Per Paula González
Advocada. Sòcia Fundadora de Mètode De Llei
www.sumejorabogado.es
Són moltes les persones que quan s’han divorciat desitgen tornar-se a casar per l’Església, és per això que en aquest article desglossaré les preguntes més importants sobre la nul·litat matrimonial a efectes jurídics.
Quines diferències existeixen entre la nul·litat i divorci?
La principal diferència fonamental entre la nul·litat matrimonial civil i el divorci és que es declari un matrimoni com a nul, és a dir que mai ha existit, per sofrir un vici essencial al moment de la seva celebració.
Per contra, amb el divorci es produeix la ruptura del vincle matrimonial, però a cap moment es dubte que el matrimoni hagi estat vàlid.
Nul·litat Civil: Quines causes haig d’al·legar perquè el meu matrimoni sigui declarat nul?
La nul·litat matrimonial es regula en el Codi Civil Español en els seus articles 73 a 80, dels quals podem concloure que el matrimoni pot ser declarat nul en els següents casos:
1- El matrimoni sense consentiment per part de qualsevol dels cònjuges.
2- El matrimoni entre persones menors (que no compleixin els requisits).
3-El matrimoni entre persones ja casades.
4-El matrimoni entre els parents en línia recta per consanguinitat o adopció (entre pares i avis amb els seus fills, siguin adoptats o per naturalesa) o parents col·laterals per consanguineidad fins al tercer grau (germans, cosins, oncles, etc…).
5-El matrimoni pels contraents o parelles de fet que han estat condemnats com a autors o còmplices de la mort del cònjuge o parella de fet anterior de qualsevol d’ells.
6-El matrimoni sense la intervenció del jutge, alcalde o funcionari davant de qui s’hagi de celebrar, o sense la presència dels dos testimonis necessaris.
7-El matrimoni celebrat per error sobre la identitat de la persona de l’altre contraent (quan un es casa amb una persona diferent).
8-Quan existeix error sobre aquelles qualitats personals que per la seva importància han determinat la voluntat del que al·lega el vici de nul·litat per contreure matrimoni.
9-El matrimoni que s’ha contret per coacció o por greu (amenaces, per exemple).
Nul·litat eclesiàstica: Quines són les causes de la nul·litat eclesiàstica?
Són moltes les persones que es casen per l’Església i que per qüestions personals o perquè desitgen contreure matrimoni amb una altra persona també mitjançant una cerimònia religiosa, desitgen obtenir la seva nul·litat matrimonial eclesiàstica.
A diferència del procés de divorci i separació civil, per obtenir la nul·litat eclesiàstica serà necessari al·legar una causa, que podem classificar en tres grups (els quals es troben regulats en els Cànons 1083 i següents del Codi de Dret Canònic):
- Impediments
1-Ningú podrà contreure matrimoni abans dels 18 anys d’edat. Podrà demanar-se permís per contreure matrimoni als 14 anys per part de les dones i als 16 anys pels homes.
2-No pot contreure matrimoni qui no pugui mantenir relacions sexuals, sempre que aquesta impotència sigui anterior i perpètua. No es pot demanar permís en aquest cas. Així mateix, no s’ha de confondre amb l’esterilitat (no és un impediment per contreure matrimoni)
3-No es pot casar qui ja estigui casat, fins i tot encara que aquest matrimoni no hagi estat consumat. No es pot sol·licitar-se un permís tampoc en aquest cas.
4-Tampoc podran contreure matrimoni una persona batejada i una altra que no ho estigui. Es pot demanar permís, sempre que es compleixin una sèrie de requisits.
5-Si el matrimoni fos entre una persona batejada per l’Església Catòlica i una altra que pertanyi a una altra confessió cristiana però no catòlica, es podrà demanar permís.
6-No es podrà casar l’home que hagi rebut les ordres sagrades. Cap permís si es compleixen determinats requisits.
7- No es pot casar qui hagi rebut el vot de castedat en un institut religiós. Es pot rebre el permís de la Seu Apostòlica, com en el supòsit anterior.
8- No es pot casar la dona raptada amb qui l’hagi raptat o retingut per contreure matrimoni, tret que la dona decideixi fer-ho, una vegada que es trobi en un lloc segur i lliure, i sense ser influïda pel raptor. No es pot sol·licitar permís per a aquest impediment.
9- No es podrà casar qui hagi matat al cònjuge de la persona amb qui pretén contreure matrimoni o al seu propi per poder casar-se. Tampoc podran fer-ho els qui hagin cooperat per matar al cònjuge de qualsevol d’ells.
10-No es poden casar entre sí els ascendents o descendents (pares amb fills), així com els parents de sang fins al quart grau col·lateral inclòs (germans, oncles i cosins). No es pot demanar permís, excepte en el cas dels oncles i nebots i dels cosins.
11-No es podran casar els afins, és a dir, l’home amb els parents consanguinis en línia recta de la seva dona o al contrari. Així mateix, podrà demanar-se permís.
12-Quan ha existit una relació pública i notòria entre un home i una dona, no pot contreure’s el matrimoni en primer grau de línia recta entre l’home i els consanguinis de la dona i al contrari.
13-No es poden casar els parents per adopció, en línia recta o en segon grau col·lateral.
Causes que afecten al consentiment
1-No es podrà casar la persona incapaç de prestar un consentiment vàlid per algun dels següents motius: Per falta d’ús de raó, per patir greus problemes de discreció de judici, és a dir, per prendre decisions, o per la impossibilitat per assumir les obligacions que deriven del matrimoni.
2-Quan hi ha hagut un error sobre la persona amb la qual s’ha contret matrimoni. L’error també pot recaure sobre una qualitat essencial de la persona. També té lloc quan la parella provoca intencionadament aquest error perquè es casi amb ella.
3- Quan hi ha intimidació.
4- Quan hi hagi consentiment simulat.
5- Tampoc serà vàlid el matrimoni quan tingui lloc com a condició d’un fet futur i incert.
- Defectes de forma
S’ha de seguir el procediment fixat per celebrar el matrimoni: S’ha de prestar el consentiment davant un Ministre present. Així mateix, han d’haver-hi dos testimonis. A tot això, podrà sol·licitar-se en aquest cas un permís.
És necessari un advocat per reclamar la nul·litat eclesiàstica?
Sí. Però com a requisits característics s’exigeix que sigui doctor en dret canònic i ha de comptar amb una autorització en nom del Bisbe.
La part demandada també haurà d’estar assistida per un advocat si desitja contestar a la demanda.
Té validesa la nul·litat eclesiàstica a efectes civils?
Sí, la sentència eclesiàstica podrà ser homologada pels òrgans judicials corresponents, no obstant això, no afectarà als drets dels fills.
Quant costa anar als tribunals per aconseguir la nul·litat eclesiàstica?
Abans de la reforma de 8 de desembre de 2015 el preu era entre 900 i 2000 euros. Aquesta reforma l’ha introduït el Papa Francesc, ja que en la data esmentada va entrar en vigor el “Motu proprio” amb l’objecte de simplificar els tràmits per aconseguir la nul·litat. No obstant això, després de la reforma en el dret canònic, el preu pot ser menor, ja que com he comentat anteriorment s’ha agilitat el procés.
Quant dura?
Abans de la reforma la durada era entorn dels dos (2) anys, ja que la sentència havia de ser revisada per dos (2) tribunals diferents. En l’actualitat dura aproximadament entre un (1) any i un (1) any i mig, ja que és suficient que la sentència sigui dictada per només un tribunal, encara que sí que és admissible el recurs d’apel·lació si l’altra part no està d’acord amb la sentència.
Qui són els òrgans competents?
Els tribunals eclesiàstics (no els òrgans judicials civils) que abans estaven formats per tres (3) persones i ara és suficient amb una sola per agilitar els tràmits. En l’actualitat es concedeix un poder major als bisbes.
L’Església sol concedir la nul·litat matrimonial o és molt improbable?
L’Església és fidel a la seva creença que el matrimoni és per la tota la vida, per la qual cosa s’haurà de demostrar una causa de nul·litat ja que si no es presumirà que és vàlid.
Les possibilitats per obtenir la nul·litat matrimonial dependran de la causa en qüestió (si aquesta és molt clara o no ho és, o ni tan sols existeix) de l’actitud que mostri l’altra part, i de l’experiència i destresa de l’advocat per defensar la nostra causa.
És necessari un acord mutu per obtenir la nul·litat eclesiàstica?
No, pot demanar-la un només encara que l’altre no estigui d’acord o mai comparegui o declari.
Com és el procés davant els tribunals eclesiàstics?
És una característica peculiar respecte al procés civil que en el procés canònic no hi ha audiència pública (no hi ha judici oral). A més, lo més freqüent és que el procés acabi sense que les parts hagin arribat a veure’s. El procediment és el següent:
1-Presentació de la demanda que s’admetrà si és vàlida quant al fons i la forma.
2-Es dóna coneixement de la demanda a l’altra part que pot actuar (i) contestant a la demanda, acceptant-la o oposant-se a la mateixa; (ii) o no contestant i no compareixent en el procés.
3-La resposta del demandat es comunica al demandant.
4-S’estableix un període de proves per demostrar la causa de nul·litat: testimonis, perits, documents, etc…
5-S’examinen les actuacions i les parts al·leguen el que estimin oportú.
6-Presentació d’un escrit amb les conclusions de les parts i un escrit d’observacions del Defensor del Vincle.
7-El jutge estudia les actuacions i dicta sentència.
8-Possible recurs d’apel·lació si l’altra part no està d’acord.
Conclusions
Per tancar l’article podem concloure que existeixen dos (2) tipus de nul·litat matrimonial: la civil, davant els tribunals civils, i l’eclesiàstica, davant els tribunals canònics. La civil serà aquella que determini l’estat civil de la persona i per tant si volem aconseguir la nul·litat del nostre matrimoni serà a la qual haurem d’acudir. L’eclesiàstica, no obstant això, és optativa, només per a aquelles persones que desitgin tornar-se a casar per l’Església o simplement desitgin que el seu matrimoni sigui declarat nul també davant els tribunals eclesiàstics.
Bibliografia
Peña García, Carmen. “Matrimoni i causes de nul·litat en el Dret de l’Església”.
José M. Fernández Castany “ Legislació matrimonial de l’Església”. Editorial Sant Esteban.
