Per Isabel Núñez
Socia en ICN LEGAL
L’actual conflicte a Síria, així com les diferents guerres que es vénen succeint des de fa anys en diferents llocs del món (l’Iraq, Sudan del Sud, Ucraïna, etc.), han donat lloc a un significatiu creixement i acceleració de desplaçaments forçosos. Al mateix temps, molts conflictes de llarga durada continuen sense resoldre’s. Normalment en aquestes situacions, els menors solen ser les persones que es troben en una situació de major vulnerabilitat i desprotecció. Segons dades oficials de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), des de principis de 2015 fins a l’actualitat, una de cada tres persones que arriben a Europa és un menor.
Davant aquesta crisi humanitària, com la normativa internacional protegeix jurídicament als menors? La Convenció dels Drets del Nen, adoptada per l’Assemblea General de Nacions Unides en 1989, és molt clara en relació a la protecció especial que han de tenir els menors refugiats o que sol·licitin asil. Aquest tractat regula els drets fonamentals de la infància, com el dret a la consideració primordial del seu interès superior, a més del dret a la vida en família, el dret a la salut o a l’educació.
A més, existeixen diverses normes internacionals elaborades per protegir als menors i custodiar l’interès superior dels mateixos. En aquest sentit, el Conveni de l’Haya de 1996 conté nombroses mesures i, a Europa, és el Reglament Brussel·les II bis el que regula tots els aspectes relatius al menor. També hi ha mecanismes de cooperació entre els diferents Estats gràcies a la signatura de Convenis multilaterals per reforçar la protecció dels menors.
Com es protegeix a Espanya als menors i altres persones vulnerables?
Al nostre país, la normativa vigent en matèria de protecció de menors, regula les possibles situacions en les quals es troben els menors estrangers sol·licitants de protecció internacional. La normativa vigent estableix que es tindrà en compte la situació específica de cada menor i es donarà un tractament diferenciat (quan calgui) a les persones sol·licitants o beneficiàries de protecció internacional en situació de vulnerabilitat, tals com a menors, menors no acompanyats, persones amb discapacitat, persones d’edat avançada, dones embarassades, etc. Així mateix, assenyala que es donarà un tractament específic a aquelles que, per les seves característiques personals, puguin haver estat objecte de persecució per algun dels motius previstos en la Llei 12/2009, de 30 d’octubre, reguladora del dret d’asil i de la protecció subsidiària.
També la nostra legislació contempla que, per raons humanitàries, diferents de les assenyalades en l’estatut de protecció subsidiària, es podrà autoritzar la permanència de la persona sol·licitant de protecció internacional a Espanya en els termes previstos en la normativa vigent en matèria d’estrangeria i immigració.
Tal com regula el Títol V de l’esmentada Llei 12/2009, en el cas de menors no acompanyats sol·licitants de protecció internacional, aquests seran remesos als serveis competents en matèria de protecció de menors i es posarà en coneixement del Ministeri Fiscal. Aquesta situació comprèn al menor estranger de divuit anys que arriba al territori espanyol sense venir acompanyat d’un adult responsable d’ell (ja sigui legalment o conforme al costum), apreciant-se risc de desprotecció del menor. En els supòsits en el que la minoria d’edat no pugui ser establerta amb seguretat, ja que, en la majoria dels casos, els menors d’edat no acompanyats, poden arribar al nostre territori, sense documentació que acrediti la seva identitat, es posarà el fet immediatament en coneixement del Ministeri Fiscal, que incoarà expedient per a la determinació de l’edat. Si el presumpte menor sol·licitant de protecció internacional, es negués a sotmetre’s al reconeixement mèdic previst per a la determinació de la seva edat, això no impedirà que es pugui dictar resolució sobre la sol·licitud de protecció internacional.
Una vegada determinada l’edat, si es confirmés que es tracta d’una persona menor d’edat, el Ministeri Fiscal ho posarà a la disposició dels serveis competents de protecció de menors. A més, s’adoptaran mesures de forma immediata, per assegurar que el representant de la persona menor d’edat, nomenat d’acord amb la legislació vigent, actuï en nom del menor d’edat no acompanyat i li assisteixi pel que fa a l’examen de la sol·licitud de protecció internacional.
A aquest efecte, el Protocol Marc sobre determinades actuacions en relació amb els Menors Estrangers No Acompanyats – MENA (Resolució de 13 d’octubre de 2014 de la Sotssecretaria del Ministeri de la Presidència per la qual es publica l’Acord per a l’aprovació del Protocol) estableix que el menor no acompanyat sigui informat per l’Entitat pública de protecció de menors sota la tutela legal dels quals, custòdia, protecció provisional o guarda es trobi, del contingut bàsic del dret a la protecció internacional i del procediment previst per a la seva sol·licitud, de forma fefaent, deixant constància per escrit i en un idioma que, raonablement, pugui comprendre. Així mateix, preveu que el menor no acompanyat comparegui juntament amb la persona que designi l’Entitat Pública de protecció responsable d’ell, per assistir-li davant les dependències administratives que correspongui, per formalitzar i tramitar la sol·licitud de protecció internacional.
El Protocol contempla que les autoritats espanyoles no puguin contactar amb les representacions diplomàtiques del país d’origen d’un menor no acompanyat sol·licitant de protecció internacional.
Malgrat tot lo explicat anteriorment, les experiències viscudes han demostrat que les diferents normes vigents són insuficients per donar solució a la greu crisi humanitària que estem vivint al món. És compromís de tots fer front a les diferents situacions plantejades i buscar solucions per garantir la protecció de les persones més indefenses i vulnerables: els nens. A les nostres mans està.
