Anàlisi de la Llei de l’impost sobre els habitatges buits

Per Óscar Escandell

Barcelona

El passat 8 de juliol el Parlament català va aprovar la controvertida llei de l’impost sobre els habitatges buits, essent definitivament publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el dia 23, com a Llei 14/2015.

Manifestació per un habitatge digne. Font: www.diariblanes.com
Manifestació per un habitatge digne.
Font: www.diariblanes.com

La iniciativa parlamentària iniciada pel Govern d’Artur Mas ara fa més d’un any, el 22 de juliol de 2014, pretén facilitar el dret d’accés a l’habitatge, tot pal·liant un dels problemes socials que més s’ha posat de relleu en els últims anys, tant a nivell espanyol com català, i que ha propiciat el sorgiment de moviments, primer socials i després polítics, arribant a modificar significativament el panorama polític actual.

El Projecte de llei, que va haver de superar un procediment parlamentari complex, afrontant una esmena a la totalitat promoguda pel Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya, va ser finalment aprovat amb els vots a favor de CDC, UDC, ERC i C’s. Es van mostrar en contra del projecte el PSC, ICV-EUiA, PP i les CUP,  tot i que per raons molt diverses: mentre des d’ICV i la CUP es proclamava la insuficiència de la mesura, en entendre que no obligaria a les entitats financeres a posar en circulació els pisos, preferint assumir l’impost que concedir la dació en pagament, el representant del PP al Parlament, José Antonio Coto, va afirmar en seu parlamentària que l’impost tenia afany recaptatori i que no resolia el problema d’accés a l’habitatge.

Tot i no haver sigut definit a la Llei com un impost recaptatori, sinó com una mesura d’estímul a la circulació dels habitatges i al lloguer social, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, afirmà en el debat i votació final del projecte de Llei, que la previsió d’ingressos procedents del nou impost podria arribar a una xifra d’entre els 8 i els 8,5 milions d’euros anuals; import que, segons la disposició addicional primera de la Llei, es destinaria als plans d’habitatge, prioritzant el municipi concret on aquest s’hagués obtingut.

Anàlisi de la Llei

Fet imposable 

Pel que fa al fet imposable, l’article 4 de la Llei el defineix com “la desocupació permanent d’un habitatge durant més de dos anys sense causa justificada”, iniciant-se el còmput del termini “a partir de la data en que l’habitatge està a disposició del propietari per a èsser ocupat o per cedir-ne l’ús”. En el cas d’habitatges de nova construcció, aquest còmput de terminis s’inicia a partir dels tres mesos següents a la data del certificat de final d’obra.

El propi articulat de la Llei reconeix cinc causes que justifiquen aquesta desocupació i que, per tant, suposarien la no subjecció a l’impost. Entre aquestes causes trobem: el fet que en el moment de meritament de l’impost existeixi un litigi sobre la propietat de l’immoble; que s’acrediti que l’habitatge es troba il·legalment ocupat; i que es justifiqui la necessitat de realitzar obres de rehabilitació que garanteixin les condicions mínimes d’habitabilitat; que l’habitatge formi part d’un edifici de més de 45 anys que pretén ser íntegrament rehabilitat. Finalment, també es recull com a causa justificativa de la desocupació, que prèviament a l’aprovació de la Llei, l’habitatge estigui hipotecat amb clàusules contractuals que facin inviable destinar-lo a un ús diferent del previst inicialment.

Element subjectiu

Pel que fa a l’àmbit subjectiu de la llei, és necessari remarcar que aquest impost únicament grava a les persones jurídiques propietàries o que disposin d’un dret real d’usdefruit, superfície o qualsevol altre que atorgui la facultat d’explotació econòmica de l’habitatge buit. S’exclou, de la subjecció, per tant, a les persones físiques. En cas de Grup fiscal en règim de consolidació, les societats integrants del mateix no tributen de manera individual, sinó col·lectivament.

Exempcions

Segons es desprèn de l’article 10 de la Llei, resten exempts de l’impost determinats subjectes, com les anomenades “entitats del tercer sector” de la xarxa d’habitatges d’inserció, que regula el Pla per al dret a l’habitatge, i aquelles inscrites al Registre d’entitats i establiments de serveis socials de Catalunya.

De la mateixa manera, per la seva naturalesa, resten exempts els habitatges oficials, aquells situats en zones d’escassa demanda acreditada, els posats a disposició de programes socials d’habitatge i els apartaments turístics.

Quantia de l’impost

La base imposable de l’impost parteix d’una variable molt simple: la suma total dels metres quadrats dels immobles subjectes a l’impost per cada individu. Sobre aquesta base imposable s’haurà d’aplicar un tipus progressiu, que oscil·la entre els 10 i els 30 euros per metre quadrat, fent que s’incrementi la penalització quants més habitatges i/o metres se’n tingui el domini.

Bonificacions

Els subjectes passius que destinin part dels seus habitatges a lloguer assequible en els termes expressats per la llei, poden gaudir d’una bonificació a la quota imposable que s’extendrà del 10 al 100%, en relació al percentatge d’habitatges que es destinin a aquesta funció social.

Val a dir en aquest punt, que es la pròpia norma la que defineix el concepte de lloguer assequible, que no es més que aquell per el qual l’arrendatari es veu obligat a satisfer una renda d’un import inferior a la que es fixa per als habitatges de protecció oficial.

Elements formals

Dins dels elements formals, s’ha de tenir en compte que es tracta d’un impost anual, que es merita el 31 de desembre de cada any, i que la declaració de l’impost es realitza a través d’autoliquidació a la qual quedarà obligat el contribuent, sota pena de sanció.

1 comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *