Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

L’economia col·laborativa i la seva possible competència deslleial

Esther Rodríguez Díaz-CanoPer Esther Rodríguez Díaz-Cano

Advocada d’Ad&Law

L’ús de les tecnologies ha permès i ha impulsat la manera tradicional de compartir, intercanviar o comprar. Actualment ens trobem amb nombroses companyies que decideixen posar en contacte als seus usuaris perquè comparteixin “béns o serveis”, és el que coneixem com l’economia col·laborativa.

Així expliquem a Espanya amb grans exemples, com són les empreses Blablacar, Airbnb, Uber, Cabify… models de negoci en expansió i imparable creixement. Els usuaris recorren a aquestes perquè obtenen un preu més avantatjós i serveis més adaptats a les seves necessitats i horaris.

Però com de costum, la legislació va sempre darrere de la realitat i hi ha un àmbit bastant indefinit entre el que es rep i es presta a través d’una plataforma informàtica, és a dir, no existeix una regulació específica referent a això. De moment, com qualsevol plataforma ‘online’, únicament ha d’estar subjecta a la Llei 34/2002 de serveis de la societat de la informació i el comerç electrònic.

Aquesta falta de legislació pot prestar-se a dubtes sobre quina regulació ha d’aplicar-se en cada àmbit, com ha d’aplicar-se i si aquest buit legal pot derivar en competència deslleial per part d’aquestes empreses.

En relació a la competència deslleial, ja s’ha pronunciat el Jutjat del Mercantil nº 2 de Madrid, en sentència nº 30/2017 de 2 de febrer i ha desestimat la demanda interposada per Confederació Espanyola de Transport en autobús-Confebús contra Comuto Iberia SL i Comuto SA (Blablacar).

La patronal d’autobusos Confebús acusava a Blablacar, entre d’altres coses, de competència deslleial i de no complir amb la llei.

No obstant això, a criteri del tribunal ha quedat provat que la plataforma Blablacar realitza una activitat aliena a la regulada per la Llei d’Ordenació de Transport Terrestre (LOTT), doncs posar en contacte a particulars amb més o menys requisits, amb un control de pagaments, amb una crítica de les persones que intervenen sobre retards o sobre la qualitat d’altres serveis, no és una activitat subjecta a aquesta ordenació.

En la sentència, el magistrat afirma que “sense dubte Blablacar ha generat una plataforma, no per organitzar el transport, sinó per posar en contacte a particulars que volen realitzar un viatge junts i compartir determinades despeses” i que per “donar qualitat al servei de contacte ha posat uns marges i uns límits i un format d’actuació, que de cap manera és obligatori per qui ho utilitza o pels qui presten una plaça en el seu cotxe per realitzar el trajecte”.

D’aquesta manera, assenyala la sentència, els conductors “no estan contractats per Blablacar, ni pertanyen a una empresa o a una indústria dedicada a aquesta finalitat. Són particulars que pel seu compte i risc s’ofereixen a la plataforma buscant a persones que tinguin interès a realitzar aquest mateix viatge i pagar, no en el sentit de pagar un cànon o un servei, sinó de pagar el cost d’un viatge”.

La sentencia absol a Blablacar, amb més de tres milions d’usuaris a Espanya, de totes les acusacions presentades per Confebus. Així, Blablacar podrà seguir operant a Espanya tal com feia fins ara, en un precedent judicial importantíssim a favor de l’economia col·laborativa.

Igualment posem en relleu el judici al que es va enfrontar la companyia Uber el passat 29 de Novembre de 2016 a la seu del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

La controvèrsia va sorgir al nostre país, com a conseqüència de la denúncia que va interposar “l’Associació Professional Elite Taxi” contra Uber, a la qual van acusar d’estar prestant un servei de taxis il·legal a la Ciutat Comtal.

Per contra, Uber ha defensat que no es tracta d’una empresa de transport sinó una empresa dedicada a “posar en contacte a dos iguals a través de la tecnologia” fent d’intermediari.

Davant la complexitat del litigi, el titular del Jutjat del Mercantil nº 3 de Barcelona, va elevar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea la problemàtica.

En el cas judicial (C-434/15), no només es dirimeix l’enfrontament del gremi del taxi contra Uber, sinó també els interessos i posicions respecte a la digitalització dels estats de la Unió Europea. Així diversos països com, Finlàndia, Països Baixos, Grècia o Polònia han remès al tribunal opinions favorables a les premisses de la controvertida aplicació. En l’altre costat estan països com Espanya, França o Irlanda, que són partidaris de considerar i regular Uber com un servei de transport més, per la qual cosa les opinions semblen ser molt dispars.

Des d’un altre vessant, es parla que aquestes plataformes s’estan aprofitant de l’absència de regulació per aconseguir grans beneficis.

És a dir, les empreses tradicionals reclamen que en sectors regulats com són el transport urbà o l’allotjament turístic, aquestes plataformes estan participant sense complir amb les obligacions dels actuals operadors, quelcom que al seu judici suposa una clara competència deslleial per a aquestes empreses. A més manifesten que no respecten els drets laborals de les persones que presten els seus serveis a través d’aquestes plataformes, sortegen la normativa fiscal i/o la de protecció dels consumidors.

Ara com ara, La Comissió Europea ha publicat “Una agenda Europea per a l’economia col·laborativa”. Són recomanacions als Estats membres dirigides a orientar i a ajudar a aplicar la normativa comunitària als serveis que s’encaixen dins de l’economia col·laborativa.

No obstant això, seguim en un escenari caracteritzat per la inseguretat jurídica ja que les recomanacions o orientacions han estat percebudes com a ambigües per alguns experts, encara necessitant un desenvolupament d’aspectes com l’impacte social de l’economia col·laborativa o el risc de consolidació de monopolis digitals.

En definitiva, la qual cosa sembla estrictament necessari és legislar aquests nous models de negoci, que sens dubte si es desenvolupen de manera responsable, aportaran una important contribució a la nostra economia. Per a això s’hauran de fixar les línies perquè aquesta revolució tecnològica tingui cabuda en el nostre ordenament juntament amb els operadors tradicionals, sense obstaculitzar la innovació, la creació d’ocupació i el creixement.

El nombre d’usuaris d’aquestes plataformes segueix augmentant i aquests models de negoci no paren de créixer, per tant és previsible que es consolidi jurídicament, quelcom que fins a aquest moment no està regulat expressament. Haurem d’estar mentrestant molt pendents de les resolucions judicials, doncs seran les que ens donin les claus, fins que arribi legislació específica, sobre l’economia col·laborativa i la seva possible competència deslleial.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *