“Ja em direu què faig aquí”

Per Anna Jiménez
Barcelona

Ja em direu què faig aquí”. “Ja em direu què faig aquí”. Són les primeres paraules que el presumpte pederasta de Ciutat Lineal va pronunciar un cop arrestat per la policia. Les va dir el passat dimecres 24 de setembre. Havia arribat el dia que els veïns de Ciutat Lineal esperaven amb candeletes. Era el dia en què es detenia, en paraules del Ministre d’Interior, l’home acusat de cometre cinc detencions il·legals i abusos sexuals i tres temptatives, contra nenes d’entre 5 i 11 anys totes elles d’escàs desenvolupament físic, des de setembre de 2013. Tanmateix, tot i que aquestes van ser les paraules de Fernández Díaz a la roda de premsa que va oferir, posteriorment ha transcendit als mitjans de comunicació que també se li imputarien, a l’atestat policial, dos delictes d’homicidi en grau de temptativa degut a la brutalitat dels atacs.

Desconeixent amb certesa quins delictes se l’imputen en seu judicial, ens centrarem en la tipificació transmesa pel Ministre d’Interior, amb l’objectiu de reflexionar sobre si és correcte imputar ambdós delictes – el de detenció il·legal (que no segrest, com s’ha dit a molts mitjans, doncs aquest és una modalitat agreujada de l’anterior que demana alguna condició per a posar en llibertat a la víctima) i el d’abús sexual– a la vegada.

Per començar cal puntualitzar que el delicte de detenció il·legal, que ataca el bé jurídic llibertat, pot tenir com a subjecte passiu un menor de curta edat perquè doctrina i jurisprudència han considerat que “el hecho de que un menor de edad no pueda valerse por sí mismo y necesite para ello el auxilio de otra persona, y que incluso no pueda manifestar su voluntad contraria a ser privado de libertad, no implica que no sea titular del derecho a la libertad individual, aun cuando precise de un tercero para hacerla efectiva” (STS de 7 de juny de 2007).

I dit això, ens toca reflexionar sobre si és possible imputar ambdós delictes a la vegada, problema a ubicar en seu de concursos delictuals. La jurisprudència és taxativa al respecte; el delicte d’abús sexual englobarà el de detenció il·legal sempre i quan aquesta duri el temps estrictament necessari per a cometre l’altre delicte. En cas contrari, si la detenció es perllonga i ja no es pot entendre com a un mitjà necessari per  a la comissió del delicte d’abús sexual, s’imputaran ambdós delictes units per una relació de concurs real – pluralitat de fets, pluralitat de delictes-.

Els veïns que es van prendre la justícia per la mà van cometre un delicte

Quatre dies abans de la detenció del pederasta de Ciutat Lineal, un grup de veïns de Valdebernardo, en el districte madrileny de Vicálvaro, van retenir i agredir a un home pensant que era ell el pederasta fins que va arribar la policia.

Sense saber-ho, – al marge del delicte o la falta o lesions que pogués concórrer- van cometre un delicte detencions il·legals de tipus subatenuat, tipificat a l’article 163.4 del Codi Penal, que castiga amb pena de multa de tres a sis mesos a “el particular que, fuera de los casos permitidos por las leyes, aprehendiere a una persona para presentarla inmediatamente a la autoridad […]”.

Els casos permesos en la llei són els que enumera l’article 490 de la Llei d’Enjudiciament Criminal, que disposa que “Cualquier persona puede detener:

1.º Al que intentare cometer un delito, en el momento de ir a cometerlo

2.º Al delincuente, «in fraganti».

3.º Al que se fugare del establecimiento penal en que se halle extinguiendo condena.

4.º Al que se fugare de la cárcel en que estuviere esperando su traslación al establecimiento penal o lugar en que deba cumplir la condena que se le hubiese impuesto por sentencia firme.

5.º Al que se fugare al ser conducido al establecimiento o lugar mencionado en el número anterior.

6.º Al que se fugare estando detenido o preso por causa pendiente.

7.º Al procesado o condenado que estuviere en rebeldía”.

 

A l’anterior, l’article 491 afegeix que “el particular que detuviere a otro justificará, si éste lo exigiere, haber obrado en virtud de motivos racionalmente suficientes para creer que el detenido se hallaba comprendido en alguno de los casos del artículo anterior”.

En el cas que ens ocupa, tan sols haguessin justificat la conducta dels veïns els supòsits dels números 1 i 2 de l’article 490 acabat de reproduir, però no era el cas. L’home colpejat no intentava cometre un delicte, ni va ser enxampat “in fraganti” cometent-lo. Simplement, van considerar que era un home sospitós i la histèria de la gent generada per saber que hi havia un pederasta perillós per la zona va fer la resta.

Font: EL PAIS
Font: EL PAIS

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.