Cas Google: l’afectació al Dret a la tafaneria

Per Carla Ramos i Pol Rubio
Barcelona,
 
Traduït per Andreu Monfà

 

Crònica de la conferència sobre el dret a l’oblit

Ahir a la tarda, dijous 2 d’octubre, al Col·legi d’Advocats de Barcelona va tenir lloc la conferència sobre ‘El cas Google: el reconeixement del dret a l’oblit’, que va comptar amb la participació de M. Àngels Barbarà i Fondevila, directora de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, i José Luis Rodríguez Álvarez, director de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades.

Presentat l’acte pel degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Oriol Rusca i Nadal, en la sessió es va analitzar el dret a l’oblit, és a dir, el dret que té el titular d’una dada personal a poder suprimir-la quan pugui afectar el desenvolupament de seus drets fonamentals, la qual cosa ens ofereix una segona oportunitat com a individus i com a societat.

pol

Durant la ponència, M. Àngels Barbarà va introduir el cas Google, una empresa que ha estat recentment condemnada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea, emparat en el dret al respecte a la vida privada de les persones, per haver dut a terme accions contràries, convertint-se d’aquesta manera en una sentència històrica.

Barbarà va voler ressenyar el fet que el TJUE recorda que cal ponderar els drets i llibertats que es troben en joc, com és el dret a la informació dels usuaris que hi puguin tenir un interès legítim. Per la qual cosa, davant d’una petició de dret a l’oblit, s’haurà de tenir en compte l’interès públic, la llibertat d’expressió o la naturalesa de la informació, entre altres factors.

Va continuar remarcant la necessitat per petició social d’aconseguir un mecanisme que limiti la intrusió en la vida de les persones, fet que queda provat tenint en compte les 120.000 sol·licituds contra Google a la Unió Europea per esborrar dades.

Un exemple il·lustratiu: el compositor Luis Ortega Monasterio, creador, entre d’altres, d’havaneres tan famoses com “El meu avi”. Tot i que es tracta d’una persona molt respectada, quan introduïes seu nom en el cercador el primer que trobaves era que havia estat militar i que un tribunal d’honor l’havia expulsat per haver regentat un prostíbul, fet que, com es va demostrar, era completament fals.

Però perquè s’accedeixi a esborrar certes dades personals, reiterava Barbarà, cal ponderar, i per això Google ha creat un comitè d’experts, els resultats del qual està previst que es plasmin en un informe abans que acabi l’any, encara que hi ha certa controvèrsia al respecte a causa de la manca de transparència en relació amb els criteris que s’apliquen.

Finalment, la ponent va posar sobre la taula l’últim debat sorgit respecte del dret a l’oblit: l’àmbit territorial d’aquest dret. És a dir, quan s’estima una sol·licitud s’esborra la informació únicament del cercador del país en concret, però aquesta informació encara es podrà trobar a través del cercador d’un altre estat. Cal destacar respecte d’això la resolució actual d’un tribunal francès que va sentenciar que s’eliminés la informació, en relació amb el cas concret, de totes les webs de tots els països, ja que la mesura anterior era insuficient.

Seguidament va iniciar la seva ponència José Luis Rodríguez Álvarez, posant de manifest com han avançat les tecnologies. Actualment qualsevol que tingui un terminal amb connexió a Internet, amb una senzilla cerca, pot obtenir informació sobre qualsevol altre. Va parlar d’un risc d’hiperaccessibilitat de les dades. Els cercadors ens ofereixen una informació de fonts molt diverses i de temps diferents que donen una imatge de la persona que sol ser distorsionada, ja que la informació sol aparèixer incompleta i desfasada.

La “biografia del cercador” i no “la biografia real” és la que té impacte en la manera com se’ns veu socialment, cosa que afecta la intimitat, l’honor i la pròpia imatge, la llibertat ideològica, la llibertat religiosa i la llibertat i no discriminació. Per trobar feina també pot ser un handicap. Així doncs, es podria considerar una ‘tornada a l’Edat Mitjana’ en el sentit que la informació penjada suposa una pena d’exposició a l’escarni públic, i a sobre hem fet que traspassi fronteres.

L’AEPD entén que no és un dret nou; va parlar del dret a l’oblit com una cosa que ja existia a Europa i que en essència és la projecció del dret de supressió (art. 12 Directiva i 16 LOPD) i el dret d’oposició (art . 14 Directiva i 6.4 LOPD).

En el segon bloc, el ponent va voler destacar el fet que en moltes ocasions les lesions no tenen el seu origen en els editors originals sinó en els motors de cerca, especialment a Google, ja que és el que més quota de mercat té (97% a Espanya).

Malgrat això, Google s’ha negat a reconèixer la seva responsabilitat, esgrimint davant l’Audiència Nacional una sèrie de barreres defensives en forma d’arguments per eludir la responsabilitat. Principalment al·lega que:

– No fan tractaments de dades, ja que duen a terme una indexació i no modifiquen la informació.

– No és responsable del tractament: és una activitat automàtica i l’empresa no exerceix cap control sobre les dades.

– No estan subjectes a la normativa europea, ja que l’activitat la realitza Google Inc. i la seva seu social no és a Europa.

– Els drets dels afectats han d’exercir-se davant l’editor i no davant el cercador.

L’AEPD en discrepava, ja que, per exemple, sí que estan subjectes a la normativa europea: s’aplica la directiva perquè té establiment a Espanya lligat a les seves activitats i hi utilitza mitjans com les galetes.

Les conclusions de l’Advocat General donaven per victoriosa l’empresa Google, dient que qualsevol tractament té un responsable i en cas el de Google no n’hi havia, i en la majoria dels casos el Tribunal sol seguir la proposta dels Advocats Generals. Però el que és infreqüent és el que va passar, gairebé un any després, quan el Tribunal va resoldre recolzant íntegrament les al·legacions de l’AEPD.

I va remarcar que no s’elimina la informació, sinó que aquesta continua íntegra en la font original i és accessible si s’hi acudeix, així com segueix sent accessible a través del cercador sempre que no es busqui el nom propi de la persona que acredita els seus drets. Així, si llegim bé la sentència veiem que el contingut del dret a l’oblit, en la majoria dels casos, no té cap impacte envers el dret a la llibertat d’informació, i en tot cas afectaria més aviat el dret a la tafaneria.

Tagged:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.