Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

Drons: la seva situació jurídica a dia d’avui

Per Jorge Morell
Jurista TIC en Términos y Condiciones

La regulació de l’ús civil de vehicles aeris no tribulats, popularment coneguts com drons, ha seguit un procés bastant caòtic a l’Estat espanyol. Des del 2014 hem tingut dos marcs normatius de caràcter temporal, un dels quals encara en vigor, i una proposta de marc normatiu més complet que, per desgràcia, està estancada als llimbs entre els marcs polític i legal actuals.

Primer vàrem tenir la nota informativa de l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (en endavant AESA) el 7 d’abril de 2014, que prohibia quasi completament l’ús de drons amb finalitats comercials o professionals, reduint-lo a l’aeromodelisme i l’àmbit militar. Aquella nota anava acompanyada d’un missatge; que s’estava treballant en una normativa que aportés més seguretat al sector.

Al començament de juliol d’aquell 2014 ens arribaria el segon marc normatiu temporal (avui encara vigent). Ho va fer a través del Reial decret llei 8/2014, del 4 de juliol, d’aprovació de mesures urgents per al creixement, la competitivitat i l’eficàcia (que es va convertir en Llei a mitjans octubre del mateix any), que als articles 50 i 51 regulava la matèria que ens ocupa. A més, aquesta regulació temporal es completava amb el règim general de la Llei 48/1960, del 21 de juliol, sobre navegació aèria.

Teòricament aquest marc normatiu naixia amb data de caducitat, ja que pel fet de senyalar-se que reglamentàriament es desenvoluparia una norma específica quedava marcada la seva temporalitat. No obstant això, les circumstàncies han fet que encara avui seguim tenint-lo.

I no ha estat per manca de voluntat, ja que el marc normatiu que havia de proporcionar seguretat al sector de manera definitiva iniciava a l’octubre del 2014 la fase d’informació pública. Per tant, tot semblava indicar que aviat es disposaria d’una regulació estable. Tot i així, el retard en desenvolupar-la (la norma afectava diversos ministeris, cosa que en va entorpir el procés) i la situació de bloqueig polític actual (en principi la norma estava enllestida per a iniciar-ne el tràmit parlamentari al final del 2015), han impedit l’aprovació de la norma. I veient la situació política actual sembla ser que caldrà esperar encara.

Sigui com sigui, què diu la normativa actual en matèria de drons? Hi ha cinc qüestions que tal tenir en compte:

infografía_drones_abril_2016

La realitat és que des de l’entrada en vigor de la normativa actual, AESA ha obert 35 expedients per fer volar drons il•legalment i ha imposat multes per valor de més de 250.000 €, les principals raons d’aquestes són sobrevolar zones poblades i la falta d’autorització.

De fet, la possibilitat de sobrevolar zones poblades és una de les novetats que la normativa pendent d’aprovació portarà al sector, juntament amb les possibilitats de vol dins d’espais aeris controlats, vol no tripulat i a distància (fins al punt de perdre de vista l’aeronau), en el cas de drons d’entre 2 i 5 kilograms. Això permetrà fer servir drons amb sensors de més capacitat i complexitat, cosa que oferirà més versatilitat i opcions d’ús d’aquests dispositius.

Per tant, mentre es resol la situació actual de bloqueig polític i arriba la nova normativa, cosa que no arribarà segurament fins al 2017, haurem de seguir recorrent a la regulació dels articles 50 i 51.

I què passa en altres llocs respecte d’aquesta matèria? Als EUA el Departament de comerç va llançar aquest mateix mes d’abril el seu “Multistakeholder Process” per a definir un marc en matèria de drons en àrees com la privacitat, la transparència i la responsabilitat. A més, l’Administració federal d’aviació va imposar des del final de l’any la necessitat de registrar els drons amb en nom dels propietaris respectius, i disposar d’un permís federal.

Europa, per part seva i a través de l’opinió del grup de treball de l’Art. 29, va fixar l’any passat les primeres pautes bàsiques sobre privacitat i protecció de dades quant a l’ús de drons.

Al llarg de les 21 pàgines de les pautes publicades, el grup de l’Art. 29 repassa les problemàtiques des del punt de vista dels usuaris informals dels drons, els fabricants, operadors qualificats i especialment els ciutadans que poden ser objecte de vigilància i de control massiu poc transparent, donades les particularitats d’aquests dispositius.

Segurament les seves recomanacions per als legisladors i reguladors del sector són pautes de la direcció que pot seguir la regulació europea en la matèria:

  • Promoure un marc normatiu que garanteixi la seguretat aèria, però també el respecte als drets fonamentals.
  • Regular un ús responsable dels drons tenint en compte que cal respectar les àrees privades com jardins o terrasses, però alhora poden estar subjectes a perímetres virtuals que es cataloguin com àrees en què el vol està prohibit.
  • Impulsar la creació de mapes que ajudin a detectar les zones d’exclusió i el traçat de rutes de vol.
  • Obligar els fabricants a comercialitzar drons amb el nivell d’informació suficient sobre el grau d’intrusisme que poden assolir i com afecte la privacitat dels ciutadans.
  • Tenir en compte la protecció de dades personals com una àrea significativa per als pilots de drons amb finalitat comercial. Fins al punt de requerir-se coneixement en la matèria en exàmens de certificació.
  • Treballar en el desenvolupament de tecnologies que facilitin el reconeixement dels drons mentre estan volant, per exemple, mitjançant matrícules que es puguin comprovar sense fils o registres de vol en línia que facilitin la transparència de les operacions dels drons.

En definitiva, els drons han arribat per a quedar-se, generaran beneficis grans per a empresaris i particulars, però comporten desafiaments jurídics significatius que a dia d’avui no han fet més que esbossar-se.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *