Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

Com pot l’AEAT detectar l’existència d’Operacions Vinculades?

Carlota MaciàPer Carlota Macià

Departament de Fiscalitat Internacional de Crowe Horwath

Portem temps observant (i vivint) com Hisenda considera la inspecció de les operacions vinculades una prioritat d’actuació i, com esperàvem, ho segueix sent durant el present exercici.

No obstant això, actualment han canviat les regles del joc de la Fiscalitat Internacional arran de la directa aplicació en territori espanyol del conjunt de mesures Base Erosion and Profit Shifting Project (en endavant, BEPS) de l’OCDE i, a més, ens trobem amb un cos de funcionaris cada vegada més familiaritzat amb la matèria i amb criteris ‘propis’ per justificar l’aplicació de mètodes de valoració, no compartits per molts dels professionals especialitzats en aquest àmbit.

En aquest sentit, volem advertir als contribuents de les vies que poden posar de manifest a la nostra Administració la necessitat de configurar una operació vinculada i, com a conseqüència, de ser retribuït per un preu que sigui concorde al principi de plena competència.

Començant per aquell que, segurament, té un efecte més directe, s’ha de destacar que l’existència dels “7p’s” implica necessàriament la configuració d’una prestació de serveis o management fees. Aquí ens estaríem referint al conjunt de treballadors que a la seva declaració de la Renda hagin aplicat l’exempció prevista en l’article 7 lletra p) de la Llei de l’IRPF, relativa als rendiments percebuts per treballs efectivament realitzats a l’estranger.

En aquest sentit, el mateix articulat condiciona la seva aplicació (quan siguin entitats vinculades) al fet que els serveis prestats produeixin o puguin produir un avantatge o utilitat al seu destinatari. Així doncs, posa de manifest que d’una entitat a una altra s’està prestant un servei, havent de repercutir-se el cost de la seva prestació així com una retribució concorde al que pagaria un tercer independent.

Enfront d’això, Hisenda podria sol·licitar a l’empresa justificació de que els treballadors que s’hagin aplicat l’exempció estiguin enquadrats en algunes de les prestacions que s’hagin facturat a les seves entitats vinculades, posant això en risc la base imposable de les empreses en l’Impost de Societats i dels treballadors en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, a més de les eventuals sancions que puguin imposar-se.

Un altre factor fàcil de detectar per la nostra Administració seria la utilització d’una marca. En aquest sentit, la utilització de la mateixa per més d’una entitat nacional o estrangera implica, necessàriament, la configuració d’una operació vinculada de cessió d’ús de marca.

Aquest factor també pot comportar importants conseqüències fiscals a la base imposable de l’Impost de Societats de la societat cedent, doncs recordem que la retribució normalment és fixada sobre la base d’un percentatge sobre les vendes realitzades, podent això arribar a aconseguir importants xifres com a contraprestació.

En un mateix sentit, això també ocorreria amb el know-how de les societats fabricants, deixant en evidència la necessitat de configurar una cessió del mateix en el cas d’existir dues entitats vinculades dedicades a la producció o fabricació de productes anàlegs.

Això encara s’accentuaria més en aquells casos en els quals una societat espanyola procedeixi a realitzar l’obertura d’una filial, doncs es posa de manifest la necessitat de que aquesta disposi del coneixement tècnic suficient per fabricar, així com d’una marca amb la qual comercialitzar.

Al seu torn, quan es procedeix a l’obertura d’una filial encara pot entrar en joc una operació vinculada més; la coneguda com “factory start-up” establerta en el projecte BEPS. Aquesta s’estaria referint a la transmissió de coneixements tècnics o uns altres intangibles que deriven del trasllat d’empleats que permetin la posada en marxa d’una societat. És a dir, quan s’estigui permetent la reproducció d’un model empresarial.

Aquest factor també podria generar la necessitat de realitzar importants ajustaments a la base imposable de la societat amb el coneixement o l’experiència acumulada, doncs també es sol retribuir sobre la base d’un cànon sobre la facturació aconseguida per part de la societat receptora del coneixement, podent això aconseguir (en alguns casos) importants xifres econòmiques com a contraprestació.

En conclusió, s’ha d’emplaçar als contribuents al fet que revisin si les seves polítiques de preus de transferència reflecteixen la realitat econòmica duta a terme en el si del grup de societats assegurant, al seu torn, que allò que pugui resultar més evident estigui correctament planificat i en atenció a l’arm’s length principle.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *