S’han extraviat els diners recaptats amb les taxes judicials?

Diego FierroPer Diego Fierro Rodríguez.

El Ministeri de Justícia ha respost a una pregunta parlamentària, realitzada pel diputat de Compromís-Equo Joan Baldoví, referent a la destinació de la recaptació que s’ha aconseguit amb les taxes judicials dient que desconeix el destí dels més de 500 milions d’euros que s’han obtingut. A més, ha dit que tampoc correspon a l’Agència Tributària determinar la fixació ni donar la informació relativa a la destinació de lo que s’ha aconseguit amb les taxes.

No resulta adequat que la ciutadania no sàpiga què ha passat amb els diners que s’han obtingut amb les taxes judicials des que la Llei 10/2012, de 20 de novembre, per la qual es regulen determinades taxes en l’àmbit de l’Administració de Justícia i de l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses, va poder començar a aplicar-se. A més, els ciutadans tenen dret a saber que ha passat amb la recaptació processal pels costos en sentit jurídic i en sentit econòmic que han tingut per a moltes persones.

Teòricament, els recursos econòmics que s’anaven a aconseguir amb les taxes judicials anaven a anar dirigits al finançament de l’assistència jurídica gratuïta segons Alberto Ruiz-Gallardón, però les comunitats autònomes no han percebut ni un euro i sembla que trigaran gaire a rebre els mitjans econòmics adequats. Cal destacar que el Ministeri de Justícia ha indicat que “així les coses, no hi ha obligació legal pressupostària d’aplicar tota la recaptació per un concepte concret a una despesa específica, ja que el que existeix és una vinculació però no afectació de l’ingrés recaptat amb la taxa”. Lo curiós és que l’Exposició de Motius de la Llei de taxes judicials assenyala, per justificar l’establiment del tribut, que “Amb aquesta assumpció pels ciutadans que recorren als tribunals de part del cost que això implica es pretén racionalitzar l’exercici de la potestat jurisdiccional, al mateix temps que la taxa aportarà uns majors recursos que permetran una millora en el finançament del sistema judicial i, en particular, de l’assistència jurídica gratuïta, dins del règim general establert a l’article 27 de la Llei 47/2003, de 26 de novembre, general pressupostària“.

És una desgràcia que l’única cosa bona que es podia fer amb els mitjans econòmics aconseguits amb les taxes judicials no s’hagi fet i que no es vagi a produir l’ús adequat dels diners obtinguts per sostenir l’assistència jurídica gratuïta. Amb aquest fet, l’únic argument que podia mantenir mitjançant la lògica l’existència d’alguna mena de tribut jurisdiccional trontolla.

Que el Ministeri de Justícia i l’Agència Tributària ignorin o vulguin ignorar el destí de l’objecte de la recaptació és preocupant i Rosa Aguilar ja ha afirmat que, amb aquesta situació, el Govern ha quedat en evidència. Si els encarregats d’aquests dos ens no saben res sobre això, la qual cosa és qüestionable, caldrà veure qui coneix on es troben els diners que s’han aconseguit amb les taxes judicials, encara que l’Exposició de Motius de la Llei reguladora de la taxa jurisdiccional diu que “El nou marc de la taxa parteix, d’una banda, que la seva gestió econòmica correspon al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques“. Se suposa que el Tribunal de Comptes hauria de poder dir alguna cosa, però és molt possible que no ho faci.

Sembla que lo més raonable és pensar, com indica Guillermo Díaz Bermejo, que el producte del cobrament dels tributs jurisdiccionals ha acabat al calaix dels ingressos públics, encara que aquesta idea contradigui les afirmacions d’Alberto Ruiz-Gallardón i de l’Exposició de Motius de la Llei de Taxes Judicials.

Cal que hi hagi una major transparència en tot lo que gira al voltant dels ingressos públics obtinguts amb les polèmiques taxes judicials, ja que l’objecte dels mateixos són els diners pertanyents a la ciutadania. Ningú pot oblidar que “Hisenda som tots”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *