Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

Acte 25è aniversari de Dones Juristes per la dignitat i els drets de les dones

Per Tito Rodríguez
Barcelona,
 
 

El passat divendres 17 d’Octubre El Jurista va assistir a un acte organitzat per l’Associació de Dones Juristes per conmemorar el 25è aniversari d’aquesta institució. La sessió, enmarcada dins del programa d’actes de celebració es va celebrar a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona i es va dedicar a fer un balanç de la situació envers la Violència de Gènere, el que es pretén és donar una visió del seu recorregut i destacar e incloure totes aquelles entitats e institucions que han acompanyat i que volen acompanyar aquesta associació.

La primera taula rodona es va centrar en fer un balanç de la situació de la violència envers les dones a 10 anys de la Llei Orgànica 1/2004 de mesures de protecció contra la violència de gènere, els ponents van ser la presidenta de Dones Juristes, Mercè Claramunt; la professora de Filosofia del Dret de l’UAB i directora del Grup de Recerca Antígona, Encarna Bodelón; i la professora de Dret Penal a la Universitat del País Basc, Miren Ortubay Fuentes.

Primera taula rodona

Mercè Claramunt, ens va parlar dels mites que segueixen existint sobre la denúncia de la violència de gènere amb dades provinents del CGPJ. Defineix el sistema judicial com a rígid i ens va revelar dades, com per exemple, que en un gran nombre de casos, les sentències esdevenen ineficaçes, ja que, 2 de cada 3 dones que denuncian violència de gènere s’en van del Jutjat sense ordre de protecció.

En relació als professionals, la percepció és un certa falta de formació específica en matèria de violència de gènere moltes vegades es senten poc assesorades, davant d’un desconegut que les ha de representar (advocat) i amb sensació de por i es proposa un canvi de paradigma que la ponent trasllada als operadors jurídics.

També va assenyalar que cal evitar la pràctica habitual al món de les denúncies per violència de gènere que parteix de la premissa: “si no és greu, no denunciaré”, ja que és necessàri denunciar des de la primera agressió per evitar anar a més.

donesjuristes

Encarna Bodelón, ens va presentar les conclusions de l’estudi que ha realitzat pel llibre “Violència de gènere i les respostes dels sistemes penals”, en aquest estudi s’ha seguit una metodologia amb entrevistes a dones que han patit violència de gènere (Barcelona i Madrid), entrevistes amb els operadors jurídics i un etnografia (observar la pràctica) als jutjats.

La llei del 2004 contempla la violència de gènere continuada, però, darrers estudis de victimització revelen que n’hi ha d’altres molt presents com la violència puntual, la violència institucional a la feina, la violència psicològica o la violència durant l’embaràs i lactància. Això posa en evidència la necessitat d’un canvi de paradigma que inclogui tots els tipus de violència de gènere. Encara perduren els estereotips discriminatòris sobre les dones, per exemple, l’article 416 LECr fa referència a la racionalitat de les víctimes: la dispensa de la obligació a declarar contra el cònjuge, això és un símptoma de l’arcaïsme de certs preceptes, una manera de dir que les dones no poden fer-se càrrec de presentar una denúncia i, en darrera instància, un obstacle pel procés judicial.

Altres conclusions que s’extreuen de l’estudi són: el mal ús del sistema d’ajudes (es calcula que el 59,7% de les dones maltractades no han contractat amb cap institució d’ajuda), a conseqüència d’un excés d’institucions que no pot frenar l’elevada tasa d’impunitat (prop del 33,5%) i sobresseïment (30,4%). El fet que l’article 418 de la Llei 10/2004 prohibeixi mètodes alternatius de resolució de conflictes amb violència, esdevé una traba pel sistema penal que no pot resoldre amb mètodes com la mediació per a lesions lleus.

Mirem Ortubay, ens va parlar sobre les contradenúncies i el fet que la resposta penal a la violència sexista es torna contra les dones. El tema de les denúncies falses no és sempre un indici de contradicció (com si la dona es sentís poc valorada i la retiren), sino que hi ha automatismes que moltes vegades ignoren la voluntat de les dones.

El perfil del condemnat per violència de gènere són homes, extrangers i de classe baixa, de 1420 expedients, només 46 condemnes per violència de gènere són per a dones, tot i que l’estudi era de condemnes dels jutjats penals contra dones. La ponent va destacar la figura del dret penal com a instrument que tracta amb més rigor a les dones, posant penes iguals a delictes de consideracions diverses, i planteja que hi ha una interpretació misògina.

Segona taula rodona

Lucía Ruano ens parla sobre les mesures de protecció integral contra la violència de gènere, amb la seva experiència com a Magistrada-Jutgessa de lo Social.

Amb la introducció de la relació socio-laboral als principis rectors de la Llei 10/2004 es preveu garantitzar els drets econòmics (a dones amb recursos) i la seva integració social (dones sense recursos). La realitat ens revela que els dos perfils no són tant diàfans (dones amb feina temporal a torns, etc), amb la finalitat de conciliar drets laborals de les dones afectades, es fan reformes a l’Estatut dels Treballadors, com la reducció de jornada, la mobilitat geogràfica, la suspensió de contracte (6 mesos allargables a 18) i que les faltes d’assistència acreditades per motiu de violència de gènere no computin per a l’acomiadament. També es garanteix el dret a l’atur si el contracte es suspèn per raons de violència de gènere, en aquest cas, el temps de baixa es considera com a temps de cotitzable. Es reconeixen bonificacions del 100% amb contractes suplents de les treballadores afectades.

Maria Jesús Cala, professora del Departament de Psicologia Experimental de la Universitat de Sevilla ens parla de les conclusions de l’estudi sobre la renúncia a continuar amb el procés judicial en casos de violència de gènere, aquestes conclusions van en la línia d’analisi de la por i la culpa i com la sensació de les dones afectades és de perill i de risc davant un gran desconeixement del procés.

Va fer una reflexió sobre la necessitat d’incorporar el risc a les valoracions de risc FCSE i el caràcter més actiu de la dona, que ha de participar en les seves necessitats.

Finalment, el metge i professor de medicina legal a la Universitat de Granada, Miguel Lorente, fa un recorregut històric sobre com han anat canviant les polítiques públiques entorn la violència de gènere en els darrers 10 anys.

El ponent parteix des del punt de vista d’analitzar el públic de les polítiques de protecció, és a dir, les dones. Ens va parlar d’una societat encara amb un context patriarcal, fent servir dades com que el 3% dels ciutadans de països de la UE considera acceptable la violència de gènere i tenen un concepte de dona, muller i mestressa de casa.

Ens va fer parlar sobre com la normalitat s’acabava adaptant als valors dels països i com encara hi ha interioritzat en la societat un post-masclisme que no s’aturarà fins que hi hagi un canvi social des de dins a partir d’una resposta institucional.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *