Han passat deu anys des de l’aprovació de la Llei de protecció integral contra la violència de gènere, aprovada pel primer Govern de Zapatero, però el problema segueix latent en la societat espanyola. El Govern admet que encara queda un llarg camí per recórrer. La delegada per la violència de gènere, Blanca Hernández, va reconèixer la falta de seguiment de les víctimes per no existir en vigor mesures judicials de protecció, fins i tot quan són tercers els que denuncien i hi ha un desistiment; a part de la poca coordinació entre les administracions. I més enllà de tot aquest entramat burocràtic, també cal veure que cada vegada més les dones joves tenen més dificultats per identificar el que és un comportament masclista o una agressió, ja que hi ha moltes actuacions que entren dins de la “normalitat”:
Les denúncies per violència de gènere han augmentat després de cinc anys en que els percentatges eren decreixents. Ángeles Carmona, presidenta de l’Observatori per la violència domèstica i de gènere del Consell General del Poder Judicial, anima a totes les persones afectades a denunciar: “Volem una major implicació de familiars, amics i veïns. I no volem que cap dona se senti sola en el procés judicial. Moltes de les renúncies a continuar amb la tramitació de la denúncia es basen en el desemparament de la víctima, la soledat i la incomprensió dels que la rodegen”.
Aquestes xifres suposen que l’any passat es van registrar de mitjana 347 denúncies diàries: un 69% presentades per dones espanyoles (87.081) i la resta per estrangeres (39.659 denúncies). D’aquestes denúncies, la majoria, un 70%, van ser presentades per les pròpies víctimes, mentre que un 15% van ser per la intervenció directa de la policia i un 12% arrel d’informes mèdics de lesions. Només un 1,5% van ser presentades per familiars de les víctimes i un altre 1,5% pels serveis socials. Vista la proporcionalitat de les denúncies presentades també és important apreciar la seva distribució territorial. Les Comunitats Autònomes amb una taxa superior van ser Balears, Múrcia, Comunitat Valenciana, Canàries i Andalusia. Mentre que en l’extrem oposat s’hi van situar País Basc, Extremadura i Galícia.
En paraules de Carmona aquest augment de les denúncies té una doble lectura, per un costat, permet veure que les dones cada dia tenen menys por a iniciar un procés judicial contra els maltractadors; però, per un altre, veiem com la violència de gènere segueix enquistada, desgraciadament, a la societat espanyola. I això ho constatem, per exemple, amb el fet que entre les denúncies presentades, 15.721 es van quedar en res, ja que la víctima va decidir no continuar amb el procés judicial; i això és només pel temor a una possible repressió del maltractador.
Una vegada dibuixada la situació en què es van trobar les víctimes, tenint en compte la seva ciutat de residència, també és rellevant veure que la presentació de denúncies davant la policia no va ser uniforme al llarg de l’any. Com podem apreciar en el següent gràfic van ser molt més elevades durant el primer i el quart trimestre del 2014.
Un cop presentada la denúncia es van sol·licitar 33.617 ordres de protecció, i se’n van concedir un 57%. En canvi, de les sol·licitades en els jutjats de guàrdia (5.780) se’n van concedir un 70%. I quina era la situació de la víctima en el moment de presentar la denúncia? Més de la meitat seguien tenint relació de parella, bé conjugal o bé afectiva, però tot i així van decidir fer un pas endavant i denunciar el seu agressor. Però realment un dels grans avenços del 2014 va ser que van augmentar les sentències condemnatòries envers els maltractadors. Es van dictar 46.313 sentències penals en l’àmbit de la violència de gènere, i d’aquestes un 61,2% van ser condemnatòries, fet que suposa un augment respecte els anys anteriors. El major augment es va produir en les Audiències Provincials amb un 81% i en els Jutjats de Violència sobre la dona amb un 75,3%.
“Sense cap dubte és positiu l’increment, encara que sigui lleu, de les sentències condemnatòries als maltractadors. La societat sencera, i els maltractadors, han de ser conscients que aquesta forma de crim, tan horrorós, té una adequada resposta judicial. I davant les perspectives que s’obren en les pròximes reformes legals, des de l’Observatori es demana una resposta institucional coordinada enfront la violència de gènere. En aquest camp, la unitat de tots per lluitar contra la barbàrie del terrorisme masclista és el millor antídot, perquè és el que debilita més al maltractador” són les paraules expressades per la presidenta de l’Observatori per la violència domèstica i de gènere del Consell General del Poder Judicial.
Poc a poc es van fent passes per lluitar contra la violència de gènere, però és un camí llarg i ple d’obstacles; i com bé va dir Carmona les víctimes necessiten la col·laboració de totes les persones que les envolten.
Recordar que existeix el número de telèfon 016, que és gratuït i no queda registrat a les factures telefòniques, per a totes aquelles persones que estiguin patint la violència de gènere, encara que només hi hagi petites manifestacions.