Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

“L’anonimat a Internet no existeix”

Per Pol Rubio.

Jesús Soler, fundador d’Olvídame.es i President de la Secció de Dret Informàtic de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona durant els anys 2004-2007, ha tingut el detall de concedir una entrevista a El Jurista, emmarcada en el context de l’especial sobre els Informer, Gossip i els drets de la personalitat.

Amb un cafè amb llet i una aigua amb gas davant, Jesús Soler va fullejar el projecte d’informe que avui publiquem i va fer esments transcendentals de cara a millorar-lo.

Aleshores, van començar les hostilitats.

D’on va néixer la iniciativa i el nom d’Olvídame.es, empresa que es dedica a essencialment la manutenció de la “bona reputació online, el dret a l’oblit i la resolució de crisis de social media”?

A partir de la idea d’obrir un despatx especialitzat en les noves tecnologies, un àmbit poc explotat i amb infinites possibilitats de creixement. I de la reclamació d’una client que volia que sortí una foto del seu pare d’Internet, volent exercir el seu “dret a l’oblit”.

I el logo, el qual personalment crec que és molt bo, en termes del què transmet i que ha estat utilitzat fins i tot en notícies com a imatge representativa?

Vaig demanar-lo a uns quants, i va encertar-la un dissenyador romanès. Àgil i barat, aquestes coses et fan donar-te compte de com d’internacional és ja tot.

El passat 25 de gener vàreu publicar al vostre Twitter que Olvido Hormigos, regidora socialista del municipi Los Yébenes que es va gravar nua i masturbant-se i va enviar el vídeo per Whatsapp a un “amic”, havia requerit els vostres serveis. En quina mesura és possible reparar un dany com el causat?

Es requereix temps, aquest és el que porta a l’oblit. Calculo que necessitarem un mínim de 5 anys per esborrar tot el contingut que hi ha sobre ella. Ara estem amb els vídeos de Youtube, tuits i després passarem al contingut en pàgines pornogràfiques.

Es pot esborrar definitivament de la xarxa un document perquè aquest no pugui tornar a ser trobat?

És molt complicat. Depèn de l’expansió. Un Facebook, Twitter, inclòs un blog és una feina fàcil; però un cas tant expandit com aquest, que es troba fins i tot a webs sud-americanes que combinen futbol, cotxes i sexe, requereix una monitorització diària, i  quan la cosa estigui prou neta, setmanal.

Perquè el què és controlable no és la tinença sinó la seva difusió?

Exacte, és la difusió el que comporta responsabilitat i obliga a estar pendent de casos com aquest, on el vídeo ha estat descarregat per milions d’usuaris i en qualsevol moment el poden tornar a pujar.

Centrant-nos en el tema dels Informer i Gossip, creu que la clau de l’èxit rau en la falsa valentia que proporciona l’anonimat?

El problema és que molts viuen enganyats. L’anonimat existeix a la porta del lavabo de l’institut, però no a Internet. Requereix uns coneixements a la mà de molts pocs, i una despesa conseqüent.

Es pot enxampar als que originen les conductes a través d’IPs, mails, i si no, la responsabilitat última és del proveïdor del servei, que ha de posar els mitjans adequats perquè es descobreixi qui és.

Pot explicar una mica quines són les diferències entre el sistema d’acceptació de menors de Disney i el d’aplicacions com Gossip?

Disney obliga a introduir un mail propi, el mail del pare o tutor que autoritza al menor a accedir a la seva web, i una declaració de voluntat conforme d’aquest.

En canvi, Gossip només requereix un mail i sense confirmació. Però el que és pitjor és que no obliga a acceptar les condicions legals que trobem a la seva web (que, per altra banda, són un “corta y pega”) en la seva aplicació. Permet que hi publiquin menors sense cap filtre. I podrien tenir controlat qui respon pel que el menor publica, cosa que seria tan fàcil com cobrant una quantitat ridícula (0,25€) que s’hagués de pagar amb VISA.

I què és el pitjor dels Informers?

Dins de què ambdós són dolents, els Informers són els menys dolents. Tenen una obligació de moderar i es pot accedir a aquest moderador, responsables dels anònims ja que no estableixen clàusules a contrario.

I si es confirmés la comentada teoria que s’acabarà publicant un llistat de noms amb tots els que han difamat, sobre qui recauria la responsabilitat?

Sobre aquests moderadors, perquè tàcitament van acceptar el compromís de guardar l’anonimat dels que els hi envien.

Veu desproporcionat que aquestes publicacions acabin conduint-se per un delicte d’injúries i calumnies, o realment és el què mereixen donada la gravetat de certes acusacions?

No, són delictes i molts d’ells proferits contra menors d’edat que porten a bullying i similars. I no podem oblidar que també pot afectar a adults en la seva feina, com per exemple aquell professor que és acusat reiteradament i qual arriba a patir la desconfiança i tracte diferent fins el seu director.

Estem parlat de què aquestes difamacions afecten a la intimitat de la persona?

Sí, certament, però que a Espanya no hi hagi la distinció necessària entre intimitat, que és “el territori cap endins” i privacitat, que és “el territori cap en fora”, i en algun moment s’ha de revelar (pagament d’impostos, signatura de contractes), és un error que moltes vegades indueix ala confusió. El model anglosaxó, en aquest sentit, ens porta anys d’avantatge.

Les claus per tallar el problema d’arrel?

Prevenció amb l’educació dels nens i acció a través de la reclamació per la via penal.

En referència a l’anonimat a la xarxa, nosaltres hem considerat en l’especial que hem elaborat que estaria bé la creació especifica d’un agreujant al CP, donat que l’actual redacció es massa genèrica. Considera que seria convenient?

No. Considero que hi ha una hiperinflació normativa, lleis per qualsevol xorrada. Està clar que la preparació dels jutges en matèria informàtica no és massa extensa, i que només apliquen els preceptes quan ho tenen molt clar. Però el legislador actual és pitjor. El Codi Civil, que és de 1889, sí que és una llei ben feta. Però veus les que van sortint i, no sé si per incompetència o pels continus canvis que no el permeten arribar a temps, són pitjors. Així que es mullin els jutges amb agreujants com la traïdoria o la nocturnitat, que conté un cert element d’anonimat en el sentit que no es veu.

L’entrevista va acabar amb una distesa conversa sobre el fracàs del sistema actual de formació d’estudiants de Dret, la qual nomes va confirmar una mica més la concepció d’un servidor.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *