Per A. Salvador.
3 de febrer.
Avui entrevistem a José Mª Fernández Comas, Director de Derecho Práctico.
L’any 2017 poses en marxa Derecho Práctico, una publicació en línia destinada a parlar sobre gestió i tecnologia en el sector legal. Quin va ser el motiu que et va motivar a fer el pas?
En aquell moment vam valorar que aquests dos temes no eren tractats amb la intensitat que mereixen la tecnologia i la gestió en el món jurídic. Però sobretot vam veure que molts d’aquests continguts no abordaven aquestes matèries de manera pràctica, aterrant els conceptes i sense apuntar a funcionalitats, beneficis, recursos que cal destinar i sobretot la cultura digital i empresarial que un despatx ha de desenvolupar per a esprémer a fons les possibilitats que ofereix la indústria legaltech. I a això ens vam posar, emprant un to divulgatiu no exempt de rigor i prevalent el format vídeo. Aquest format encara no genera tant trànsit com el text en el sector legal, però pensem que ens podia diferenciar en el mercat i sobretot podia resultar més eficient per a generar aquesta proximitat que volem transmetre a través dels nostres continguts.
Consideres que som una societat jurídica capdavantera en matèria de gestió empresarial? Creus que existeix un abisme entre l’advocacia dels negocis i l’advocacia del carrer?
Totalment. Existeix una gran diferència entre despatxos, que també es produeix, entenem, entre universitats públiques i privades, i fins i tot entre Col·legis d’Advocats. Tot passa per l’aposta per aquesta actitud digital i empresarial que esmentàvem abans. Una part considerable de l’advocacia no admet que els seus despatxos són empreses, ni tan sols concedeixen que han d’aplicar en els mateixos una gestió empresarial.
Fa anys que sentim que la tecnologia es convertirà en un tsunami per a la professió. L’advocacia que, avui dia, coneixem té data d’extinció?
Aquest tsunami amenaça a l’advocacia i a molts altres sectors. Malgrat que encara no veiem aquesta ona gegant, és cert que ens arriba el seu rumor en forma de plataformes com Reclamador, que fent ús de la tecnologia amb molta intel·ligència allà on té sentit, i especialment a través de l’automatització de processos, es postula com un competidor imbatible per als despatxos que encara porten assumptes de clàusules sol o reclamació de vols. O també es sent aquest tsunami amb l’aparició d’eines legaltech a través de les quals, i emprant intel·ligència artificial, les firmes legals que les contracten poden escometre tasques de due dilligence invertint menys temps i capital humà que a través d’una gestió més tradicional, la qual cosa els permet presentar als seus clients uns pressupostos més competitius.
Com ha d’abordar un advocat aquesta ona gegant per a no veure’s arrossegat per ella? Dissenyant una taula per a poder surfejar en la seva cresta i poder així beneficiar-se de tota la força i energia d’aquesta ona. Aquesta taula comporta triar una especialització a través de la qual el jurista pugui desplegar tot el seu talent i creativitat i diferenciar-se en el mercat; un desenvolupament d’habilitats; una actitud innovadora; i un coneixement de tecnologia legal per a triar amb encert aquelles eines que li permetin ser més eficient i competitiu.
Perquè, contestant a la teva fatídica pregunta, l’advocacia que duu a terme les tasques que en aquests moments ja desenvolupa la tecnologia tendirà a desaparèixer. És l’advocacia que davant l’arribada d’aquesta ona gegant està surant amb un aneguet de goma i no amb aquesta taula de surf dissenyada a la seva mesura.
En quins aspectes reals i pràctics la tecnologia creus que ja està canviant a l’advocacia?
Tenim una preqüela d’aquest fenomen, que els advocats que comencen a tenir cabells blancs coneixeran. A la fi dels 90 i principis de mil·lenni les eines de recerca legal (bases de dades jurídiques) i el programari de gestió del despatx van començar a mudar-se a internet, previ pas pel suport offline. Això va suposar un abans i un després en aquesta professió.
Però això cada vegada agafa més velocitat. El creixement de la informació jurídica és vertiginós i molt canviant. Els ordinadors són dia a dia més sofisticats, els processadors més potents, els algorismes més veloços. I ja hem confirmat que el món jurídic és un camp de cultiu ideal per a la intel·ligència artificial, atès que la major part de la seva informació és bàsicament text.
Ja hem esmentat abans plataformes que solucionen àgilment problemes legals i que estan creades per emprenedors aliens a l’advocacia, o eines d’anàlisis i revisió de contractes amb les quals un despatx pot invertir en aquesta mena de tasques una setmana en lloc de tres, i destinar tres advocats en lloc de cinc. Hi ha programes que t’ofereixen estadístiques molt raonables (encara que només són estadístiques) sobre les possibilitats que un jutge estimi o desestimi la teva demanda; és més, també pots conèixer els casos guanyats o perduts per la teva contrapart en aquesta mena d’assumpte que us ha unit en Sala. Les empreses d’evidències digitals, especialment la signatura electrònica, han estat les protagonistes d’aquest 2020 de distanciament social. Veiem contínuament com firmes legals de prestigi inverteixen en tecnologia xatbot com a part de la seva estratègia d’atenció al client. I què dir de la contínua irrupció de perfils professionals vinculats a la transformació digital, a la data science, els cada vegada més presents enginyers legals… Parafrasejant a Bob Dylan, aquesta revolució tecnològica “aviat sacsejarà les vostres finestres i farà vibrar les vostres parets, perquè els temps estan canviant”.
En l’últim any han aparegut innombrables cursos, programes i màsters sobre legaltech. Estem davant una bombolla del sector legal afavorida per gurus i consultors?
En Guia Legaltech hem identificat a Espanya més de 20 programes formatius (des de postgraus fins a cursos) sobre legaltech. No els hem publicat tots, perquè alguns no ens generen suficient confiança. A més, també existeix molta formació sobre innovació, big data, tecnologies disruptives, etc., aplicades al sector legal. No sé si es pot dir bombolla al que tenim davant, però em fa l’efecte que hi ha més oferta que demanda. Especialment hi ha molta feina per davant en la divulgació del que és i per a què serveix l’univers legaltech. Recentment, ens va arribar una enquesta feta a estudiants de Dret segons la qual molts d’ells desconeixien què era legaltech. En tot cas, el comprador d’aquesta formació especialitzada abans de prendre la decisió ha d’estar atent al pla docent, a la direcció del programa formatiu i el seu professorat, perquè, com dic, no és or tot el que rellueix, encara que els postgraus o cursos més recomanables estan tenint un notable èxit.
Quines creus que poden ser les sortides professionals d’aquells que cursen estudis en legaltech? Hi ha mercat per a absorbir-los a tots? O han d’entendre’s els coneixements adquirits com un valor afegit a l’exercici professional?
Et compro aquesta última apreciació perquè no puc estar més d’acord. La formació en legaltech ha de considerar-se com un poderós complement a una formació jurídica que, tenint en compte la brutal competència que hi ha en el mercat de serveis legals, ha de ser molt sòlida. Però sense dubte estem parlant d’una de les habilitats o coneixements imprescindibles en aquesta professió, la de l’advocacia, que ha de convertir-se en protagonista en un entorn en el qual la tecnologia està molt present, aquest entorn denominat VUCA, amb canvis vertiginosos i molts d’ells molt opacs als quals assistim contínuament. L’advocat ha de convertir-se moltes vegades en un gestor d’incerteses, i el coneixement de l’ecosistema legaltech pot resultar fonamental.
Per posar un exemple, veiem que la majoria d’oferta formativa en legaltech sempre incorpora, feliçment, un mòdul de ciberseguretat. Vam llegir una enquesta fa uns dies en la qual una de les seves conclusions és que cada vegada més advocats contractaven tecnologia en el núvol però sense un coneixement suficient en temes de ciberseguretat. I aquest expertise pot ser molt important no únicament per a custodiar degudament la informació del despatx, sinó també la dels clients.
Un dels grans èxits formatius d’aquest 2020 ha estat sens dubte el parthership formatiu entre AJA Madrid i Derecho Práctico. Com ha estat l’experiència?
L’experiència ha estat tan exigent quant a recursos dedicats com altament satisfactòria a nivell personal i professional. Una de les coses que he après amb aquest programa és la tasca que duen a terme els col·lectius d’advocacia jove i estudiants de Dret. És realment brutal, especialment tenint en compte que no cobren per això. I en concret sobre AJA Madrid, el millor que puc dir del seu President, Alberto Cabello, és que ha aconseguit crear un equip en la seva Junta realment espectacular, que combina talent i generositat a parts iguals.
Amb l’advocacia jove madrilenya portem treballant amb AJA Madrid des de 2018, quan comencem a organitzar esdeveniments formatius presencials, especialment a l’ICAM i en les universitats. Però llavors va arribar el COVID i vam haver d’adaptar-nos al mitjà. El format en línia, especialment en època de confinament i restriccions, ens ha permès universalitzar el projecte, tant des d’un punt de vista territorial com a nivell de perfil professional dels assistents.
Quin creus que ha estat l’impacte de la COVID-19 en la formació en el sector legal? La formació en línia ha vingut per a quedar-se?
Sense cap gènere de dubtes, la formació en el nostre sector ha estat directament afectada per la COVID-19, i l’e-learning ha estat protagonista, especialment en les fases més severes del confinament. Però em sembla més interessant la segona part de la pregunta apuntant al futur de la formació en línia post COVID. En aquest sentit, l’experiència dels proveïdors de formació jurídica, i aquí parlem de formació de pagament, sembla que ha estat desigual, amb molts projectes les expectatives dels quals no s’han vist complertes.
L’allau de propostes formatives en línia gratuïtes ha afectat els programes de pagament, però això ja ocorria, encara que en menor mesura, en la nostra ‘vida anterior’ abans de la pandèmia, i continuarà passant després d’aquesta crisi. Cada vegada tenim a la nostra disposició més i millors continguts en vídeo sense cost, d’accés lliure i il·limitat, i això perjudicarà la formació en línia que es recolzi únicament en unes conferències gravades, uns arxius adjunts, breus qüestionaris de resposta alternativa i altres funcionalitats que no aportin excessiu valor.
La formació en línia, al costat dels indiscutibles beneficis que ofereix aquest format, ha d’aportar mecanismes que l’acostin al format presencial. I una d’aquests seria el relatiu al fet que els alumnes puguin tenir una interacció més constructiva i intensa amb els docents i amb els seus companys d’aula virtual. Les opcions de networking i tutories, per exemple, poden convertir-se en fonamentals al costat de la fiabilitat de l’empresa que imparteix la formació, la qualitat dels docents i l’interès que susciti el temari.
Estem davant un canvi de mentalitat que obligarà a les Facultats de Dret a començar a apostar seriosament per oferir estudis en línia?
La lliçó que ens està donant aquesta crisi és que s’ha produït una digitalització accelerada, obligada per les circumstàncies, que a tots ha agafat per sorpresa i ha estat adoptada sense cap mena de planificació. De fet, també ha passat en els despatxos amb el teletreball, i això ha suposat en moltes firmes unes bretxes en la seguretat gravíssimes.
Si el format de la formació en línia és el que descrivíem en la resposta anterior, els alumnes sempre tindran la sensació que la qualitat de l’ensenyament virtual és molt pitjor que la presencial. Si a això afegim que no tots els estudiants disposen d’un material tecnològic apte adequat (equips antics, un sol equip a la casa, una connexió a internet deficient, etc.) ens podem trobar amb un clar cas de discriminació per als alumnes amb insuficients recursos econòmics.
És la solució un format semipresencial o híbrid? Perquè és molt possible, especialment si les classes presencials es vinculen a les que tenen més contingut pràctic. I també cal emfatitzar que la formació dels professors per a treballar en aquest nou escenari s’antulla fonamental, alguna cosa que tampoc estava planificat.
Cap a on hauran de dirigir-se d’ara endavant les Facultats de Dret per a adaptar-se al futur?
Abans parlàvem de la gratíssima experiència que ha suposat estar en permanent contacte amb la generació Z legal, gràcies al programa formatiu en línia amb AJA Madrid. Una de les frases més repetides en els fòrums durant els tallers i webinars ha estat: “Per què no estudiem això en la Universitat?”. Això ha ocorregut quan abordàvem matèries com el màrqueting jurídic, tècniques d’interrogatori, innovació i tecnologia legals, però també quan convidem a jutges, advocats i fiscals a compartir experiència i consells sobre el dia a dia de jutjats i tribunals.
L’advocacia jove que s’inicia en el mercat de serveis legals, en la major part dels casos (perquè això ens ho diuen ells) arriba amb una mà davant i una altra darrere. Les Facultats de Dret tenen un gran repte per davant per a donar coneixement als futurs juristes adaptat a la realitat del moment, a aquest món en contínua transformació que exigeix una classe d’advocacia molt diferent a la tradicional, i no únicament quant a la tecnologia i la innovació, sinó a les mal anomenades soft skills, a la gestió empresarial i a habilitats tant de l’àmbit legal com l’oratòria. I també és primordial que proporcionin als professors recursos suficients per a estar a l’altura d’aquest repte. Es veuen molts moviments positius sobre aquest tema, però la diferència entre públiques i privades està aquí, encara que hi ha projectes molt estimables com el del LegalTech Lab de la Universitat de València.
Traducció de la versió original en llengua castellana.
