No tot són actes administratius

Anna-Clara Martínez FernándezPer Anna-Clara Martínez Fernández.

Advocada especialitzada en dret administratiu.

A dia d’avui, és freqüent que l’actualitat política ens eclipsi amb notícies sobre desviacions de poder, prevaricacions o corrupteles a les Administracions Públiques. És per això, que convé tenir clars quins són els termes que hem d’emprar per referir-nos a les tipologies d’actes que s’emeten a l’Administració Pública, doncs convé no caure en la temptació de qualificar-los a tots com a actes administratius.

Quan parlem d’acte administratiu ens referim al mecanisme mitjançant el qual l’Administració Pública satisfà els interessos col·lectius o públics. És a dir, es tracta d’un acte realitzat gràcies a la cobertura legal de la qual gaudeix l’Administració Pública, de manera que és la pròpia legalitat la que atribueix el poder a aquesta Administració Pública per efectuar aquest tipus d’actes. És obligatori que aquests actes siguin dictats per l’òrgan competent, s’ajustin a l’ordenament jurídic i estiguin motivats, tal com disposen els articles 34 i 35 LPACAP.

No obstant això, els actes administratius, si no es realitzen d’acord amb l’establert en l’ordenament jurídic, poden donar lloc a les denominades “actuacions incorrectes” com és la desviació de poder.

Amb el terme desviació de poder al·ludim a un vici de l’acte administratiu que es produeix quan les potestats o els poders que té atribuïts l’Administració Pública s’empren amb finalitats diferents als previstos en l’ordenament jurídic. En aquests casos, s’activa l’establert en l’article 106 CE i, a més, aquest tipus d’actes són anul·lables, tal com estableix l’article 48.1 LPACAP i, si es tracta d’una disposició administrativa, serà nul·la de ple dret (article 47.2 LPACAP).

En cas que la desviació de poder revesteixi d’especial gravetat, estaríem enfront d’un delicte de prevaricació del titular de l’òrgan administratiu que ha incorregut en aquesta, en relació a lo establert en l’article 404 CP.

Per il·lustrar millor aquesta desviació de poder, un exemple d’això seria quan un funcionari que té potestat disciplinària l’utilitza per sancionar a algú per venjança, o bé, quan un funcionari empra les seves potestats d’expropiació, adjudicació… en benefici d’algú en concret i no de l’interès general o social, això és, actua de manera contrària a la llei.

D’altra banda, també convé diferenciar entre acte administratiu i acte polític o de govern. Aquests últims, estan sotmesos al control de les Corts Espanyoles i són actes de naturalesa política emesos pel Govern, depenent de la seva estratègia política. La qüestió que tradicionalment s’ha plantejat és si aquests actes han de tenir la consideració d’actes polítics o d’actes administratius. La recent jurisprudència (STS de 27 d’octubre de 2008, rec. 336/2007 o la STS de 18 de març de 2008, rec. 4059/2005, entre d’altres) i la pròpia LJCA, en el seu article 2, admeten que aquests actes han de considerar-se com a polítics i, per tant, la jurisdicció contenciós-administrativa no pot exercir cap tipus de control sobre els mateixos, exceptuant dos supòsits: 1) aquells que afectin a la protecció de drets fonamentals; i, 2) els relatius a la determinació d’indemnitzacions amb caràcter procedent.

Són exemples d’actes polítics el nomenament d’un Ministre o la modificació dels tipus d’interès per part del Banc d’Espanya.

Així doncs, veiem com no tots els actes que emanen de les Administracions Públiques han de ser considerats actes administratius doncs, segons apunta Eduardo García de Enterría, només serà considerat com a tal “l’acte jurídic de voluntat, de judici, de coneixement o desig dictat per l’Administració Pública en l’exercici d’una potestat administrativa diferent de la potestat reglamentària”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *