveu l’obertura en cas d’abdicació en el seu article 57.5 i les funcions que hauran de passar al futur Rei.

Els efectes jurídics seran els següents:

Canvi de titularitat de les funcions del Rei: L’article 56.1 CE destaca les funcions del Cap d’Estat, són: moderar el funcionament de les institucions, ser la més alta representació de l’Estat espanyol en les relacions internacionals i exercir les funcions que li atribueixi les lleis i la Constitució.

El procés haurà de ser per Llei Orgànica: segons l’article 57.5 CE s’haurà d’aprovar per les Corts Generals i haurà de ser per majoria absoluta, en el cas del Congrés dels Diputats per 176 diputats i al senat 134 senadors. Donades les circumstàncies, es farà mitjançant Reial decret Llei (per a situacions excepcionals i temporals fins que es redacti el text definitiu) i en tràmit de lectura única (el procés més ràpid d’aprovació en les Corts).

El jurament del nou Rei serà davant les Corts Generals: segons l’article 61.1 CE, una vegada aprovat el Reial decret Llei per ambdues Corts, el Rei serà proclamat davant aquestes, on prestarà jurament.

La infanta Leonor prestarà jurament quan sigui major d’edat: està reconegut en l’article 61.2 CE que el Príncep hereu ho faci, tal com va fer el Príncep d’Astúries davant les Corts reunides en sessió conjunta el 30 de Gener de 1986.

El nou Rei assumirà també altres funcions: les reconegudes en els articles 62, 63 i 64 CE que inclouen, entre unes altres, sancionar i promulgar les lleis, convocar i dissoldre les Corts, convocar les eleccions, convocar referèndum, proposar el candidat a President del Govern, membres del Govern; així com manifestar el consentiment de l’Estat per obligar-se mitjançant tractats i declarar la guerra i fer la pau.

Exemples d’abdicacions recents

El cas del monarca espanyol no és únic a Europa, en l’últim lustre han abdicat dos monarques tots dos per haver superat els 75 anys i en un exercici de canvi generacional dels seus països.

Beatriu d’Holanda va abdicar el passat any la corona en virtut del seu fill l’actual Rei Guillem d’Holanda, actualment la que va ser reina ostenta el títol de princesa i el regnat després d’un any del nou monarca compta amb gran acceptació entre una població on la monarquia és a punt de complir 200 anys.

El cas del Rei Albert II de Bèlgica, que va abdicar també el passat any en virtut del seu fill l’actual Rei Felip de Bèlgica, és similar, encara que en aquest cas no existia tradició d’abdicacions en la monarquia belga, amb el que tant el rei sortint com l’actual, ostenten el títol de Rei.

Tagged:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.