Per a. Salvador
Avui entrevistem a Gabriela Boldó, consultora especialitzada en estratègia jurídica i en orientació professional. El motiu d’aquesta entrevista no és un altre que aprofundir en els inicis del propi exercici de l’advocacia, just en el moment en que tots els camins són possibles, i alhora cap d’ells és encara cert.
Amb qui millor per a conversar? Gabriela, després de coordinar durant més de sis anys el servei de pràctiques professionals del Màster Universitari d’Advocacia d’una de les principals universitats pública de Catalunya, atresora una experiència incalculable; gràcies als seus consells es van començar a forjar les futures carreres d’èxit de l’advocacia de Barcelona.
La primera pregunta resulta quasi obligada, Què és l’èxit en l’advocacia?
Per a respondre a aquesta pregunta seria oportú definir la paraula èxit. La Reial Acadèmia defineix l’èxit com el resultat feliç d’un negoci o una actuació i la felicitat com a estat de grata satisfacció espiritual i física. Per tant, èxit és un terme subjectiu, que varia segons el que genera grata satisfacció a cada persona.
Com us haureu fixat en la definició de felicitat no es parla de diners, però en el terme èxit es recull resultat feliç d’un negoci, motiu pel qual en parlar d’èxit també hem de tenir en compte quines creences tenim sobre els diners.
Per a mi, l’èxit en l’advocacia és un equilibri entre tots dos conceptes, la bona praxi, en tant servidor públic al servei dels ciutadans i la concepció dels diners, en tant un dels resultats d’aquesta professió.
L’èxit en l’advocacia resideix a gaudir exercint d’advocat/a i poder viure còmodament d’aquest exercici.
Creus que la nostra societat ens ha empès a creure que l’èxit en l’advocacia està condicionat a l’exercici en unes certes àrees o estructures de despatxos?
Crec que, malgrat que la societat està canviant, hi ha una part important de la mateixa que identifica l’èxit professional amb els diners. Per això, una manera de visibilitzar-se com a triomfador és mostrant tot allò que pots aconseguir amb els diners i que et diferencia de la resta.
D’aquí ve que hi hagi algun sector d’estudiants que pensi que per a triomfar ha d’estar en un d’aquests despatxos o dedicar-se a determinades àrees del dret; si bé en l’actualitat ja hi ha molts estudiants de dret que identifiquen el seu èxit professional amb altres estructures de despatxos i altres models de negoci, que no estan limitats a una determinada àrea del dret.
La nostra societat està encaminant laboralment als nostres estudiants de Dret cap a una carrera de la rata?
No es tracta només dels nostres estudiants, sinó del camí propi que ha pres una part important de la nostra societat.
Sembla que des que naixem hem d’anar passant etapes segons les expectatives de la societat. Normalment no parem a pensar que és el que volem fer realment amb les nostres vides personals i professionals sinó que, com a autòmats, fem el que s’espera que fem malgrat que això no ens generi felicitat. El mercat laboral està canviant amb passes de gegant, el camí de la rata ens l’imposem per unes expectatives que hem creat i fet nostres.
Al meu judici això és un error.
Els nostres estudiants són responsables del camí que trien…i han de saber perquè ho trien i si els genera benestar. La dificultat està a saber que vols en realitat, si el que la societat espera de tu o si t’atreveixes a pensar diferent i generar un canvi.
Com creus que pot trencar-se amb aquesta dinàmica social?
Per a trencar aquesta dinàmica de la qual parlem i al fil de la resposta anterior, cal prendre distància de la societat i del que s’espera de nosaltres, per a fer un treball d’introspecció que porti als estudiants o als professionals del dret a plantejar-se realment el que volen fer i quin tipus d’advocat volen ser, per convicció interna però no per imposició de la societat. Proposo una cosa tan antiga com conèixer-se a un mateix, l’Oracle de Delfos, abans de plantejar qualsevol consulta als déus, obligava el viatger a investigar la seva pròpia essència. Aquest, i no un altre, havia de ser el punt de partida per a comprendre el món laboral. Per a trencar aquesta dinàmica social proposo el mateix, per a decidir quin tipus de professional vols ser has de viatjar cap al teu interior per a conèixer-te millor, només així seràs responsable de les teves decisions i lideraràs la teva vida professional.
