Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

El Dret Penal no ha de ser una arma mediàtica

Per Diego Fierro Rodríguez.

Properament, es finalitzaran els tràmits legislatius pels quals es va a aconseguir l’aprovació d’una rellevant reforma del Codi Penal, que produirà una gran quantitat de modificacions en la principal norma punitiva. Fins el present moment, els mitjans de comunicació han fet diverses referències al contingut de la Llei Orgànica que canviarà parts essencials del sistema substantiu penal.

Les alteracions de la legislació penal que aconseguirà la pròxima reforma del Codi Penal seran transcendentals. Cal destacar que la modificació inclourà la inclusió de la presó permanent revisable, l’elevació de determinades penes i la supressió de les faltes.

Resulta necessari destacar que ha estat publicat un manifest que ha estat signat per diversos Catedràtics de Dret Penal i que ja s’han desenvolupat determinats actes per protestar contra les alteracions de la principal norma penal. Aquestes activitats indiquen la forta oposició a la reforma que s’està dirigint des de determinats sectors acadèmics i jurídics.

El dret penal ha d’estar al servei dels interessos generals. Aquesta idea implica que no és correcte que l’ordenament jurídic penal serveixi per satisfer desitjos polítics.

La gran incidència del Dret Penal simbòlic, que segons José Ignacio Núñez Leiva, és “aquella criminalització desproporcionada i oportunista, en molts obertament pensada per no tenir aplicació pràctica, que s’aparta dels fins tradicionals de la pena emprant a la sanció penal com un mitjà per transmetre a la població senyals que s’adonin de l’existència d’una autoritat estatal forta i decidida a reaccionar amb fermesa en contra d’aquells actes reprovats per la majoria”, és un fet. José Luis Díez-Ripollès afirma, en parlar d’aquest assumpte, que “el retret que el legislador se serveix il·legítimament del dret penal per produir efectes simbòlics en la societat s’ha convertit en un argument freqüent en el debat polític criminal” i que “la feina serveix per desqualificar rotundament determinades decisions legislatives, generalment criminalitzadores, que no només no tindrien els fonaments materials justificadors de la seva adopció, sinó que a més realitzarien un ús avantatgista del dret penal per a fins que no li són propis”.

No és adequat que es produeixin reformes penals que tinguin com a objectiu aconseguir determinats fins mediàtics. Aquest fet pot acabar produint conseqüències devastadores que incidiran en el futur de la interpretació i l’aplicació del Dret Penal.

Els dirigents públics han de procurar que, únicament, s’executin reformes legislatives en l’àmbit penal que siguin realment útils. Analitzant aquest fet s’ha d’assenyalar que l’Exposició de Motius de la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal diu que “Només si tots desitgem tenir un Codi Penal millor i contribuïm a aconseguir-podrà aconseguir un objectiu la importància per a la convivència i el pacífic gaudi dels drets i llibertats que la Constitució proclama difícilment podria exagerar“.

La realització de les reformes penals substantives no tindrà utilitat si no s’aconsegueixen assolir les reformes processals penals essencials. No s’ha de deixar de tenir present que Cesare Beccaria indica en la seva obra titulada Dels delictes i les penes que “no és la crueltat de les penes un dels més grans frens dels delictes, sinó la infal·libilitat d’elles, i per tant la vigilància dels magistrats, i aquella severitat inexorable del jutge, que per ser virtut útil, ha d’estar acompanyada d’una legislació suau”.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *