Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

“En l’actualitat queden pocs productes sense risc.”

Per Albert Noguer.

Entrevista a Juan Bermúdez, perit econòmic d’una de les primeres sentències favorables en matèria de preferents.

Parla’ns del que suposa ser autors de l’informe pericial que va permetre guanyar un dels primers casos en matèria de preferents.

Juan BermúdezCom a auditor em va suposar una enorme satisfacció professional i personal veure la sentència del Jutjat. En aquest cas concret, el client era una persona major, jubilada, que havia perdut una gran part dels estalvis de tota la seva vida en un moment vital per ell. Aquest perfil de client difícilment té capacitat d’estalvi i la pèrdua dels mateixos suposa un perjudici important. La sentència justificava la necessitat dels informes pericials de caràcter econòmic en la presentació de demandes tant civils, com a mercantils i cada vegada més en els penals econòmics. I en aquest sentit, ens consta, que en l’actualitat els jutges estan fonamentant les seves sentències en part de la informació continguda en els nostres informes pericials econòmics, confiant cada vegada més en els auditors. És tot un orgull per a la nostra professió.

Com vau arribar a qualificar els actius de productes de risc?

Qualsevol producte que aquest condicionat a l’evolució d’algun índex, acció o actiu està subjecte a risc per definició. Record que a la universitat ens ensenyaven que el producte sense risc típic era el deute de l’Estat. Suposo que ara no estan utilitzant el mateix exemple. En aquest cas concret de les preferents, el temps sol donar i llevar raons, si no hagués estat un producte de risc el client no hagués plantejat la demanda. Cal llegir la lletra petita dels contractes, preguntar alló que no s’entén. En l’actualitat queden pocs productes sense risc.

I en aquest sentit perquè certifiqueu que no va poder haver-hi el suficient temps per poder estudiar el producte?

En aquest cas concret que plantegem va ser relativament fàcil perquè l’entitat va publicitar el producte en els seus fullets el dia 4 i el client va signar el producte el dia 5 a les 9:30 del matí. Podia una persona major, jubilada, assimilar els conceptes del producte, valorar la inversió i el que és més important; apostar la totalitat dels seus estalvis en un producte en 30 minuts?

I en aquest sentit que opina de l’actuació de la Fiscalia assegurant que no hi ha delicte en la venta de preferents?

En aquest cas concret l’advocat que va liderar el cas va optar per la via civil sense renunciar a la via penal, però em dóna la sensació que la via penal pot arribar a allargar el procediment i, potser, part dels afectats no arribin a veure el resultat de la seva querella.

Què opina de l’arbitratge de preferents?

És difícil generalitzar referent a si és millor la via civil o l’arbitratge. Dependrà del perfil de l’afectat i dels recursos que disposi. En alguns casos recomanem l’arbitratge, si bé en uns altres (que són la majoria) després d’aquesta sentència recomanaria als afectats anar a la via civil, sempre que es disposi dels recursos necessaris.

Creu que s’hauria de rescatar als tenedors de preferents amb diners públics?

Aquesta pregunta no és fàcil de respondre… Com a ciutadà, entenc que no haurien d’utilitzar-se els diners públics. Les titulars de preferents han d’assumir part de responsabilitat, i en conseqüència, assumir part de les pèrdues derivades dels mateixos, en concret en aquells supòsits de contractació del producte per especular. No oblidem que molts dels quals van contractar preferents ho van realitzar una vegada analitzat el producte per la seva alta rendibilitat en comparació amb la resta de productes del mercat en el moment concret en què es van comercialitzar. Personalment conec casos en què es trobaven orgullosos de la contractació del producte i te la recomanaven.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *