Redacció.
Barcelona.
Col·lectius de jutges i magistrats substituts, amb el recolzament de l’Associació de la Judicatura Eventual Catalana i l’Associació de Jutges Concepción Arenal, han convocat una manifestació dilluns que ve dia 23 de març a les 13 hores front les portes del Ministeri de Justícia, per reivindicar contra la precarietat laboral que estan sofrint com a jutges substituts.
S’hi sumaran a aquesta marea negra la resta d’operadors jurídics? Ho faran les altres associacions de Jutges i Fiscals, el Consell General de l’Advocacia Espanyola, el Consell General de Procuradors d’Espanya o la Confederació Espanyola d’Advocats Joves? Sortiran al carrer els més de 18.000 membres que conformen la popular “Brigada tuitera”?
El passat 24 de juliol cuasi un miler d’advocats van desfilar per Madrid en protesta de les taxes judicials i la seva interferència en l’accés a la justícia per part dels ciutadans. Reivindicaran també contra la precarietat laboral dels jutges substituts, necessaris per al bon funcionament de la justícia?
S’estan eliminant places de jutges substituts per accelerar el col·lapse de l’Administració de Justícia?
En un context de greu crisi econòmica provocada per les retallades, de corrupció greu del poder polític i de col·lapse absolut de l’Administració de justícia per la falta de mitjans, i justament quan resultava més que mai necessari augmentar la “ràtio” de Jutges a Espanya (11 jutges per 100.000 habitants, quan la mitjana europea és de 21 jutges per 100.000 habitants), el Ministeri de Justícia, no només no la va augmentar, sinó que a través de la L0 8/2012 de 28 de desembre, va eliminar “de facto”, mil cinc-cents (1500) jutges que reforçaven els jutjats cobrint les vacants, les baixes per maternitat i altres contingències comunes dels Jutges de Carrera. Mitjançant un règim excepcional de crides, el que en realitat va fer l’executiu espanyol, va ser “acomiadar” de forma col·lectiva i a través d’un ERO encobert, a aquests jutges que representaven el 20 % de la plantilla judicial i que posaven el 30% de les sentències en el conjunt de l’Estat espanyol.
Aquesta mesura, després de l’al·luvió de denúncies/querelles i demandes per corrupció, preferents, clàusules abusives, desnonaments, acomiadaments i altres abusos de drets, ha provocat una sobrecàrrega de treball en els tribunals de més del 150% en els Jutjats de la càrrega màxima fixada pel Consell General del Poder Judicial, inassumible per la falta de “ràtio” de jutges a Espanya, arribant fins i tot a aconseguir el 600% en alguns jutjats del Mercantil. Amb tristesa recordem el cas del Jutge social de Madrid l’Il·lm. Sr. D. Ángel Luis del Olmo que va morir al juliol de 2013 en el seu despatx, com a conseqüència d’un infart, afectat per un 206% de sobrecàrrega de treball, en relació als mòduls fixats pel Consell.
El col·lapse judicial no ha aconseguit evitar-se malgrat la infame Llei 10/12 de 20 de novembre de Taxes judicials afavorida pel govern, l’objecte del qual, pretenia cercenar el dret constitucional a la tutela judicial efectiva de milers de ciutadans. Dels més de cinc-cents milions d’euros que s’han recaptat amb les Taxes no han anat destinats a la Justícia Gratuïta, tal com s‘hi va comprometre el Govern, ni a cap inversió en Justícia.
L’impacte de la mesura d’eliminar als Jutges substituts i Magistrats suplents (incloent també a Fiscals Substituts), resulta contrari a tota mesura d’eficiència que existint aquesta sobrecàrrega en els jutjats i Tribunals –paral·lelament- i pel règim excepcional de substitucions, a 1500 jutges substituts se’ls hagi “condemnat” a una situació laboral en la qual incomprensiblement no se’ls dóna treball, no se’ls retribueix, no se’ls dóna d’alta en la seguretat social, estan de forma permanent a la disposició dels Tribunals Superiors de Justícia i a causa del règim d’incompatibilitats dels jutges tampoc se’ls permet exercir una altra activitat laboral, excepte la docència, amb l’únic objecte de forçar una renúncia voluntària, amb pèrdua dels seus drets laborals i econòmics. Aquesta situació està provocant, dins del col·lectiu de Jutges Substituts i Magistrats Suplents, autèntics drames personals i familiars al no poder fer front a hipoteques, ni subvenir a les seves necessitats pròpies. Tot això per paga d’haver estat treballant, la majoria d’ells, durant molts anys amb contractes temporals concatenats, desembussant jutjats col·lapsats, i prestant serveis essencials a la justícia.
El Ministeri de Justícia ignora la seva situació
Al no tenir cap interlocució amb el Ministeri de Justícia, no donar cap solució, ninguna indemnització pels perjudicis ocasionats necessària per poder reprendre una altra activitat, ni qualsevol altra sortida digna, s’han vist obligats a demanar empara al Parlament Europeu, a la Comissió Europea, als tribunals de Justícia…
Mentre se substanciaven aquests processos durant dos llargs anys han hagut de suportar aquesta inacceptable situació laboral, mentre des de les seves cases i amb gran impotència, veien com el col·lapse de la justícia era cada vegada major, on de forma intolerable es produïen suspensions de judicis per falta de jutges, s’eternitzaven els processos a la vora de la prescripció en assumptes de corrupció, i s’assenyalaven vistes per a l’any 2019, la qual cosa ha generalitzat un clam popular i una lògica indignació dels ciutadans i de tots operadors jurídics sobre la lentitud de la justícia, i sobre les greus deficiències d’un servei públic essencial, que perjudica a les persones físiques en el seu dret fonamental a la tutela judicial efectiva (indemnitzacions per acomiadament, per accidents, salaris de tramitació, invalidesa, pensions d’aliments, violència domèstica) i també a les empreses que s’han vist fins i tot obligades a tancar la seva activitat, a l’espera d’una resolució en els seus litigis -14.000 milions d’euros retinguts als jutjats- Sense oblidar que la situació de la justícia al nostre país espanta a qualsevol inversió estrangera que pugui dinamitzar l’economia el que en una situació de crisi econòmica resulta manifestament intolerable.
La Comissió Europea va arxivar la denúncia queixa de jutges i magistrat suplents
Tot aquest llarg procés de denúncies, peticions, queixes i demandes dels jutges substituts, en totes les instàncies, té un primer pronunciament amb la recent “resolució d’arxiu” de la denúncia-queixa presentada davant la Comissió Europea, que no només arxiva la queixa plantejada pels jutges substituts sinó que amb ella introdueix -per primera vegada a Espanya- el contracte Zero Hores – Zero drets, la qual cosa obre el perillós camí d’una major precarització de les ja precaritzadas” condicions laborals de la resta dels treballadors.
El Tribunal Suprem ha obert la porta al contracte de zero hores per a la Judicatura Eventual
A nivell intern, la recent Sentència del Tribunal Suprem de 19 de febrer de 2015, que lluny de tutelar al treballador, dóna un revés més als més elementals drets socials dels jutges substituts, desestimant totalment les seves pretensions destinades a evitar abús de la contractació temporal i no discriminació per raó de la durada del contracte- en matèria de retribucions, protecció social, promoció professional, provisió de vacants, formació professional i situacions administratives com a llicències, permisos i altres drets passius. I no només això sinó que també desestima qualsevol pretensió de reparar danys que se’ls han ocasionat i indemnitzar els perjudicis causats per la conducta contrària a la directiva comunitària 1999/70/CE.
Amb imposició, això sí, de fins a 4000 euros de costes. Amb aquesta sentència s’obre la porta a la precarització del treball i a la discriminació per raó de la durada del contracte de qualsevol altre treballador espanyol, doncs es dóna carta de naturalesa a la perpetuació de l’abús de la contractació temporal, mitjançant un règim jurídic idèntic al contracte Zero hores, en la mateixa línia apuntada per la Comissió Europea. Tot això sense que la sentència del Tribunal Suprem hagi entrat a valorar si la raó objectiva – a la qual feia referència la recurrent- s’havia complert en la realitat, després de més de 30 anys de concatenació de contractes temporals, com és el cas d’una gran part dels jutges substituts espanyols, la qual cosa, a part de vulnerar l’esperit i la finalitat de la directiva 1999/70/CE, deixa als jutges substituts en una situació d’absoluta desprotecció social, i hauran d’acudir a altres instàncies com el Tribunal Constitucional, Tribunal Europeu de Drets Humans i el Tribunal de Justícia Europeu per aconseguir que en l’Estat Español es compleixin les disposicions normatives de dret comunitari encaminades a donar estabilitat laboral al treballador.