El maltractament psicològic als pares és justa causa de desheretament

Per Anna Jiménez
Barcelona

Tant el Jutjat de Primera Instància com l’Audiència Provincial de Màlaga van rebutjar la demanda interposada per dos fills on peticionaven la nul·litat de la clàusula de desheretament envers ells per injúries greus de paraula i d’obra, afegida al testament del pare. La finalitat que perseguien els fills? Obtenir la llegítima, definida a l’article 806 del Codi Civil com  “[…] la porción de bienes de que el testador no puede disponer por haberla reservado la ley a determinados herederos […]”-. El Tribunal Suprem, a la sentència 2484/2014 de 3 de juny 2014, confirma la decisió del tribunal d’apel·lació.

La Sala primera de l’Alt Tribunal planteja el debat en els termes següents: el maltractament psicològic és causa de desheretament? La qüestió s’ha d’analitzar de la mà de la Secció Novena, sobre desheretament, del Capítol II, sobre l’herència, del Títol III del Llibre Tercer del Codi  Civil. En concret, l’article 848, que obre la secció esmentada, predica que “La desheredación sólo podrá tener lugar por alguna de las causas que expresamente señala la ley” de manera que és predicable en matèria de desheretament el numerus clausus. Per tant, es tractaria de veure si el Codi Civil llista explícitament el maltractament entre els supòsits de desheretament de descendents. Al respecte, l’article 853 disposa que “Serán también justas causas para desheredar a los hijos y descendientes, además de las señaladas en el artículo 756 con los números 2.º, 3.º, 5.º y 6.º, las siguientes:

1.ª Haber negado, sin motivo legítimo, los alimentos al padre o ascendiente que le deshereda.

2.ª Haberle maltratado de obra o injuriado gravemente de palabra

En conseqüència, ara el fons de la qüestió es tradueix en determinar si el maltractament psicològic cap englobar-lo dins de la literalitat de l’apartat segon de l’article acabat de reproduir i per a això cal recórrer a tècniques interpretatives no extensives, amb el benentès que, com recorda la pròpia sentència de cassació al fonament de dret segon, paràgraf tercer, esto no significa que la interpretación o valoración de la concreta causa, previamente admitida por la ley, deba ser expresada con un criterio rígido o sumamente restrictivo”. S’afegeix a la mateixa en primer lloc que els maltractes o injuries greus de paraula “de acuerdo con su naturaleza, deben ser objeto de una interpretación flexible conforme a la realidad social, al signo cultural y a los valores del momento en que se producen”; i en segon lloc, que “en la actualidad, el maltrato psicológico, como acción que determina un menoscabo o lesión de la salud mental de la víctima, debe considerarse comprendido en la expresión o dinamismo conceptual que encierra el maltrato de obra”. Conseqüència de l’anterior, s’acaba considerant que els maltractes psicològics són maltractament d’obra i per tant causa justa de desheretament, del que es segueix que els fills reclamants no tenen dret a percebre del pare ni tan sols la llegítima.

Font: El Derecho
Font: El Derecho

Podeu llegir la sentència del Tribunal Suprem aquí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.