Sembla que poc o res pugui escapar de les xarxes socials; i per descomptat, la justícia no en serà una excepció. El supòsit de fet que es planteja en el cas de què parlem en aquest article és el següent:
- Des de 19 d’agost que 2013 que A empra el perfil de Twitter de B per a fer comentaris despectius envers la persona d’aquest últim. Entre d’altres, A li regala paraules tals coms “imbécil”, “empresario de postín corrupto”, “golfo”, “emites facturas falsas”, “te llevas la pasta de los desempleados andaluces ilegalmente”, “cobras dinero hurtado a desempleados por un servicio facturado, pero no realizado”.
- Davant d’aquests fets, B exercita l’acció civil de protecció de l’honor i la pròpia imatge conforme a la Llei Orgànica 1/1982 de 5 de maig, sol·licitant que es declari que A ha comés una intromissió il·legítima contra el seu honor i que se’l condemni a indemnitzar-lo amb 30.000€, a esborrar els comentaris lesius del perfil de la xarxa social i a publicar la sentència o la seva resolució al mateix perfil on es va cometre la intromissió il·legítima sense que càpiga emparar-la sota el paraigües de la llibertat d’expressió i informació, reconegudes ambdues a l’article 20 de la Constitució.
Com es recorda a la pròpia sentència, la doctrina jurisprudencial resol la col·lisió entre el dret a l’honor i els drets a la llibertat d’expressió i informació efectuant el corresponent judici de ponderació, tot afirmant els segons “tienen como límite la ausencia de expresiones inequívocamente injuriosas o vejatorias, sin relación con las ideas u opiniones que se expresan y que resultan innecesarias para la exposición de las mismas. La emisión de apelativos formalmente injuriosos en cualquier contexto, e innecesarios para la labor informativa o de formación de la opinión que se realice, supone inferir una lesión injustificada a la dignidad de las personas (fundamento del orden político y de la paz social, como solemnemente proclama el art. 10.1 CE) o al prestigio de las instituciones. Pues, ciertamente, una cosa es efectuar una evaluación personal, por desfavorable que sea, de una conducta, y otra cosa muy distinta emitir expresiones, afirmaciones o calificativos claramente vejatorios desvinculados de esa información y que resultan proferidos, gratuitamente, sin justificación alguna, en cuyo caso cabe que nos hallemos ante una mera descalificación o incluso un insulto proferidos sin la menor relación con el propósito de contribuir a formar una opinión pública libre”. Afegeix el jutjat de Sevilla que “la Constitución no reconoce en modo alguno un pretendido derecho al insulto” i que les paraules de A tan sols poden ser catalogades com a tals.
Així, es considera que A s’ha excedit en l’exercici del seu dret a la llibertat a d’expressió i informació conculcant el dret a l’honor de B, per la qual cosa se’l condemna a pagar-li una indemnització per import de 4.000 euros, als quals s’han d’afegir els interessos legals establerts als articles 1100, 1101 i 1108 del Codi Civil. Es redueix tan substancialment el quantum en relació a la petició inicial per diverses raons:
- Perquè s’acredita que l’actor també va menysprear al demandat a través de la mateix xarxa social.
- Perquè el primer no va bloquejar al segon, de manera que se li atribueix una conducta passiva.
- Perquè el demandat no ha obtingut cap benefici econòmic pel fet de difondre els comentaris lesius contra l’honor de B.
Com podem comprovar, l’article 9.2 de la LO 1/1982 de 5 de maig disposa que la tutela judicial comprendrà l’adopció de totes les mesures necessàries per a posar fi a la intromissió il·legítima. Entre elles hi destaca, per ser plenament d’aplicació a aquest cas, “la publicació total o parcial de la sentència condemnatòria a costa del condemnat amb almenys la mateixa difusió pública que va tenir la intromissió soferta”.
Per l’anterior, el jutge de Sevilla condemna el demandat a esborrar els comentaris lesius que hi ha la xarxa però sobretot “a publicar el fallo de la sentencia a través de la cuenta de Twitter del demandado, mediante la transcripción del fallo en un Tweet usando una herramienta creada al efecto para aumentar el número de caracteres permitidos, publicándolo durante 30 días en el horario de mañana (de nueve a 14 horas) o tarde (de 17 a 22 horas)”.
Podeu veure la sentència del Jutjat de Primera Instància de Sevilla fent clic en el següent enllaç.