En principi, tota persona major d’edat pot exercir el seu dret a vot, però com la majoria de regles, té les seves excepcions. En el cas del nostre ordenament són tres: ni els condemnats per sentència ferma, ni els internats en un hospital psiquiàtric ni els incapacitats judicialment en virtut de sentència judicial ferma poden votar (Article 3 de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General). Tanmateix, ara s’està lluitant per a què l’excepció només es prediqui respecte dels condemnats i internats en un centre psiquiàtric. En efecte, al mes d’octubre de 2013 el Congrés dels Diputats va a aprovar per unanimitat una proposició de CIU per tal d’eliminar les restriccions al vot que graviten sobre els incapacitats.
Val a dir que el jutge pot, discrecionalment, privar de tal dret a les persones amb minusvalidesa intel·lectual reconeguda en procediment judicial havent.-se de pronunciar expressament sobre tal extrem (article 3.2 de la Llei anteriorment citada), si bé a la pràctica, i operant com a un mer automatisme, es sol incloure a les sentències civil que resolen tal qüestió l’afegit “Comunicar la sentencia de incapacidad al censo electoral para la consiguiente privación del derecho al sufragio”. Ara, fent-se ressó d’allò disposat a la Convenció Internacional de Drets de les persones físiques amb Discapacitat de la ONU, ratificat pel nostre país l’any 2007, es vol aconseguir que les persones incapacitades mantinguin el seu dret a vot equiparant-los plenament en aquest extrem a la resta de ciutadans que gaudeixen d’aquest dret sí o sí. A l’article 29 de dita Convenció, sobre la participació en la vida política i pública de les persones amb discapacitat, es diu que “Los Estados Partes garantizarán a las personas con discapacidad los derechos políticos y la posibilidad de gozar de ellos en igualdad de condiciones con las demás y se comprometerán a:
a) Asegurar que las personas con discapacidad puedan participar plena y efectivamente en la vida política y pública en igualdad de condiciones con las demás, directamente o a través de representantes libremente elegidos, incluidos el derecho y la posibilidad de las personas con discapacidad a votar y ser elegidas, entre otras formas mediante:
i) […] ii) La protección del derecho de las personas con discapacidad a emitir su voto en secreto en elecciones y referéndum públicos sin intimidación, y a presentarse efectivamente como candidatas en las elecciones, ejercer cargos y desempeñar cualquier función pública a todos los niveles de gobierno, facilitando el uso de nuevas tecnologías y tecnologías de apoyo cuando proceda […]”
Amb tot, es busca un canvi de perspectiva: si abans la privació al dret de sufragi acompanyava a la majoria de casos d’incapacitació, ara es vol aconseguir que tal privació només operi en casos excepcionals quan el grau de deteriorament cognitiu sigui alt. En aquest sentit, el fiscal coordinador del Servei de Protecció de Persones amb Discapacitat i Recolzaments, Carlos Ganzemüller, ha emès una comunicació als fiscals per a què no incloguin en les demandes inicials dels processos d’incapacitació la petició de privació del dret a vot a no ser que sigui de menester perquè el cas en concret posi de manifest que tal dret no pot ser exercit per la persona degut al seu alt grau de minusvalidesa. Els jutges, per la seva banda, hauran de deixar d’acompanyar tota sentència d’incapacitació amb inhabilitació del dret al vot havent de reflexionar més profunda si tal opció és de menester en atenció al subjecte concret.
