De nou Europa surt en defensa dels més febles. En aquesta ocasió en l’àmbit del dret laboral, o potser del seu vessant més proper al dret mercantil. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha dictat sentència en data 22 de maig de 2014 (Cas C-539/12, Lock vs. British Gas Trading), on determina que els treballadors que cobren un sou fix i una retribució variable han de cobrar aquesta segona també durant les seves vacances, en virtut de la Directiva 2003/88/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 4 de novembre de 2003, relativa a determinats aspectes de l’ordenació del temps de treball.
Suposa la resolució d’una qüestió prejudicial d’un Tribunal laboral britànic davant d’una reclamació en el sentit abans expressat d’un consultor intern d’energia, que efectivament cobra part del seu sou com a comissió per venda realitzada, i les quals evidentment no pot realitzar mentre està de vacances.
El Tribunal censura que durant el període corresponent a les seves vacances anuals, el senyor Lock només cobri en relació al seu salari base, la qual cosa li pot dissuadir d’exercir el seu dret a gaudir d’aquestes vacances, sobretot tenint en compte que tal remuneració superava el 60% de la suma total de retribucions cobrades.
