Per Haidé Costa.
Qui no ha jugat mai a un videojoc? Des del Tetris al Super Mario Bros, passant pel Resident Evil o el FIFA de l’any corresponent. Esculls el teu personatge o personatges, els construeixes amb les característiques que més t’agraden i a jugar…
Les noves generacions d’adolescents han nascut sabent què significa tenir un avatar. Un avatar, en l’argot del món virtual i en particular dels videojocs, és el nostre “altre jo”, independent de nosaltres, amb característiques pròpies que utilitzem per jugar en l’entorn animat.
El nostre personatge té unes característiques físiques diferenciades de les nostres en el món real: pot ser alt, baix, fort, prim, ros, pel-roig… També té un patrimoni diferent al nostre, per exemple pot guanyar monedes d’or al llarg del joc com en Super Mario; rebre “regals o bonus” i actuar davant dels altres jugadors o contra els dolents del joc… No obstant això, quan el nostre avatar s’equivoca o no aconsegueix l’objectiu, també sabem que ho paga amb una vida….
La persona jurídica també és una ficció per la qual se li atribueix subjectivitat, en aquest cas, a una organització social com pot ser una societat mercantil, una associació o una fundació (com Sony Corporation, Nintendo Co, LTD., o l’Asociació Espanyola del Joc Digital), i, per tant, i en la línia de buscar símils, podem dir que no deixa de ser l’avatar d’una persona física o grup de persones que decideixen crear el seu propi alter ego en el món jurídic. Com a ens independent de qui el forma, li haurem de posar un nom (Avatar SL., o Fundació Game Over), tindrà capacitat jurídica, capacitat d’obrar, patrimoni diferenciat i responsabilitat pròpia, igual que en Mario en el seu joc.
El nostre avatar tindrà drets i obligacions que complir, i podrà actuar jurídicament al nostre món real.
Podem dir que la persona jurídica té, en principi, les mateixes capacitats que una persona física major d’edat, com ja en vaig parlar en un post anterior en el meu blog sobre la personalitat.
No obstant això, per la seva pròpia naturalesa, hi ha limitacions a certes responsabilitats, per exemple, les penals. A diferència de la persona física, la persona jurídica, a Espanya, fins fa poc no tenia responsabilitat en àmbit penal, ja que s’entenia que darrere d’un delicte sempre hi havia una persona física responsable, que seria qui compliria la pena privativa de llibertat. Doncs és lògic pensar que més enllà del que passi en els videojocs, no podem tancar a una persona jurídica entre reixes.
Amb la globalització i l’entrada de nous conceptes d’inspiració anglosaxona en el nostre dret, s’ha introduït als països del Civil Law, com Espanya o Alemanya, la responsabilitat penal de la persona jurídica. Així doncs, la persona jurídica, el nostre avatar, si no compleix les normes, respondrà, igual que una persona física, tant en l’àmbit civil com en l’àmbit penal. Finalment es permet que, per exemple, el nostre avatar, si comet un delicte o n’obté un benefici, ho pagui amb la seva vida, és a dir, amb la seva dissolució o tancament per condemna en una sentència ferma.
Però no us espanteu, com tot bon avatar en un videojoc, la nostra persona jurídica podrà comprar vides extres per evitar el fatal desenllaç, doncs per escapar d’aquesta possible condemna de mort, la reforma del Codi Penal espanyol que entra en vigor al juliol, preveu la possibilitat d’eximir-la de responsabilitat penal si s’han complert un programa de compliance penal que suposa introduir a l’empresa uns models d’organització i gestió que incloguin les mesures de vigilància i control idònies per prevenir delictes que pugui cometre aquesta persona jurídica o per reduir de forma significativa el risc de la seva comissió.
De manera que si els nostres avatars no volen quedar-se a la pantalla de GAME OVER han de començar a pensar a introduir sistemes de Compliance Penal. Perquè voleu seguir jugant, oi?
