Leo Messi i la banqueta dels acusats

Diego FierroPer Diego Fierro Rodríguez.

Leo Messi anirà a la banqueta. No es pretén fer una referència a la banqueta del F.C. Barcelona, sinó al dels acusats. Pep Guardiola ja va dir que “Cada vegada que deixava Messi a la banqueta, per exemple, es muntava l’embolic a Barcelona”. Ara s’ha tornat a muntar l’embolic a la ciutat comtal, però perquè Manuel Alcover, el jutge del Jutjat d’Instrucció N º 3 de Gavà que està investigant si Leo Messi va poder cometre tres delictes contra la Hisenda Pública entre 2007 i 2009, ha dictat un acte en què ha rebutjat la petició que va realitzar el Ministeri Fiscal, que va demanar que s’exclogués al futbolista argentí de la causa penal, acceptant la petició de l’Advocacia de l’Estat.

La notícia ha estat reflectida pels mitjans de la premsa generalista, en què destaquen diaris com El Mundo o El País, que han treballat per aconseguir un seguiment especial del “Cas Messi”, i pels diaris esportius, com el Diari As, Sport o Marca, però també per la premsa internacional. S’ha causat un enrenou intens, principalment perquè fets com el pagament de 53 milions d’euros a l’Agència Tributària que va realitzar Leo Messi i la declaració del seu pare en la qual afirmava que l’esportista argentí no va estar implicat en el frau feien pensar que el jugador de el F.C. Barcelona anava a deixar de tenir un paper en el procés penal en el qual ara mateix segueix immers.

El jutge instructor de la causa ha fet referència al fet que hi ha “indicis suficients” per pensar que Leo Messi “podria haver conegut i consentit la creació i manteniment d’una estructura societària fictícia, que tenia com a única finalitat eludir el compliment de les obligacions tributàries”. L’òrgan jurisdiccional es basa principalment en una relació lògica entre els diferents fets que poden dilucidar a la vista de la informació obtinguda durant la investigació.

Si el jutge instructor del “Cas Messi” ha observat que hi ha indicis prou contundents com per tenir la idea que Leo Messi ha pogut participar en l’elaboració de la trama societària amb la qual s’ha defraudat a la Hisenda Pública, el procés penal haurà de continuar estant ell com a subjecte acusat per l’Advocacia de l’Estat, que està actuant d’una manera incisiva.

Si es prova que Leo Messi ha estat tan bo defraudant a l’Administració Tributària com jugant a futbol, haurà de complir amb la totalitat de les seves obligacions tributàries i patir la sanció penal que li imposi l’òrgan jurisdiccional competent d’acord amb el que estableix l’ordenament jurídic. En canvi, si no s’aconsegueix provar d’una manera prou consistent la seva intervenció com a autor o com a partícip en els delictes fiscals, ha de ser absolt. Ara s’ha d’esperar, ja que l’assumpte està en mans judicials, però cal tenir present que l’art. 24.2 de la Constitució Espanyola reconeix la presumpció d’innocència, que sol ser oblidada per l’opinió pública en molts casos.

Cal reconèixer que el futbolista argentí es troba en una situació delicada. Amb l’obertura del judici oral, passarà a ser acusat i, per l’estat actual de la causa penal, hi ha la possibilitat que l’esportista acabi sent condemnat pels delictes fiscals. En aquest cas, Leo Messi podria no arribar a trepitjar la presó, ja que l’art. 305.1 del Codi Penal castiga el delicte contra la Hisenda Pública amb la pena de presó d’un a cinc anys i multa del tant al sèxtuple de la quantia esmentada i l’esportista no té antecedents penals, així que es podria realitzar la substitució de la pena d’acord l’art. 88 del Codi Penal.

 El frau fiscal està sent comès usualment per persones que posseeixen els suficients mitjans econòmics com per rebre un bon assessorament i construir entramats de societats que es produeixen amb l’objectiu d’evitar el pagament d’impostos, mentre que els altres ciutadans, que acaben sent els perjudicats, actuen correctament, pagant els tributs per sufragar el cost que suposa la prestació dels serveis públics. Per això, lo adequat és que l’Administració Tributària faci una bona tasca pel que fa a la persecució i extinció del frau fiscal i intervingui en aquelles situacions en què algú decideix incomplir el mandat de l’art. 31.1 de la Constitució Espanyola, tractant a tots els defraudadors per igual, sense que importi que siguin rics, pobres, famosos o desconeguts, seguint el que estableix l’art. 14 de la Carta Magna espanyola, de manera que tota persona que cometi una infracció penal o administrativa que estigui relacionada amb l’activitat recaptatòria de la hisenda pública sigui sancionada. En cas contrari, serà impossible eradicar el frau fiscal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *