Per A. Salvador.
Avui entrevistem a Ángel Quemada Cuatrecasas, actual degà de l’Il·lustre Col·legi de Procuradors de Barcelona i President del Consell de Col·legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya. Cremada Cuatrecasas és Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona en 1991 i procurador de l’Il·lustre Col·legi de Procuradors des de 1992, any en què va entrar a dirigir el despatx Cremada Procuradors. Així mateix, està també col·legiat en el Col·legi d’Advocats de Barcelona (no exercent), a més és vicepresident de l’Associació SAMS, de Síndromes Arrítmiques relacionades amb la Mort Sobtada.
Des que va assumir el càrrec com a degà dels Procuradors de Barcelona, quins han estat els principals canvis que han pogut notar els seus col·legiats?
La proposta de l’actual Junta de Govern del Col·legi de Procuradors de Barcelona es caracteritza per la seva clara aposta per la transversalitat: el nostre objectiu principal és atendre de prop les necessitats de tots els col·legiats i concedir molt de pes específic a les delegacions. Volem escoltar la veu del col·legiat, i que se senti recolzat en tots els aspectes que afecten l’exercici de la seva professió. Tampoc podem oblidar que portem un any de pandèmia i hem hagut de fer un gran esforç en la gestió d’aquesta. En efecte, aquesta situació extraordinària ha significat un petit parèntesi en la nostra activitat habitual però ens ha permès reflexionar molt per a afrontar millor el futur.
El COVID-19 haurà tingut un gran impacte durant aquests últims mesos de mandat. Els procuradors de Barcelona han pogut sentir-se protegits i recolzats pel seu degà?
Això haurien de dir-ho els nostres col·legiats i espero que sí. Però no només per la Junta de Govern sinó per tots els professionals del Col·legi, que han fet un treball magnífic recolzant sempre al màxim a tots els col·legiats en aquests moments de dificultats. Sense anar més lluny, per exemple, establint un protocol de suport social per a aquells procuradors amb dificultats o que hagin estat especialment afectats per la pandèmia, conegut com Procucare. També en el seu moment vam acordar eximir de la quota fixa dels mesos d’abril i maig als nostres col·legiats així com proporcionar suport psicològic i d’eines tecnològiques per a poder facilitar la tasca dels nostres col·legiats. Tot això reforçat per la formació continuada que es va intensificar molt durant el període del primer estat d’alarma.
Quina serà la nova normalitat que li espera a la procura?
L’impacte econòmic sofert pels procuradors catalans en aquesta pandèmia ha estat enorme: a els ERTEs que molts despatxos han hagut d’aplicar, s’uneixen les dificultats dels clients per a fer front als pagaments. Molts despatxos unipersonals més petits també estan sofrint. Un fort cop per a tots.
Voldria emfatitzar que el paper de la Procura ha de ser fonamental per a l’Administració de Justícia, i molt especialment en aquests moments. Sabem que la inversió els pròxims temps serà limitada i per això és el moment d’intensificar el paper dels procuradors en l’Administració de Justícia, desenvolupant funcions que en altres països europeus duen a terme amb total normalitat i eficàcia figures semblants a la nostra. Independentment d’un estudi en major profunditat, amb simples mesures de major cooperació dels procuradors es podria agilitar i permetre que els funcionaris de justícia es concentressin en allò en què aporten més valor. A tall d’exemple, una cosa tan simple com l’accés al punt neutre judicial o els requeriments previs dels procediments monitoris, sota la tutela dels Lletrats de l’Administració de Justícia. En aquest moment l’administració no pot desaprofitar una figura com la dels procuradors, que és la professió més digitalitzada de l’àmbit judicial i que al llarg de tants anys d’existència ha contribuït de manera determinant a la dinamització de l’Administració de Justícia i a l’èxit dels procediments en els quals han intervingut.
Els justiciables, els ciutadans i les empreses mereixen rebre una justícia de qualitat. I tal com s’ha demostrat sovint, la ineficàcia de l’Administració de Justícia repercuteix de manera directa en l’economia del país, tal com es va recollir en l’estudi realitzat per la Cambra de Comerç de Barcelona en el 2017. Però falta voluntat política perquè una peça fonamental de l’engranatge judicial, com és l’execució, resulti més eficient, i en la qual els procuradors tenim molt a aportar. Esperem que en un futur pròxim els procuradors puguem arribar a contribuir en l’agilitació de la Justícia en aquest sentit.
Fa uns mesos es va donar a conèixer el projecte del Consell de Col·legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya per a impulsar la mediació en els jutjats. Quin és l’objectiu que pretenen aconseguir?
Des del Consell de Col·legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya som molt conscients que la mediació és una part de la solució per a resoldre part dels conflictes que es porten innecessàriament als jutjats, és una mesura que pot ajudar a pal·liar l’enorme litigiositat actual. Hi ha un increment de la batussa dels processos declaratius que provoca que els justiciables obtinguin una justícia tardana; amb una justícia col·lapsada, tots els operadors jurídics hem de fomentar i participar en la mediació intrajudicial de tal manera que tinguem d’una banda una justícia menys col·lapsada i una societat amb uns valors menys litigiosos. Amb els innombrables litigis en els quals representem als justiciables, els procuradors-mediadors podem ser una peça clau per a aquest canvi de cultura que redundarà en una justícia menys col·lapsada i més eficient. Però també sense oblidar la necessària inversió que els poders públics fan en l’Administració de Justícia, ja que és endèmica la falta de recursos. En països del nostre entorn, el ràtio de jutges per habitant és molt superior.
L’estiu passat, l’opinió pública es va incendiar amb l’habilitació d’agost. Considera que ha estat una mesura efectiva per a descongestionar la Justícia o una mera campanya estètica cap a la ciutadania?
Absolutament no; la mesura no ha estat efectiva i els únics que vam haver d’estar en alerta durant el mes d’agost passat vam ser els professionals i molt especialment els procuradors, atès que l’Administració de Justícia no va realitzar cap variació especial. Un autèntic despropòsit que amb el pas del temps s’ha demostrat altament ineficaç.
Si la mesura ha estat contraproduent, com s’ha pogut permetre des d’advocacia i procura la convalidació del RDL 16/20? Per què la veu del CGAE i el CGPE no ha estat escoltada i tinguda en compte per les diferents forces polítiques?
La procura ha fet totes les al·legacions possibles per a intentar dotar a aquest text de les millores que considerem necessàries però és clar que no s’han reflectit. Nosaltres com a procuradors apostem per l’agilitació de l’Administració de justícia i molt especialment en l’execució en la qual estem a la cua d’efectivitat respecte als països dels nostres entorn, alguna cosa que repercuteix de manera directa en l’economia del nostre país.
Parlem del futur de la professió. Històricament, són moltes les veus que demanen l’extinció de la professió de procurador. Hi ha un desconeixement de les funcions dels procuradors?
Sí, hi ha un gran desconeixement. La nostra és una professió de caràcter molt tècnic que dinamitza enormement els procediments en els quals intervé. Però la seva relació es desenvolupa especialment amb l’Administració de Justícia i amb els lletrats, existint un extens desconeixement per part de la ciutadania de les funcions pròpies del procurador. Resulta clar que des de les institucions hem de treballar perquè la ciutadania conegui la professió i els beneficis que comporta.
Cap a on ha d’avançar la procura del segle XXI? Quins són els principals reptes de futur que haurà d’afrontar?
La procura ha d’acostar-se més al ciutadà intensificant tots els actes de comunicació que ja podem realitzar amb la legislació actual, en els quals actuem com a agent d’autoritat. A la procura se li ha de dotar de majors atribucions de cooperació amb l’Administració de Justícia, molt especialment en la fase d’execució. Avui dia es produeixen dilacions absurdes i uns professionals perfectament preparats com els procuradors podrien assumir de forma no exclusiva juntament amb l’Administració de Justícia més funcions perquè els ciutadans obtinguessin un millor servei públic, especialment en la fase d’execució en les quals les taxes d’èxit són particularment baixes. Resulta clar que existeix un problema que és una execució ineficaç i que els procuradors poden ser una part important de la seva solució igual que figures semblants actuen amb total normalitat en països europeus.
Té el ICPB algun projecte per a impulsar que els procuradors joves tinguin veu institucional pròpia?
Un dels projectes inicials d’aquesta Junta és el foment de la figura de la Jove Procura. Així, a part de preparar activitats de networking a través de xarxes socials, estem articulant diferents projectes formatius perquè els joves procuradors tinguin una completa formació transversal. Quan les circumstàncies ho permetin, es reprendrà l’activitat presencial de la Comissió de joves procuradors per a començar a realitzar activitats socials i de networking actiu. De fet, en la Junta de Govern del Col·legi de Procuradors de Barcelona estan representats de forma molt destacada els joves, amb gairebé la meitat dels membres menors de 45 anys.
Traducció de la versió original en llengua castellana.
