Skip to content
Cal comprendre, per poder entendre les normes sobre la influència de la prescripció adquisitiva en el Registre de la Propietat, que la usucapió té eficàcia en la realitat que existeix fora dels assentaments registrals, de manera que poden produir inexactituds registrals, encara que s’ha de tenir present que l’article 38 de la Llei Hipotecària estableix que “A tots els efectes legals es presumirà que els drets reals inscrits en el Registre existeixen i pertanyen al seu titular en la forma determinada per l’assentament respectiu”. Luis Díez-Picazo i Antonio Gullón afirmen que “en ser la usucapió un efecte de la possessió, pot entrar en conflicte amb la protecció que el Registre atorga a qui en el confia”.
Maurice Hauriou defineix la desviació de poder, a la seva obra titulada Précis de droit administratif et de droit public général, dient que és “el fet d’una autoritat administrativa que, realitzant un acte de la seva competència, amb observança de les normes prescrites i no incorrent en violació formal de llei, fa servir el seu poder amb fins i per motius diferents d’aquells en vista dels quals li va ser conferit aquest poder; és a dir, diferents del bé del servei”. Segons Carmelo Quintana Redondo, la desviació de poder “suposa un desajust entre la fi volguda per la llei i la fi de l’acte”.
Cada vegada que es donen a conèixer les qualificacions dels exàmens que han realitzat amb anterioritat els estudiants universitaris, sorgeixen petites discussions entorn a la manera de publicació de notes emprat pels professors per informar sobre els resultats acadèmics, que pot produir-se a través del tauler de cada àrea o departament, mitjançant llistats inserits a la Intranet de les universitats oa través de notificacions personals, existint, en el cas de la publicació de les llistes, la possibilitat d’indicar el nom i els cognoms de cada alumne o el seu DNI per assenyalar les qualificacions, depenent de l’elecció de cada docent, que pot optar per qualsevol mitjà per a difondre les notes.
Per Diego Fierro Rodriguez
Durant els darrers anys s’ha convertit en un fet molt comú que el Govern estatal empri la forma del Decret-llei per fer reformes legislatives de certa rellevància i, en molts casos, de manera indeguda. Aquesta tendència, que va començar a establir-se en l’any 2009, sent cert que la seva possible existència es va plantejar a principis de la dècada passada, ha provocat que l’ordenament jurídic espanyol s’hagi omplert de decrets-lleis que fan que regni la inseguretat jurídica en diverses situacions.
La justícia no és perfecta: judicialització, desconfiança, processos llargs, falta de formació o jutjats col·lapsats són alguns dels problemes que afecten a la Jurisdicció Contenciosa-Administrativa. Aquí trobareu un diagnòstic i alguns remeis contra aquests problemes.
Per Diego Fierro Rodríguez