No podem delegar en la societat les nostres decisions sobre el nostre futur professional ni tampoc culpabilitzar a la societat per la nostra insatisfacció. Som responsables dels nostres actes i decisions i per això hem de saber perquè les prenem. Cada professional del dret o estudiant ha de saber quin és el seu talent, el seu propòsit, recordar perquè va estudiar dret, descobrir les seves habilitats, el rol en què és bo i posar tot aquest coneixement al servei de la seva professió, enfocar-se en això i en això moment sabrà cap a on vol anar.
Podem replantejar-nos el sistema.
Actualment hi ha moltes maneres d’exercir l’advocacia, el model de despatx està canviat i estan entrant en el mercat altres models, relacionats amb les noves tecnologies. Després del COVID s’ha parlat de teletreball, judicis en línia, legal tech i tots aquests conceptes que ja existien han ampliat la seva influència en el món del despatx com a model de negoci, tot això canviarà el model de negoci i la manera d’exercir l’advocacia.
Quin impacte creus que generen sèries televisives com Suits, The Good Wife/Fight o How to get away with murder en la concepció de l’advocacia en els estudiants de Dret?
Crec que aquestes sèries són interessants si bé cal veure-les en el context d’una sèrie comercial per a enganxar a l’espectador. Utilitzen estereotips sobre el poder dels diners i com arribar a aquest, tenen una part de ficció i una altra de realitat. La professió d’advocat és absorbent, una part important de l’exercici de la professió es basa en la capacitat d’argumentar a favor del client. En aquest aspecte aquestes sèries són molt enginyoses en els arguments, en els casos, en el perfil de client i en l’astúcia de l’advocat en saber llegir la lletra petita de tot.
Així mateix s’enfoquen en el model de negoci del despatx, si bé, fins i tot en aquesta visió purament econòmica del negoci, només uns pocs despatxos s’assemblen als que mostren Suits i de Good Wife.
Aquestes sèries associen l’èxit amb un únic model de despatx, en el qual l’èxit resideix en tot el que em dóna els diners i en el qual es mouen grans quantitats de diners, quelcom que implica facturacions elevadíssimes. El que compte és guanyar.
Una mostra d’aquesta capacitat econòmica són els edificis on estan els despatxos, situant als socis en les plantes superiors dels edificis, la qual cosa simbolitza posar-se per sobre de la resta, jerarquia i superioritat i al seu torn dins d’aquests despatxos s’exterioritza el poder, el luxe, l’exclusivitat i tot això per a diferenciés de la resta de la població. Així mateix dóna una imatge d’una persona que viu pel treball, amb escassa vida interior i falta de vida personal.
Mostra un sector elitista de la professió i de la societat que no és mostra representativa de la majoria de despatxos com tampoc de la societat.
Cadascun ha d’enfocar-se en quin model de negoci vol, que beneficis vol obtenir, com vol obtenir-los, que prioritats regeixen la seva vida i enfocar-se a aconseguir-los, d’aquí ve que hi hagi tants models de despatxos com models de negocis. Tots són vàlids. L’error a la meva manera de veure està a identificar aquests models de negoci com a únic model de èxit.
Hi ha grans despatxos que poden encaixar amb la imatge d’aquestes sèries però també hi ha boutiques legals, despatxos més petits i advocats emprenedors que treballen per compte propi i que també són persones d’èxit. Ser un advocat feliç i guanyar diners amb l’exercici d’aquesta professió no està renyit amb no tenir una vida personal fora del despatx, amb tenir una família a la qual puguis dedicar temps, amb tenir entreteniments o temps lliure per a tu; tot depèn de com triïs viure la teva professió.
Has d’identificar els dos vessants que té l’exercici de l’advocacia: el teu rol d’advocat i el teu rol d’empresari; d’aquí ve que qualsevol estudiant ha de revisar les creences que té sobre els diners i sobre la professió i, si decideix treballar per compte aliè, identificar quin despatx comparteix més els seus valors.
Per què l’advocacia del carrer encara resulta majoritàriament poc atractiva a ulls dels joves?
No estic d’acord amb que l’advocacia del carrer sigui poc atractiva als ulls dels joves, senzillament manca de tant de màrqueting. Crec que l’advocacia del carrer és el tipus d’advocacia més representativa de la societat.
En les sèries de les quals parlàvem anteriorment no s’ensenya l’advocacia del carrer, a aquesta advocacia se li dóna el rol de passant, es barreja l’exercici de la professió amb el model de negoci i, a vegades, l’estudiant té la creença que si no ets un advocat d’aquesta mena de despatxos no ets ningú o fins i tot a vegades senten que si no estàs en una d’aquestes firmes ets un advocat fracassat.
No obstant això, hi ha pel·lícules d’advocats de carrer com: Erin Brockovich, Cadena perpètua, Matar a un rossinyol, Alguns homes bons, Anatomia d’un assassinat, Philadelphia, Veredicte final, En el nom del pare, El judici dels 7 de Chicago, etc… Aquestes pel·lícules no mostres el model de negoci, mostren el rol professional i no empresarial; moltes vegades són advocats per compte propi amb escassa infraestructura empresarial.
Per a mi la diferència resideix en el valor que la societat dóna a aquests advocats del carrer. El que fa atractiva la pel·lícula és la causa que porten, el tema de fons, la vida de l’advocat protagonista és normal i comú, com la de tantes persones, per això no s’enfoca en l’èxit, per a mi són més reals perquè mostren a advocats normals creient en el que defensen, amb vides normals i famílies normals.
Hem construït una societat jurídica on prevalen excessivament les aparences?
Sí. Hem construït una societat jurídica en la qual ens mesurem pels èxits, pel despatx que tenim, per la zona en la qual vivim, per on anem de vacances, per la roba que vestim, etc… ens identifiquem amb el personatge. Ens fixem en l’exterior i oblidem o portem cuirasses per a no mostrar l’interior. Hem oblidat que qualsevol que sigui la nostra professió és una faceta de la nostra vida, però que darrere hi ha un ésser humà amb cor, somnis i desitjos.
De fet en les pel·lícules d’advocats de carrer a les quals m’he referit abans, poca rellevància es dóna al món de les aparences i se centra en descriure a l’ésser humà que hi ha darrere de cada advocat, amb les contradiccions i debats ètics que l’exercici de l’advocacia comporta. La normalitat a vegades no ven.
Està pressió social pot causar algun impacte emocional o, fins i tot, mental en els nostres futurs companys de professió?
Per descomptat, constantment ens mesurem pel resultat, per la qual cosa si no aconseguim aquest resultat ens genera frustració. Normalment no ens ensenyen a programar les nostres metes de manera realista en un determinat temps, tot és per a ara i aquesta pressió afecta a la nostra salut mental.
Els pioners a valorar la salut mental de l’advocacia són els Estats Units i el Regne Unit. Els estudis que s’han dut a terme en aquests països constaten que els advocats pateixen problemes de salut mental (estrès, ansietat, depressió, ideació suïcida i suïcidi, entre altres) i addiccions (alcohol i consum de drogues) per la manera en què exerceixen la professió. D’aquí ve que cal buscar la manera d’exercir aquesta professió de manera saludable.
Des de l’Institut de Salut Mental de l’Advocacia –del qual formes part- heu estudiat aquesta qüestió?
L’Institut de Salut Mental de l’Advocacia preocupat per la falta de conscienciació d’aquests temes, el 7 de maig de 2019 va realitzar junt*Lefebvre l’I Estudi sobre la Salut i el Benestar de l’Advocacia Espanyola. Es van entrevistar més de 700 advocats de tot el país amb la finalitat de conèixer la seva situació en aquest moment, els seus nivells de salut i benestar. D’aquest informe m’agradaria destacar les respostes que van donar quan es va preguntar a les persones enquestades si consideraven que l’estrès, el sedentarisme, l’insomni i el sobrepès suposaven un risc inherent de la professió i el grau en què ho era. Més del 60% de totes les persones enquestades van considerar que els 4 suposaven un risc elevat o molt elevat de la professió. El 65,8% van considerar que el sobrepes era un risc elevat (48,2%) o molt elevat (17,6%). Un 80,7% van considerar que l’insomni era un risc elevat (49%) o molt elevat (31,7%). Un 91,2% de les persones enquestades van considerar que el sedentarisme en un risc elevat (45,1%) o molt elevat (15,3%). Finalment, destaca l’estrès, perquè el 98,8% de les persones enquestades van considerar que és un risc elevat (15.3%) i molt elevat (83,5%). Cap dels enquestats va considerar l’estrès com un risc gens elevat de la professió.
Quant a hàbits saludables, destaca que la majoria de les persones enquestades van contestar dormir un nombre d’hores per sota del que la National Sleep Foundation considera com a òptim (81%), algunes dormien un número no òptim, però quelcom adequat (65,5%) i un grup minoritari el feien en nivells poc saludables (15,5%). També ha de subratllar-se que la majoria de les persones enquestades estaven, d’alguna manera, satisfetes amb la qualitat del seu somni (66,7%) i gairebé totes les persones enquestades consideraven que la qualitat del somni es veia afectada, d’alguna manera, pel treball (98,2%). En relació amb la pràctica d’exercici físic, el 79% de les persones practiquen exercici o esport, fins i tot durant l’hora del menjar (42,6% de les persones enquestades). Quant a la dieta, van destacar que el 85,5% de les persones enquestades tractaven de seguir hàbits alimentosos saludables, com són les dietes. Encara que també van afirmar que el treball dificultava, d’alguna manera, poder seguir una dieta equilibrada (63,1%)
En el moment d’orientar professionalment als estudiants, creus que s’hauria de canviar algun enfocament en els Màsters d’Advocacia?
Per la meva experiència com a coordinadora d’un Màster Universitari en Advocacia en una Universitat de Barcelona, el Màster Universitari s’enfoca principalment a preparar als alumnes per a superar l’examen oficial; no obstant això, considero que hauria de donar-se la mateixa importància acadèmica a ensenyar totes aquelles habilitats necessàries en la professió d’advocat del s. XXI, com ara: oratòria, gestió de les emocions, lideratge, creativitat, models de negoci, emprenedoria, xarxes socials, marca personal, legal tech …ja que el coneixement jurídic s’està estandarditzant i convertint en paràmetres digitals, per la qual cosa part del contingut de l’advocacia fàcilment es transformarà en algorismes d’intel·ligència artificial i suposarà un canvi en l’exercici de la professió.
Així mateix, el model de negoci també està canviant i això també forma part de la professió d’advocat. Per tot això, sostinc que en les universitats de dret o en els Màsters Universitaris d’Advocacia haurien de donar-se les eines necessàries perquè l’estudiant, en acabar la seva formació, tingués la informació adequada per a saber quin professional vol ser, on vol anar i sàpiga com fer-ho.
Creus que es plantegen les preguntes adequades als estudiants de Dret sobre quin futur laboral volen?
No. Se’ls pregunta sobre la base d’un model determinat en el qual el despatx és el centre i el que fa és analitzar si encaixa l’estudiant en el despatx, però no se’ls pregunta que volen, que necessiten, quina és la seva passió i per què volen estar en aquest despatx; quines són les seves inquietuds jurídiques i que els genera benestar com a professionals.
En aquesta nova etapa professional que ara encamines, et proposes posar solució i prestar assessorament i orientació a estudiants i joves advocats. Quina és la teva proposta?
La meva proposta dóna solució a aquests problemes perquè l’alumne és el centre. La interiorització o la conversa per a conèixer-se a si mateix professionalment és la base de tot. La meva nova etapa professional es dirigeix a estudiants de dret, joves advocats i advocats consolidats per a guiar-los en la cerca del despatx professional adequat a les seves habilitats i progrés professional o a redirigir el seu rumb professional, perquè trobin el seu benestar professional i, a conseqüència d’això, l’excel·lència professional.
Per a això mantenim converses per a descobrir quin problema hi ha i ens enfoquem en la solució, a descobrir quina és la seva passió, quin valor volen aportar al món del dret, perquè volen ser advocats, perquè creuen en la professió d’advocat, que rol s’identifiquen. Els demano que comparteixin amb mi el seu somni i les seves creences sobre el seu projecte professional. Vull que m’expliquin com es veuen en 5 anys i que sàpiguen que això és possible.
Quan sàpigues que vols realment, quin és el seu somni o propòsit empresarial explorarem que model de negoci d’advocacia encaixa amb aquest somni.
És important entendre la professió com una cosa mutable, que es transforma al llarg de la vida d’una persona i que cal aprendre a relativitzar les decisions en l’àmbit professional. Començar a treballar ens dóna la informació útil sobre si aquest treball ens agrada i ens genera benestar. Començar a caminar en la vida professional passa per no saber-ho tot, per donar-te permís per a equivocar-te. És possible que al llarg de la teva vida professional canviïs de rol, de model de negoci o fins i tot de professió, en funció del que sentis a cada moment segons la teva pròpia evolució personal i professional. Tot està permès.
El meu lema és que quan descobreixes el que realment desitges t’enfoques per a aconseguir-lo. Plató va posar en boca de Sòcrates la frase “Coneix-te a tu mateix” en el seu diàleg amb Alcibíades. La meva interpretació analògica seria que abans d’explorar el món professional de l’advocacia has de conèixer-te primer a tu mateix per a fer la teva marca professional i decidir el teu futur professional.
Traducció de la versió original en llengua castellana.
