Per José Manuel Serrano Alberca
President de Serrano Alberca & Conde
El Projecte de Llei, que encara no ha estat aprovat i que està en tràmit en seu de la Comissió d’Hisenda i Funció Pública, era una necessitat imposada per la transposició de directives de la Comunitat Econòmica Europea.
Al febrer de 2014, la Unió Europea va aprovar un nou paquet de tres directives de contractació; dos d’elles revisen les actualment en vigor (Directiva general sobre contractació pública i Directiva de la contractació en els sectors d’aigua, energia, transport i els serveis postals) i una tercera Directiva que es refereix als contractes de concessió.
Amb aquesta Llei de Contractes del Sector Públic es pretén reduir les càrregues administratives i agilitzar els procediments de contractació pública reduint, en general, els terminis de tramitació a través de les anomenades declaracions responsables en les quals l’empresari no necessita justificar documentalment si compleix els requisits per accedir a la licitació. Igualment, es pretén també un major accés de les PIMES a la contractació pública en preveure’s mesures sobre la divisió dels contractes en lots.
El text de la llei és massa extens, doncs té 340 articles i 40 disposicions addicionals, quan algunes d’elles haurien de formar part del text articulat. S’ha pres com a partida el Text Refós de la Llei de Contractes d’Assegurances de 2011 i, per això, ha donat lloc al caràcter de nou projecte, molt reglamentari i bastant desmanegat.
L’articulat d’aquesta llei està estructurat en un Títol Preliminar de Disposicions Generals, en el qual es recullen com a objecte de la llei la regulació de la contractació del sector públic, a fi de garantir que la mateixa s’ajusti als principis de llibertat d’accés, als licitadors públics i transferència dels procediments i no discriminació i igualtat de tracte entre els licitadors.
En aquest Títol Preliminar es preveu també una mesura important i és que l’àmbit d’aplicació es refereix a tots els contractes onerosos, qualsevol que sigui la seva naturalesa jurídica i per les entitats enumerades en l’art. 3, de tal manera que segons aquest article, pràcticament tots els ens públics estan subjectes a la llei, inclosos els partits polítics.
En aquest Títol Preliminar també es conté la definició dels contractes del sector públic.
El Llibre Primer es refereix a la configuració general de la contractació del sector públic i els elements estructurals del contracte. En aquest es recullen principis essencials, com la llibertat de pactes i el contingut mínim del contracte amb els requisits que estableix l’art. 35, perfecció i forma, règim d’invalidesa i el manteniment del recurs especial en matèria de contractació i el seu àmbit, en el qual es comprenen molts actes de tràmit. L’organisme competent per resoldre’ls és el Tribunal Econòmic-Administratiu Central de Recursos Contractuals, a part de les especialitats de les Comunitats Autònomes i entitats locals.
Aquest Llibre Primer també regula l’òrgan de contractació, així com la capacitat i solvència de l’empresari, altres aspectes de la vida del propi contracte i les garanties exigibles per a la contractació del sector públic, amb major flexibilitat i transparència que en la llei vigent.
En el Llibre Segon es regula la preparació dels contractes administratius, la selecció del contractista, així com l’adjudicació d’aquests contractes i els efectes, compliment i extinció dels mateixos i es respecta i exigeix mantenir els principis d’igualtat, transparència i lliure competència. Es regula la subhasta electrònica i el procediment obert i restringit.
Es regula, d’una manera molt concreta, el contracte d’obra (arts. 219 i següents) i de concessió d’obres (arts. 245 i següents), contracte de concessió de serveis (arts. 282 i següents), el contracte de subministrament (art. 296), els contractes de serveis (arts. 306 i següents).
El Llibre Tercer es refereix als contractes d’altres ens del sector públic.
I, finalment, el Llibre IV regula l’organització administrativa per a la gestió de la contractació, òrgans d’assistència, òrgans de contractació, òrgans constructius.
Cal advertir que, a més, els contractes relatius a defensa i seguretat es seguiran regint per la seva corresponent llei específica, Llei 24/2011, d’1 d’agost, en els supòsits que aquesta determina.
Com es pot advertir de la lectura del projecte de llei, és un text desmanegat, si bé, aquest potser hagi estat necessari per dos motius, primer per la tradició de la llei vigent, massa reglamentista, i per necessitat de traslladar les directives comunitàries.
A part de les notes que hem assenyalat en aquest comentari, és important exposar que des del punt de vista del control jurisdiccional, totes les fases de preparació i adjudicació al marge de l’import i naturalesa, es resoldran en l’ordre contenciós-administratiu. És nou també en la llei la introducció del nou procediment de l’associació per a la innovació que permet als poders adjudicadores establir col·laboració, amb vista al desenvolupament ulterior i adquisició de nou producte, serveis o obres innovadores.
La divisió en lots dels contractes afavoreix a les PIMES invertint-se la regla general anterior que exigia la justificació de la divisió en lots.
Es regulen també els terminis de pagament que ha de complir l’Administració amb el contractista principal i s’estableixen regles més estrictes per a la modificació dels contractes. Es manté la tècnica del rescat i es generalitza la mesura d’utilització dels mitjans electrònics, fins i tot per a les ofertes.
En aquesta llei s’introdueixen prevencions contra la corrupció, si bé, les normes contingudes sobre aquesta prevenció resulten afeblides en establir diversitat de règims jurídics.
Com hem dit també al principi, aquesta llei que ja ha estat sotmesa a debat al Congrés dels Diputats, es troba en l’actualitat en fase d’emissió d’informe, encara que es tracta d’una llei de competència legislativa plena i urgent.
La veritat és que Brussel·les ens ha obligat a traslladar les seves directives de manera urgent, fins i tot ja ens hem passat de termini i encara que el projecte en tràmit no sigui el més perfecte en molts aspectes, té uns altres molt encertats.
