Per Ignasi Ferreté.
Barcelona.
Amb l’evolució i la modernització dels mitjans de comunicació, i actualment també donat el fet que quasi tothom té un vehicle propi, és un fet que es pateixen accidents molt sovint, els resultats dels quals poden tenir diferent grau de gravetat. En qualsevol cas, aquest article pretén oferir una pauta o guió dels passos que cal seguir quan patim un accident en què hi ha involucrat un vehicle, normalment amb motor; encara que pot haver-hi casos en què el vehicle causant de l’accident no en tingui.
Existeix l’obligació establerta legalment de contractar una assegurança de responsabilitat civil derivada d’un possible accident, per la qual cosa ens hem de dirigir al conductor culpable i a la seva asseguradora perquè ens compensi pels danys i perjudicis patits a conseqüència de l’accident, tant personals, és a dir, els que patim nosaltres i els nostres acompanyants, com materials, és a dir, els danys patits en el nostre vehicle.
Tots els vehicles tenen l’obligació de tenir una assegurança contractada i vigent? Només els vehicles de motor tenen l’obligació de contractar-la. Per aquest motiu, en el cas que l’accident hagi estat provocat per un vehicle sense motor, com pot ser el cas d’una bicicleta, no ens hem de remetre a l’assegurança per accidents, sinó a l’assegurança de la llar.
Tan bon punt hi ha un accident es genera en els perjudicats el dret a ser compensats. Com hem d’actuar? En primer lloc, un cop ha passat l’accident i en funció de la gravetat, es procedirà a omplir la Declaració Amistosa d’Accident (en endavant DAA) per als casos en què no hi intervingui cap autoritat de policia competent, o serà la policia mateix la que omplirà l’atestat corresponent. Ambdós documents (DAA i atestat) serveixen per a aclarir els fets i la mecànica de l’accident per tal d’intentar aclarir qui n’ha estat el culpable.
És important que en cas de lesions s’acudeixi el més aviat possible d’urgències a un hospital, ja que correm el risc que si passen més de 72 hores des de l’accident, l’asseguradora de l’altra part qüestioni que aquestes fossin conseqüència de l’accident. A més, amb la nova normativa que entrarà en vigor ben aviat caldrà que a l’hora de comunicar l’accident a l’asseguradora adjuntem els informes d’urgències que acrediten que s’han produït lesions.
Un cop omplerta la DAA o l’atestat corresponent, cal comunicar els fets a la nostra asseguradora. En aquest punt sorgeix la pregunta: qui s’encarrega del meu cas? En tot cas hem de comprovar si dins del nostre contracte d’assegurança (la pòlissa que cadascú hagi contractat) hi ha inclosa o no la cobertura de defensa jurídica, és a dir, si la pròpia asseguradora ofereix els serveis de defensa jurídica als seus clients o no. En cas d’estar inclosa, hi ha dues maneres possibles d’actuar: es pot escollir que sigui la mateixa companyia la que formuli la reclamació a l’asseguradora del vehicle contrari, o bé optar per contractar un advocat particular i sol·licitar a la nostra companyia, i un cop tancat el procés judicial, que ens aboni la quantitat que tingui reservada per a la defensar jurídica. Aquesta quantitat varia en funció del tipus de pòlissa contractada i l’asseguradora amb la qual contractem l’assegurança.
Un altre punt al qual cal parar atenció és si el nostre contracte d’assegurança inclou o no la cobertura dels danys propis. Si els inclou, podem sol·licitar a la nostra asseguradora que ens indemnitzi pel sinistre.
Però que no reclamàvem a l’asseguradora contrària? En relació als danys materials cal destacar que la majoria de les empreses han subscrit el conveni CIDE/ASCIDE de danys materials, que fa servir un sistema informàtic creat amb la finalitat d’agilitzar i simplificar les reclamacions entre entitats asseguradores per sinistres de danys materials ocasionats entre dos vehicles en virtut del conveni CIDE/ASCIDE. Aquest conveni entre empreses consisteix en un sistema d’acceptació o refús de la responsabilitat de l’accident, i són les empreses les que s’han d’arreglar entre elles. Així, en cas que la responsabilitat del vehicle contrari de l’accident sigui acceptada, seria igualment la nostra asseguradora l’encarregada d’indemnitzar-nos pels danys materials, ja que serà aquesta al seu torn qui ho arreglarà amb la companyia contrària.
Normalment és la nostra asseguradora la que realitza el peritatge del nostre vehicle i ofereix en cada cas el que considera adient. La indemnització, en gran part dels casos, consisteix en el valor venal del vehicle. Aquest valor és l’import que es rep al vendre el vehicle usat i que habitualment es calcula seguint la guia Ganvam, elaborada per l’Associació Nacional de Venedors de Vehicles de Motor, Reparació i Recanvis.
I si la reparació del meu vehicle m’ha sortit més cara que el que em paguen en concepte de valor venal? Si bé és jurídicament possible reclamar la diferència entre el valor de reparació i el valor venal, és una pràctica poc recomanable perquè és un cost afegit que ens podríem estalviar, ja que cal formular una reclamació per la via civil, donat que normalment la companyia contrària tendirà a refusar el pagament seguint l’oferta que la nostra companyia ens hagi fet. Si es vol reclamar aquesta diferència, però, el que cal fer és no signar el finiment d’indemnització que ens faci la nostra companyia, en virtut del qual, si el signéssim, no podríem reclamar més en concepte de danys materials. Posteriorment, ja a la via civil i en un procediment judicial, cal procedir a la reclamació. No és recomanable fer servir aquest modus operandi, ja que implica que no es podrà arribar a cap solució amistosa entre el particular i la companyia, sinó que caldrà resoldre-ho judicialment, amb tots els costs que pot arribar a comportar el procés.
D’altra banda, ja en ple procés de reclamació, just després d’haver comunicat a la nostra asseguradora i a la contrària que hem patit un accident, el pas següent és realitzar la reclamació. Per començar cal saber què és el que reclamem, ja que no es tracta de les lesions que ens va causar l’accident sinó de les seqüeles que ens n’han quedat. Per això és molt aconsellable disposar de tota la documentació relativa al nostre tractament mèdic i de rehabilitació (en cas que el segon hagi estat necessari), ja que serà en base a aquests documents i en aplicació del barem annex del text refós de la Llei sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles de motor, aprovat pel Reial decret legislatiu 8/2004, que quantificarem la indemnització.
També serà molt convenient per a la quantificació de la reclamació que si s’ha estat de baixa laboral s’aportin els comunitats que l’acrediten, així com qualsevol altre document que ens pugui ajudar, en què s’hi incloguin factures de les pertinències deteriorades a l’accident, de les despeses de farmàcia, dels perjudicis produïts per no poder utilitzar el vehicle propi i haver de fer servir un altre mitjà de transport (sobretot si aquests transport el fem servir per anar a la rehabilitació), de les visites mèdiques, sessions de rehabilitació, etc. Un cop recopilada tota aquesta documentació, s’envia la reclamació. És llavors que l’entitat asseguradora té l’obligació de presentar-nos una oferta motivada d’indemnització en el termini de tres mesos a partir de la recepció de la reclamació.
Quines són les característiques de l’oferta? En primer lloc cal destacar que en la gran part dels casos la companyia contrària voldrà que ens visiti un dels seus metges. Aquesta visita es realitza abans que ens donin l’alta mèdica, ja que es tracta d’una visita rutinària per a comprovar que realment hem patit lesions. Un cop hem rebut l’alta i hem realitzat la reclamació corresponent, són els mateixos metges de la companyia que estudien el nostre cas, les seqüeles que ens n’han quedat, la durada del tractament mèdic i de rehabilitació; i en base a aquest conjunt emeten una oferta. Cal tenir en compte que no es pot condicionar el pagament de la indemnització a la renúncia per part del perjudicat a l’exercici de futures accions.
En el cas que l’entitat asseguradora no vulgui assumir la indemnització, ja sigui perquè entén que l’accident va ser exclusivament culpa nostra, o bé perquè entén que concorre una circumstància limitadora o excloent de la responsabilitat, haurà de proporcionar una resposta motivada i fonamentada sobre el motiu pel qual no pot fer l’oferta d’indemnització. Posteriorment, en cas que es desestimin les al·legacions, caldrà que sumem a la nostra quantia els interessos calculats d’acord amb l’art. 20 de la Llei del contracte d’assegurances, és a dir, l’interès legal dels diners incrementat al 50% i, si la mora supera els dos anys des que es va produir el sinistre, l’interès no podrà ser inferior al 20% de l’import reclamat.
Què passa si no accepto l’oferta? El fet de no acceptar l’oferta no significa que estiguem renunciant a ser rescabalats per part de la companyia, sinó que senzillament no estem d’acord amb aquesta. En aquest cas, i esgotades les negociacions possibles amb la companyia per tal d’incrementar la quantia d’indemnització, es prossegueix amb la interposició d’una demanda que donarà peu a un procés judicial d’àmbit civil. Com a punts positius d’aquesta opció trobem que la quantitat que reclamem serà la que determini el nostre advocat en la seva totalitat i no l’oferta de la companyia, la qual sol ser inferior. Ara bé, com en tot procés judicial, la solució final la tindrà el jutge, amb la qual cosa tot pot és possible. Independentment d’això cal tenir en compte el cost de tot el procediment judicial en si i el fet que pot ser que se’ns doni la raó o no.
Com a darrer punt, i amb l’èmfasi en els passatgers de qualsevol vehicle, cal dir que en el cas d’anar com a passatgers en un dels vehicles implicats en un accident de trànsit, haurem de denunciar tant al conductor i l’asseguradora del vehicle contrari com al conductor del vehicle en què anàvem i la seva asseguradora per a rebre la indemnització que ens correspon ja que, com ja s’ha dit en articles anteriors i no podem oblidar, el conductor d’un vehicle respon del que els passi a tots els passatgers que transporti.
