“El màster és necessari per a l’especialització”

Per Núria Orriols.
Barcelona.
 

Canvis que preocupen, i reformes que provoquen malestar i protestes. Aquesta és la situació que viuen els estudiants de Dret des de l’entrada en vigor de la Llei d’Accés a l’Advocacia. D’acord amb la nova legislació els graduats i llicenciats hauran d’ampliar la seva formació jurídica obligatòriament un cop acabats els quatre anys de formació bàsica. Aquesta mesura ha aixecat polseguera entre el col·lectiu estudiantil. Tanmateix, Josep Vilajossana, Degà de la Facultat de Dret de la Universitat Pompeu Fabra, creu “necessària” l’especialització dels estudiants i no té pèls a la llengua a l’hora d’explicar quin seria, a parer seu, el sistema de pagament universitari “ideal” d’acord amb “criteris d’equitat i justícia”. No deixa de banda tampoc, els reptes de la professió i reflexions sobre el mètode d’ensenyament.

 

Josep VilajosanaL’exportació està de moda. La formació dels estudiants de Dret també s’hauria d’encarar cap a la internacionalització de la professió?

Primer de tot, caldria saber què vol dir internacionalitzar; és un concepte ampli que es fa servir envà moltes vegades.

Ens podriem referir a preparar els advocats per exercir a altres països de la Unió europea.

Té sentit que si els estudiants es graduen amb títols homologables als altres països de la Unió, els preparem per exercir en aquests països. Ara bé, jo crec que una major presència d’aspectes de dret comunitari o internacional en la formació de futurs juristes pot ser més eficaç per a la participació en organismes internacionals que no pas per a l’exercici de l’advocacia en altres països, no és factible haver d’estudiar el dret positiu de cada Estat.

Però actualment amb la globalització és difícil pensar que algú pot exercir la professió limitant-se al dret intern. Què es podria fer?

El que podem fer des de la Facultat és explorar dobles titulacions amb facultats d’altres països que siguin atractius pels estudiants, fer convenis amb universitats estrangeres o donar les classes amb anglès per donar competències “internacionals” als nostres estudiants.

I si parlem ara en clau interna, no creu que s’hauria de poder exercir directament després del Grau? L’entrada en vigor de la Llei 34/2006  suposa un canvi en les vies d’accés a l’advocacia i obliga als graduats en dret a cursar un màster universitari i un examen oficial després dels quatre anys de formació bàsica.

Crec que el màster és necessari per a l’especialització, si un vol ser jutge ha de preparar-se unes oposicions, crec que és lògic que si un vol ser advocat també tingui un plus de formació; aquest fet ens acosta als països europeus.

Però això és un cost addicional per les butxaques dels graduats/llicenciats que no tots podran suportar. Tenint en compte també la pujada de taxes de l’últim any, creu que s’estan excloent estudiants del sistema per motius econòmics?

A mi no em sembla just el sistema actual, crec que per equitat, cadascú hauria de pagar en funció de la renta, parlo d’introduir criteris d’equitat i justícia en el sistema de pagament de les universitats. Crec que el qui es pogués pagar el 100% dels estudis universitaris hauria de suportar la totalitat del seu cost, així podríem crear un fons de beques suficient per oferir la gratuïtat a aquells ciutadans de renda més baixa. Ara bé, això requeriria un control real del que té cadascú

Un control que ara per ara no tenim.

Cert, aquest model seria factible i viable si l’administració pogués tenir informació sobre quins són els ingressos reals de la població, i actualment només som capaços de controlar la renda a través de la nòmina.

Aquest nou sistema implicaria un canvi radical de la concepció que tenim de “servei públic”.

Sí, però crec que tothom hauria de contribuir per igual d’acord amb les seves capacitats econòmiques. El que no té cap sentit és que hi hagi gent que pagui més a l’escola secundària que a la universitat.

Caldria aquest canvi actualment?

Estic parlant d’un sistema que considero “ideal”, però sóc conscient que en l’escenari actual –que no gaudim de mecanismes realment eficients per calcular de forma exacta la renda i els béns de cadascú- instaurar aquest model resultaria més injust que el vigent.

D’acord amb les condicions actuals doncs, no seria just que els estudiants d’aquesta Universitat poguéssin compaginar amb més facilitat estudiar i treballar?

Ens hem de plantejar si és possible fer tantes coses i fer-les bé alhora. Ja hi ha un sistema a temps parcial per aquests casos i puc comptar amb els dits d’una mà els estudiants de dret que ho demanen al primer any.

I el màster? Es demana exclusivitat al pla d’estudis.

Cert, això no hi està recollit, però es podria mirar d’instaurar. Tanmateix existeixen limitacions que provenen de la pròpia administració; per exemple, s’han de fer forçosament 60 crèdits de pràctiques i s’han de fer obligatòriament després de les classes teòriques, la qual cosa et demana exclusivitat en els dos períodes.

La llei d’accés a l’Advocacia inclou un examen oficial després del màster; com valora aquesta doble imposició als estudiants per part del Ministeri?

El fet que existeixi un examen a nivell estatal igual per a totes les comunitats autònomes és un factor recentralitzador que pretén homogenitzar la docència de totes les universitats de l’Estat. L’examen d’accés no dóna marge de maniobra per decidir sobre el contingut del màster; i des del punt de vista de la UPF ens pot impedir introduir elements de qualitat per distingir-nos de la resta.

Els graduats en dret a la UPF, haurien de tenir alguna preferència respecte la resta a l’hora d’entrar al Màster d’aquesta Universitat?

Això és una qüestió que es podria plantejar: entenc que l’exigència no és la mateixa a totes les universitats i sóc conscient del nivell que es demana a la UPF, per tant podria tenir sentit una discriminació positiva. Ara bé, no ens podem permetre deixar fora de la Casa bons estudiants que es mereixerien entrar pel simple fet que siguin d’altres centres.

Per què creu que el màster és necessari? Quin tipus de formació “extra” es donarà als estudiants graduats?

L’intenció és introduir un mètode d’ensenyament més pràctic, dedicat majoritàriament a l’estudi de casos.

Més a l’estil anglosaxó.

Sí, a Estats Units els estudis jurídics es cursen en escoles de formació –Law School– després d’haver-se graduat prèviament en alguna altra disciplina. Podriem dir que el seu equivalent aquí seria un postgrau o un màster en estudis jurídics.

Així doncs, són molt més madurs quan inicien aques tipus d’estudis.

Sí; aquí entren amb divuit i dinou anys, i a vegades és complicat explicar qüestions trascendentals des del punt de vista social, polític i econòmic a estudiants que pràcticament “surten de l’ou”. No són prou conscients del que estant aprenent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *