Per Jordi Falceto.
Soci de Blas de Lezo.
La publicació en el BOE aquest dissabte 25 de febrer del Reial decret-llei 4/2017 de 24 de febrer, pel qual es modifica el règim dels treballadors per a la prestació del servei portuari de manipulació de mercaderies donant compliment a la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea d’11 de desembre de 2014, recaiguda en l’assumpte C-576/13 (procediment d’infracció 2009/4052) suposa el principi de la fi del controvertit sistema espanyol d’estiba, considerat per molts com l’únic sector en el qual no existia autèntica llibertat de mercat. En aquestes línies comentarem succintament i amb caràcter d’urgència els canvis més destacables produïts, sense perjudici del seu desenvolupament integral en posteriors articles.
La referida Sentència del TJUE comminava a Espanya a canviar la seva normativa interna a efectes d’adaptar-se a l’article 49 Tractat de Funcionament de la Unió Europea (que consagra la llibertat d’establiment) i així ha vingut finalment a succeir. En cas contrari Espanya s’enfrontava a imminents i milionàries sancions per part de la Comissió Europea, per lo que al Govern espanyol, malgrat les reclamacions dels sindicats d’estibadors i a les vagues anunciades, no li quedaven moltes alternatives.
Al marge de consideracions d’ordre estrictament laboral i sense entrar a valorar aquí les conseqüències que en aquest àmbit tindrà per als treballadors la nova normativa, entenem que l’actual sistema, en el qual les empreses estibadores venien obligades a formar part de l’accionariat de les SAGEP (Societat Anònima de Gestió d’Estibadors Portuaris) i a contractar preferentment als treballadors de les mateixes, no semblava d’acord amb la llibertat de mercat que regeix a Europa i inevitablement així ha vingut finalment a reflectir-se en la nostra legislació positiva.
L’exposició de motius del Reial decret-llei resulta en aquest cas particularment aclaridora de les raons que han portat al Govern a la seva aprovació i la forma legislativa adoptada per a això i que es resumeixen, i així es dóna a entendre en l’expositiu VII, en què a Espanya no li quedaven moltes alternatives que adaptar-se lo més aviat possible a lo exigit per Sentència d’11 de desembre de 2014, a risc de ser multada amb severitat.
El Reial decret estableix com diem la llibertat de contractació en el sector i la supressió de les SAGEP, si be establint un prudent període transitori d’adaptació de 3 anys.
La disposició consta de només quatre articles, però és en el seu article segon on de manera mitjanament clara es reflecteix el transcendental canvi: la contractació d’estibadors “serà lliure” (és a dir, es reconeix expressament que fins avui no ho era) i ja no serà necessari que les empreses estibadores formin part de cap societat dedicada a posar a disposició aquests treballadors.
Els articles 3 i 4 vénen a complementar lo anterior i regulen respectivament, els mínims de capacitació professional que s’haurà d’exigir als treballadors i per una altra, la possibilitat de creació dels anomenats Centres portuaris d’ocupació, que venien a ser empreses de treball temporal ad hoc amb possibilitat d’establiment en tot el territori nacional.
Quant a la capacitació professional mínima, es tracta de dotar de garanties suficients de protecció de la seguretat dels treballadors en un sector, com sabem, d’alta sinistralitat laboral. A aquest efecte, seran exigibles les titulacions professionals necessàries per a la prestació del servei portuari de manipulació de mercaderies, però quedaran exempts d’aquest requisit els treballadors que acreditin 100 jornades de treball a qualsevol país de la Unió europea.
D’altra banda, com diem, es permetrà la creació de Centres portuaris d’ocupació, sense perjudici que coexisteixin en lliure competència amb les empreses de treball temporal creades o que es puguin crear.
Dues disposicions addicionals vénen després a eliminar la quota empresarial a la Seguretat Social per a contractes inferiors a 7 dies i a exigir la lògica adaptació dels convenis col·lectius tant respecte a lo que es disposa en l’article 49 del Tractat de Funcionament com al Reial decret-llei.
Finalment, i com hem avançat, mitjançant les corresponents disposicions transitòries, es regula el futur immediat de les SAGEP fins a la seva desaparició total. Així, d’una banda, després d’un període de 3 anys en què les SAGEP podran seguir funcionant com a tals, s’estableix que les mateixes hauran de dissoldre’s o bé seguir funcionant com a simples ETT. Destaca l’apartat 4 de la disposició transitòria primera que estableix que seran les Autoritats portuàries les qui assumeixin el 100% dels treballadors de les SAGEP que poguessin ser objecte d’acomiadaments col·lectius o objectius ocasionats per la nova regulació. Aquest apartat, no obstant això, no entrarà en vigor fins a l’expressa declaració per la Comissió Europea de la seva compatibilitat amb el règim d’ajudes d’Estat (Disposició final cinquena).
Així mateix, durant aquest període de 3 anys, serà obligatori per a les empreses seguir contractant treballadors de les SAGEP a raó del 75% durant el primer any i del 50% i 25% durant els anys segon i tercer.
En conseqüència i per concloure, s’han eliminat fins a 26 articles del nostre ordenament, bàsicament la Llei de Ports de l’Estat i de la Marina Mercant i l’Estatut dels Treballadors a aquest efecte de la seva adaptació a lo que es disposa en aquest Reial decret-llei.
En resum, entenem que després de la preceptiva convalidació de la norma al Congrés dels diputats i sense perjudici de les conseqüències que pugui arribar a tenir la pressió dels treballadors de l’estiba, principalment mitjançant les vagues anunciades, podríem donar per liquidat el particular sistema d’estiba espanyol vigent fins avui i per definitivament obert a la lliure concurrència, quelcom tan anhelat per l’empresariat com lamentat pels sindicats.
