Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

El dret de vaga arrel del pronunciament del TS en el cas Panrico

Jonathan Gallego MontalbánPer Jonathan Gallego Montalbán

Director Professional del Gabinet Jurídic de CCOO de Catalunya

L’última sentència del Tribunal Suprem de 3 de maig de 2017 confirma la legalitat de la vaga dels treballadors i treballadores de la companyia Panrico, S.A.U (en endavant, “Panrico”). No podem oblidar que la vaga de Panrico va ser la més llarga de la història a Catalunya amb 8 mesos de durada i uns dels exponents més clars de les conseqüències de la crisi econòmica. Si bé la vaga no va evitar la retirada de l’expedient de regulació d’ocupació, si va demostrar que continua essent una mesura útil d’acció sindical i de pressió per part dels treballadors.

L’última sentència del Tribunal Suprem porta causa d’una demanda presentada per l’empresa contra el comitè de vaga i la secció sindical de CCOO. L’empresa, per tal d’evitar la mobilització, va intentar criminalitzar l’acció sindical, argumentant que els vaguistes havien fet ús de la força, que no havien realitzat el preavís corresponent i, en definitiva, que van fer un ús il·legal i abusiu del dret de vaga. Així mateix, l’empresa va sol·licitar, en concepte de danys i perjudicis una quantitat superior als 4 milions d’euros.

En primera instància va conèixer de l’assumpte el Jutjat Social 3 de Sabadell, que va dictar sentència desestimant íntegrament la demanda empresarial i afirmant que la vaga havia estat lícita. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va ratificar la sentència i el Tribunal Suprem va inadmetre el recurs de cassació per falta de contradicció. Per tant, sent la sentència ferma es ratifica que la vaga va ser legal i es van acomplir tots els requisits formals respecte al preavís, sense que tampoc quedés acreditat que els vaguistes fossin violents en les seves accions. De manera paral·lela, la Secció Sindical de CCOO va denunciar que va ser l’empresa la que va vulnerar el dret de vaga per substitució dels vaguistes i per desviació de la producció a altres centres de treball. Així mateix, es va interposar demanda per part del Gabinet Jurídic de CCOO per vulneració del dret fonamental a la vaga així com la quantificació de danys i perjudicis i que encara està pendent de celebració de judici.

La sentència del Tribunal Suprem no ha tancat el conflicte judicial de manera definitiva mentre no s’aclareixi pels jutjats si realment l’empresa va vulnerar el dret fonamental a la vaga. No obstant això, és evident que el dret a la vaga continua generant conflicte en l’àmbit de les relacions laborals i també, cal dir-ho, en l’àmbit polític.

Des del punt estrictament jurídic és sabut que la manca de regulació del dret a la vaga sempre ha provocat conflictes i sempre s’han resolt a base de pronunciaments judicials. No obstant això, durant la crisi econòmica i amb la irrupció de les noves tecnologies, les resolucions del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional, -en concret la sentència de data 2 de febrer de 2017-, han debilitat encara més el dret fonamental i d’acció més important per als treballadors i s’ha introduït un nou concepte que donarà que parlar: “l’esquirolatge tecnològic”. En conseqüència, podem afirmar amb rotunditat que les noves tecnologies i la robotització dels factors de producció no només afecten a una nova organització del treball, també afecten l’ús i desenvolupament del dret a la vaga. Cal, en un moment històric tant crític pels treballadors com aquest, protegir els drets fonamentals sense que les tecnologies puguin servir d’excusa per a restringir-los o, directament, eliminar-los.

Així mateix, des del punt de vista polític no podem oblidar que les polítiques dutes a terme durant la crisi han buscat la criminalització del dret a la vaga. És més que evident que l’article 315.3 del Codi Penal ha perseguit l’objectiu de la debilitació, encara més, d’aquest dret, en recollir penes de fins a tres anys de presó per coaccions durant la vaga. No és un tema intranscendent, donat i que des de l’aprovació de la norma més de 200 sindicalistes han estat sancionats i processats per participar en vagues contra les polítiques del Govern.

Per tot això, la sentència del Tribunal Suprem de data 3 de maig de 2017 que declara la legalitat de la vaga a Panrico és una bona notícia per tots els treballadors i treballadores que pacíficament exerceixen un dret constitucional bàsic com és el dret a la vaga. La declaració d’il·legalitat hagués suposat la derogació del dret i la desprotecció total dels treballadors. Actualment, en un procés de transformació productiva i noves formes d’organització del treball és necessari el reforçament de tots els drets fonamentals i, en concret, el dret a la vaga que ha de continuar essent una eina útil per a la defensa dels drets laborals i socials dels treballadors. En efecte, la declaració de legalitat és una bona notícia que hauria de guanyar fermesa amb els següents pronunciaments judicials que confirmin el que ja va constatar la Inspecció de Treball, que Panrico va vulnerar el dret a la vaga amb la substitució de treballadors i el desviament de la producció a altres centres d’Espanya. Hauria de ser així, no només per l’interès de la classe treballadora i el Sindicat demandant, ans pel bé comú del dret fonamental recollit a l’article 28.2 de la Constitució Espanyola.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *